NOTÍCIES

Al mes de desembre els companys i les companyes de Passaport Marina Alta ens proposen descobrir la història dels Molins de vent de les nostres terres, es tracta de la seua proposta: Ruta dels Molins.

Descobrir la comarca a través dels Molins de vent com a estructura tradicional i la seua localització estratègica. 

Mitjançant aquesta aventura descobrirem els Molins i els pobles on s’ubiquen. L'itinerari d’aquesta ruta-experiència passa per Pedreguer, Gata de Gorgos, Jesús Pobre, Xàbia, Calp, Llíber i Benissa. 

Passaport Marina Alta

També podeu descarregar i consultar la info completa al següent enllaç: 

[PDF descarregable]

[...]

Per això, l’equip de la MACMA ens hem posat la motxilla a l’esquena i hem anat a explorar-la, tot resseguint les indicacions de Passaport Marina Alta. I aquest ha sigut el resultat; etapa a etapa i poble a poble, t’anirem desvetllant la història i curiositats dels llocs que hem visitat en aquesta excursió, de la que nosaltres hem gaudit molt i ara esperem que la gaudiu vosaltres també. 

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

Des de la MACMA, l’experiència que hem plantejat per al mes de desembre, té a veure amb les estructures tradicionals valencianes dels Molins de Vent.

Els investigadors i investigadores que s'han ocupat d'estudiar l'origen d’aquestes estructures tradicionals expliquen que els principis teòrics d'aquests edificis eren ja coneguts durant l'antiguitat. 

La primera referència documental coneguda es troba en una font àrab del segle X d.n.e. i l’estructura era d’origen persa, que no té res a veure amb els Molins de Vent de torre mediterranis, ja que l’estructura era diferent. 

De fet, fins fa relativament pocs anys, aquestes estructures de la tecnologia tradicional no havien despertat massa interés entre els investigadors i investigadores. Per aquest motiu la imatge dels Molins de Vent no s'associa massa amb la imatge tòpica del nostre territori.

Tant és així que es desconeixien quantes estructures tradicionals teníem a les nostres terres, fins que l'any 1990 es va realitzar un inventari del Molins de Vent de la Marina Alta gràcies al suport econòmic del servei d'Etnologia de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. 

Més tard, l'any 1993 aquest treball va ser ampliat a la resta de la comunitat i es van realitzar diversos estudis a l’àmbit comarcal aportant noves investigacions i arran d’aquestes noves informacions i coneixements. 

A la Marina Alta tenim una important concentració d’aquestes estructures identificant 28 Molins de Vent en diferents pobles: 

• Xàbia, 12
• Dénia, 5
• Benissa, 3
• Gata, 3
• Pedreguer, 2
• Teulada, 1
• Calp, 1
• Llíber, 1.

D’aquests molins, no tots es poden visitar, en aquesta experiència descobrirem alguns d'ells. Tots aquests Molins de Vent corresponen al tipus mediterrani que comparteixen una sèrie de característiques perfectament identificables com una torre de forma cilíndrica construïda amb sòlids murs, una coberta cònica de fusta i altres materials peribles i un eix mòbil de fusta horitzontal on s'encasten les antenes denominat arbre que permetia girar i col·locar-se sempre contra el vent. 

Així i tot, cadascuna d’aquestes estructures fa ús de diverses tècniques constructives així com de materials utilitzats, cosa que dona lloc a què cada Molí de Vent siga singular dins d’un mateix àmbit geogràfic. 

Amb orgull, la Marina Alta és la comarca que en conserva i que n'ha tingut més al territori, per això és de vital importància donar a conéixer aquestes estructures tradicionals valencianes, el seu origen i la seua història. 

I millor si ho fem de manera dinàmica amb una ruta experiència.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

Vols conéixer els Molins de Vent, la seua estructura i el tipus de construcció usat? Aprendràs tot això mentre t’endinses en sendes i paisatges de gran bellesa del nostre territori. La ruta està pensada per a fer-se en funció dels gustos, preferències i necessitats de cada persona. 

Així i tot, nosaltres et proposem fer el primer tram a peu o en bici i el segon amb cotxe o moto, ja que d’aquesta manera viuràs l’experiència des de dins, poble a poble de manera còmoda, dinàmica i amb una dificultat baixa a la vegada. 

En el municipi de Pedreguer és on començarem la nostra experiència del mes. I per què hem elegit començar ací? Per què és el punt de partida més aconsellable per a fer l’itinerari de la ruta poble per poble de forma circular. 

Aquest municipi es troba al peu de la muntanya Gran i està envoltat de muntanyes conegudes per les històries que conten a través del temps. Hi destaca la quantitat de coves, avencs i rius subterranis que travessen tot el terme. Encara que, en aquesta ocasió, els Molinets seran els protagonistes.

Aquestes estructures es troben enmig de la vall que forma la Sella i la muntanya de Pedreguer. Recomanem fer un tram de la senda dels Molinets  on podreu descobrir tota la història d’aquests. 

Sabeu per a què s’utilitzaven? Per a moldre els grans de cereals i obtindre’n farina (ingredient indispensable en un dels nostres menjars tradicionals: les coques). 

Els Molinets són dos i comparteixen les mateixes característiques. Són de planta circular, tenen les parets de pedra i una grossària de més de metre i mig, encara que un és més alt que l'altre. Són contemporanis i podem donar com a bona la data de construcció l'any 1850 que figura a la llinda de la porta del més menut.

Es divideixen en 3 plantes:

• La inferior era útil per a  emmagatzemar el gra i arreplegar la farina del fariner en sacs.
• La cambreta, situada entre la planta inferior i la superior, amb el terra de bigues de fusta, i que servia per a guardar els estris del molí i dormir
• La sala superior, que era el principal espai de treball, on es trobava la maquinària i les moles.

En el seu origen eixa era la seua distribució, però amb el pas del temps no es conserva ni la maquinària ni la divisió d’espais a l'interior. 

Actualment, visitar-los per dins és possible d'ençà que els van rehabilitar, però hem de fer l’exercici mental d’imaginar les tasques que es feien i les vivències entre les seues parets. 

Després d’aquesta primera ruta i per a agafar força per a la següent us recomanem (quasi de manera obligada) gaudir d’un esmorzar típic valencià, triant entre una coqueta tradicional o un entrepà complet acompanyat amb cacaues, olives amb salmorra i tramussos, en algun dels bars del municipi. Per a acabar bé, no pot faltar un “cremaet”. 

Continuem la ruta-experiència i ens dirigim al municipi de Gata de Gorgos, poble que està emmarcat entre els Serrillars, la Garganta i el Castellar, amb la cara sud del Montgó de fons. 

Aquest municipi és àmpliament reconegut per l’artesania local amb identitat pròpia. Per tal de conéixer la història cal saber que l'any 1914 va arribar el tren, la qual cosa va comportar un augment del comerç de l’artesania local.

Actualment, s’especialitza en tendes d’artesania, mobles de vímet i guitarres. De fet, la foto més típica d'aquest poble és l'avinguda principal exposant els productes més que orgullosa de la seua cultura local. Us recomanem passar per aquesta i donar suport a les botigues locals. 

Encara que en aquesta ocasió visitarem els Molins del Tossal del segle XIX que es troben en un tossal a l'entrada del poble.

Doten de 1839, segons indica la inscripció en un d’ells, i són dos Molins fariners construïts amb pedres del mateix tossal, morter de calç i carreus de pedra tosca. Van ser utilitzats pels veïns d'aquest poble per a moldre el gra i obtindre’n farina, però a principis del S. XX les dues construccions van ser abandonades a conseqüència de la comercialització de la pansa.

Podem fer la ruta dels Molins del Tossal de caràcter circular amb dos quilòmetres de recorregut on trobarem panells informatius habilitats al seu voltant per tal d’informar sobre el seu funcionament i característiques. 

En acabar aquest tram de la ruta-experiència posarem direcció a Jesús Pobre. Allí us proposem menjar en alguns dels bars del poble els tradicionals bollos fregits amb herbes i acompanyar-los d’una borra de melva per a després continuar la ruta amb energia. No ens en podem oblidar de tastar algun vi local que ens recomanen, ja que Jesús Pobre és un dels llocs coneguts per la producció del vi més antics de tot el territori valencià.

Aquest municipi, constituït com una EATIM, està situat a la falda de la cara sud del Montgó, a l’extrem més oest de la plana del Gorgos i custodiat pel tossal dels Molins.

Jesús Pobre és un poble marcat per la tradició agrícola basada principalment en dos cultius: la vinya i el blat. Al terme, hi podrem visitar riuraus on s’asseca encara actualment la pansa a partir del raïm. Aquest element i l’escaldada del raïm fa que aquest xicotet poble destaque per les múltiples activitats que s’hi realitzen.

De fet, el poble va promoure l’informe perquè el procés de l’escaldada fora declarat BIC Immaterial del Poble Valencià, concessió que van aconseguir amb el suport i adhesions de nombroses entitats. 

Per tot això, resulta interessant passar pel Gran Riurau del Senyor de Benissadeví, insígnia del municipi, abans de continuar amb la ruta-experiència dels Molins. 

Els Tres Molins de Jesús Pobre estan situats sobre el tossal dels Molins i arribarem a ells utilitzant algunes sendes i gaudint de la natura. 

Es van construir aproximadament entre els anys 1650-1708 i podem emmarcar-los dins d'un gran primer període de construcció dels molins a la Marina Alta, des del segle XIV fins al segle XVIII. 

Són tres molins de cos cilíndric i la construcció és de maçoneria travada amb morter de calç, els murs tenen fins a 1,5 metres de gruix, assentats directament sobre la roca mare i sense llavorar la cara exterior. Tenen una altura actual que oscil·la entre els 6,5 i 7 m, depenent del costat i del desnivell del terreny. 

Un d’ells (el que està situat més al nord-est) té la singularitat de tindre en la part baixa de la construcció un anell a manera de rodapeu, de més amplària que la resta del cilindre, on es veuen els talls practicats en la roca de la muntanya.

Fins al moment, com es pot veure,  l'ús de diverses tècniques constructives així com els materials utilitzats, ens permeten marcar una sèrie de característiques per a cadascuna de les àrees molineres que hem esmentat; singularitats, però que no sempre són mantingudes dins un mateix àmbit geogràfic.

Continuem la nostra ruta-experiència posant la nostra brúixola cap a Xàbia, que és la població més oriental de la comarca de la Marina Alta, al vessant sud del Montgó. 

Es tracta d’un municipi envoltat de mar i muntanya i està emmarcat pels contraforts de les Planes del cap de Sant Antoni, al nord; el Montgó al nord-oest; la vall del riu Gorgos que creua el terme d'oest a est; i al sud les muntanyes de la Granadella i el cap de la Nau.

Desde l’edat del bronze, passant per l’època romana, trobem nombrosos jaciments remarcables com la Necròpolis del Muntanyar, continuant amb l’època andalusina i la conquesta cristiana. Des de la prehistòria fins a la conquesta feudal cristiana, diversos períodes s'han succeït al llarg dels segles que han deixat un llegat històric i cultural rellevant fins als nostres dies. 

Els Molins de Vent de la Plana es van construir al S. XVIII, excepte un que és del XIV. Són un total de 12 Molins de Vent situats prop del Cap de Sant Antoni i tenen les següents característiques:

• A l'interior hi trobem dues plantes; la planta baixa que feia la funció de magatzem i una superior que albergava mecanismes robustos de fusta de carrasca que feien moure les moles de pedra i suportaven les aspes subjectes a un eix horitzontal.
• Són de forma cilíndrica, d'uns set metres d'altura i un diàmetre de més de sis metres.
• No conserven les aspes.

La seua funció era moldre blat aprofitant l'energia eòlica que movia les aspes. Està prevista la seua restauració i recuperació d’almenys dels que són de propietat municipal. 

Us recomanem seguir aquesta ruta, ja que passa per diferents punts d’interés i paisatges meravellosos que fan que l’experiència siga mel de romer. 

En acabar aquesta aventura us aconsellem sopar en algun bar del Port de Xàbia i tastar alguns dels plats típics com el polp, el madroc, la sépia fresca amb picadeta o qualsevol varietat que us recomanen els locals.

A més, des d'allí podreu obtindre una altra perspectiva dels Molins de la Plana i fer una passejada abans de dormir. On recomanem passar la nit per al següent dia continuar amb la ruta-experiència arribant al segon tram on us recomanem fer-ho amb cotxe o moto. 

El primer municipi de l’itinerari preparat per al segon dia és Calp, poble que tanca la Marina Alta en el punt més meridional i destaca per tindre una forta tradició marinera. Es caracteritza per l’època romana sobre la resta municipis de la Marina Alta, en referència a aquesta línia del temps hi trobem unes salines naturals que van ser explotades pels romans, així com un important jaciment, els Banys de la Reina, on podem veure una vil·la romana de finals del segle II que conserva els impressionants mosaics que van formar part del pati circular principal de la casa. 

Exactament, a l’extrem més occidental de la zona arqueològica dels Banys de la Reina trobem també el Molí del Morelló que data del S.XIX i està construït amb pedra treballada i acabada amb morter de calç abundant que configura un mur gruixut.

Es tracta d’un molí fariner de vent amb unes característiques pròpies del tipus de Molins que trobem a la comarca de la Marina Alta. 

En acabar aquesta ruta us proposem endinsar-vos en el Centre Històric i recórrer els seus carrers a la cerca d'un bon restaurant on gaudir d’un arròs del senyoret que és una icona local. Per què rep aquest nom? Doncs perquè, segons conten, tot el marisc i peix que es feia estava pelat perquè el senyoret no s'haguera d'embrutar les mans. Us proposem també demanar un altre dels emblemes gastronòmics de Calp, la gamba blanca.

Ara, amb la panxa plena i ben alimentats per a seguir de ruta, deixem arrere aquest municipi i posem la nostra brúixola mirant cap a una altra direcció. 

És el torn del municipi de Llíber, el qual, està situat a l’interior sud de la comarca de la Marina Alta, en l’inici del curs mitjà del riu Gorgos, en l’actual Vall de Pop. Aquest poble està envoltat per la serra de Bèrnia i la del Castell de la Solana aleshores podem gaudir de paratges com ara la font d'Aixa, la partida de Marnes i el Cau o la penya Roja.

El poble té una forta tradició agrícola i se’n diferencien dues parts: a la zona sud-oest del terme, a Marnes i el Cau, s’hi concentrava la producció de blat (amb més de 20 eres de batre) i ramaderia amb molts corrals en la zona més muntanyenca; a la part de la plana, en la meitat nord-est, la vinya per a la producció de vi, així com els riuraus per a fer pansa, han perdurat molt bé fins als nostres dies.

És possible que l'origen del poble de Llíber siga una vila romana i per a conéixer bé la seua història us recomanem fer la ruta Va de sentits, una experiència on descobrir molts punts d’interés històric i cultural amb els cinc sentits. Us recomanem finalitzar-la en el punt on comença la ruta cap al Molí del Collao que serà el nostre següent descobriment.

Així doncs, continuant amb la nostra ruta-experiència dels Molins de Vent a la Marina Alta arribem al Molí del Collao que forma part d’un conjunt de tres molins en total, el molí de Llíber i els altres dos en treme de Benissa, aquests últims de propietat privada, però els podem observar, un d’ells conserva gravat a la pedra l'any 1850.

Aquestes estructures es van construir a conseqüència de l’augment demogràfic de la població a la Marina Alta per a transformar el cereal, especialment entre els segles XVII i XVIII. 

Algunes de les seues característiques arquitectòniques són: 

• Planta circular i perfil lleugerament troncocònic,
• Mesura uns huit metres i mig d’altura.
• La seua estructura es compon; d’una planta baixa, que era utilitzada com a magatzem i on hi havia conductes que feien baixar el blat des de la cambra alta on estava la maquinària i les moles (actualment desaparegudes); d’una part superior on s’observa part de l’obertura original per on eixien els màstils de les aspes.
• Té una escala adossada circular conserva part dels graons originals de pedra i els que han desaparegut han sigut substituïts per altres fets amb blocs de formigó.

Per a finalitzar aquesta ruta us aconsellem fer una paradeta i visitar alguna carnisseria del municipi on comprar embotit casolà com la botifarra, la llonganissa o la sobrassada.

En últim lloc, podem visitar el municipi de Benissa, situat al cantó sud de la comarca, pràcticament el més meridional, té el terme municipal més extens de tota la Marina Alta. Compta amb 4 km de costa ubicats entre el Penyal d’Ifac i el Portet de Moraira, formada per caletes i penya-segats. Al centre hi destaquen també les partides rurals amb cultius de secà i a l’interior les grans muntanyes com són Bèrnia i la serra del Ferrer.

Una curiositat? Doncs Benissa és considerada, juntament amb Murla i Ondara, vila cristiana mixta, amb ravals o moreries per a la població musulmana separada de la cristiana. 

Proposem visitar els seus carrers i provar en qualsevol bar de la zona els clofolls de ceba i anxova, que es tracta d’un plat humil molt característic de la zona. Està compost per cebes fetes a la brasa, es trauen les diferents capes de la ceba torrada i se serveixen amb una anxova dins i amb un bon raig d’oli d’oliva. Simple i boníssim. 

Amb tot això, donem per finalitzada aquesta Ruta dels Molins de Vent a la Marina Alta i us recomanem fer-la en cap de setmana per a poder visitar altres llocs d’interés cultural com el Mercat de la terra al Riurau de Jesús Pobre els diumenges o la festa de Santa Llúcia a Xàbia. Consulta la Guia MACMA per a triar els plans que més t'interessen. 

**Aquesta experiència està pensada per fer-la en dos dies, siguen consecutius o en dos dies diferents. L’equip de la MACMA proposem unes rutes, espais i edificis per visitar, però cada persona la pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i amb la motxilla adaptar l’experiència als vostres gustos. Per poder gaudir en directe de partides de pilota valenciana, el més convenient és fer les visites als municipis en cap de setmana.