Entre Beniaia i Alcalà, al costat del camí dels Benialins, es troba l'antic llogaret despoblat dels Benialí, on vivien set famílies el 1600. Amb l'expulsió dels moriscos, va quedar despoblat, però gràcies a l'arribada dels cristians amb la carta de poblament de 1611 es va tornar a ocupar fins a principis del segle XVIII.

S'hi conserva una illa de tres cases, que ara són corrals de ramat, amb una o dos habitacions i un pati al nucli. Els habitatges queden units entre si per uns murs mitgers, com a la Roca o la Queirola, amb tècniques constructives similars. Cal destacar-ne l'escala exterior per a accedir a un pis superior.

L’activitat econòmica principal de la població era l’agricultura de secà, amb algunes hortes en llocs regats, i la ramaderia, perquè s’aprofitaven els recursos de la muntanya que els envoltava.