La primera experiència de l’any comença d’una manera diferent i especial. A les pàgines d’aquesta edició, ens submergirem en la festivitat de Sant Antoni, una celebració arrelada al nostre territori que combina història, espiritualitat i cultura popular. Desgranarem el seu origen i significat, explorarem el context històric i social que l’ha fet perdurar i descobrirem, poble a poble, les tradicions i rituals que fan d’aquesta festivitat una cita imprescindible del calendari comarcal. Prepareu-vos per a conéixer de prop el batec d’una festa que és patrimoni viu i identitat compartida.   

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

La festa de Sant Antoni Abat, més conegut com del Porquet (en altres zones el coneixen com Sant Antoni dels ases o el Barbut) és la primera de les festes del nou any, en alguns llocs es considera el preludi de les festivitats dels Carnestoltes pagans.

Sant Antoni és el patró dels animals domèstics, el coneixem popularment com Sant Antoni del porquet perquè segons la llegenda quan el dimoni va temptar al Sant en la seua cova uns porquets el van acompanyar i protegir.

És una festa medieval a mig camí entre el paganisme del cicle agrícola i la devoció cristiana front al dimoni.

A terres valencianes arribà, de la mà de Jaume I, i les celebracions són tant esteses com variades: Dimonis i balls, arrossegaments i fogueres purificadores, benedicció dels animals i porrats per omplir la panxa.

Sant Antoni del porquet celebra la seua festa el 17 de gener, coincidint amb l’inici d’un nou cicle agrícola, és per això que és patró dels animals. Sobretot d’aquells que tenen a veure amb els treballs del camp: Cavalls, haques i burros, principalment, però també més recentment de tots els animals de companyia, les nostres mascotes.

Aquesta tradicional festa va començar a perdre’s, però des de fa uns anys s’està recuperant a molts dels pobles gràcies a la tasca d’associacions, festers i ajuntaments.

Cada poble la celebra amb particularitats que la fan única i especial. En aquesta ocasió, farem un recorregut per algunes de les localitats que mantenen viva aquesta celebració, descobrint les fogueres, les benediccions d’animals, els actes litúrgics i les activitats populars entre altres.

Així doncs, cada municipi aporta la seua pròpia essència a aquesta festivitat, convertint-la en un mosaic cultural que val la pena conéixer i viure. 

Ens acompanyeu en aquesta experiència? 

Comencem pel municipi de Beniarbeig, on la celebració de la festa de Sant Antoni ha estat sempre vinculada als animals i a la muntanya, amb la Serra de Segària com a principal escenari de la jornada. Tradicionalment, l’activitat religiosa es feia de bon matí amb una missa precedida per la benedicció dels animals, sobretot els destinats a treballs agrícoles i ramat. A continuació tenia lloc una partida de pilota i seguidament s’anava a dinar paella a la muntanya, on ja a poqueta de nit es cremaven les argelagues i altres matolls, la llum dels quals es podia veure des del poble. Entre els xiquets i xiquetes, existia l’entreteniment d'embrutar portes i portals amb el llançament de farina i estirar pots de llanda i perols fent soroll mentre cantaven…

“Sant Antoni és a gener!
Carnestoltes hem de fer!
Qui no vulga Carnestoltes!
Que tanque les portes!”

Cançó i informació recollida per P. Bañó
 

Si parlem del poble de Benigembla hem de dir que Sant Antoni era la festa més important del poble.

En l'actualitat es continua mantenint la festa dins l’edifici del Sindicat, espai on a l'interior s’ajunta tot el poble per menjar-se el tradicional gran putxero.

El dissabte a la nit continua la festa amb sopar popular i ball al mateix edifici del Sindicat i pel que fa al diumenge queda reservat per a la benedicció dels animals.

Passant al municipi de Benissa primerament cal destacar que l'any 2018 va recuperar la crema ancestral de la Foguera de Sant Antoni, aquesta és l’encarregada de marcar l’inici de la festa,  i des de fa un parell d’anys també han instaurat el ball dels dimonis al voltant del foc. 

La Fira i Porrat de Benissa és una festa Declarada d’Interés Turístic Local, de gran tradició i recorregut. Aquest poble es converteix en un gran aparador comercial del món de la ramaderia i del comerç, així com festa tradicional d’obligat pas amb Mercat Medieval, Fira d’Artesania, Fira d’Atraccions i Porrat tradicional. 

Ja ho diuen per allà a Benissa…

“A la Fira no vages si no tens diners; veuràs moltes coses i no compraràs res”.

Continuem descobrint i posem direcció a Calp, on la celebració quasi sempre és el següent diumenge (si cau entre setmana) a la festivitat, cap a migdia (d’11:30 h a 12:00 h) en les dues parròquies de Calp. Amb diverses activitats per a les mascotes, infants i adults.

Anem cap al poble de Castell de Castells, on la festa de Sant Antoni està molt arrelada. La comissió dels festers de Sant Antoni és l’encarregada d’organitzar la foguera que fan a la porta de l’església per a la festa i torrada nocturna. Però durant el dia també s’organitzen activitats. També tenen costum de fer rotllets i beneir-los.

Continuem el nostre camí cap a Dénia on se celebren 2 porrats a l’any, amb romeria i festejos diversos a les ermites de cada una de les santes.

Als Porrats tradicionals podem trobar dolços, fruites confitades i fruits secs: dàtils, figues i orellons, torró de gat i martells de caramel, així com faves seques, tramussos, xufes, ametlles i cigrons torrats. 

Els porrats són mercats que es posen per a celebrar la festivitat d’un sant. 

Els principals són els de Sant Antoni, Sant Blai, Sant Vicent, Sant Josep i Santa Llúcia.

Tradicionalment, el que es comprava es posava directament dins dels mocadors dels mateixos clients, com en “La Mocadorà”.

Continuem amb el Poble Nou de Benitatxell on fan esmorzar, cercavila i benedicció dels animals. Com a curiositat, hi ha costum de donar-los un rotllo també. Aquesta tradició dolça per als animals és compartida per molts altres pobles valencians. Com el cas de Benicarló on caldria destacar l'embolicà. Allí, el dia de Sant Antoni es donen uns dolços coneguts com Les Coques de Sant Antoni, se’n fan a milers -130.000 per ser més exactes- i són llançats pels festers de la Confraria de Sant Antoni el dia de la festa gran. Prèviament, centenars de voluntaris i voluntàries del poble han treballat embolicant els dolços en paper de seda blanc, amb forma de caramel o polvoró.

Hui en dia es conserva la festa i la tradició, encara que ara són les persones les que principalment s’emporten el premi més llépol...  

Si parlem del Verger, la Serra de Segària és omnipresent i marca el ritme de la vida i costums dels pobles que hi viuen a la seua ombra.

Tant és així que tots els xiquets i xiquetes d’Ondara, el Verger i Beniarbeig pujaven a la Serra a passar el dia de Sant Antoni. Els majors conten que quan començava a caure la nit encenien xicotetes fogueres fetes amb argelaga i altres matolls. Així, la festa per als infants consistia a observar des del poble a la nit les diverses fogueretes que il·luminaven aquell gegant de pedra i suposar quina seria la seua.

Passant als Poblets fan una romeria a la Pedra del Salvador per a procedir a la benedicció d’animals domèstics i de companyia davant la imatge del seu patró: Sant Antoni. En acabar fan un dinar de recapte (comestibles que es duen quan es va de camí, de viatge o a fer faena fora de casa) a l’àrea recreativa de la partida Gironets.

Direcció a Gata de Gorgos trobem alguns costums que s’han perdut i altres que es continuen fent. Antigament, els veïns del carrer de les Moreres soltaven un porquet amb una campaneta, aquest animal era alimentat i criat per tots els veïns. El 17 de febrer era subhastat al millor postor i amb el que es guanyava es pagava el sermó i la processó. Aquest costum es feia arreu dels pobles valencians i donà origen al refrany “pareixes el porquet de Sant Antoni que va de casa en casa”.

Després de la desfilada d’animals i benedicció es feien carreres de cavalls i Gropes -escenes valencianes en les quals els cavalls són cavalcats i engalanats amb cobertors i mantons per a lluir l’animal.

Hui en dia, Sant Antoni se celebra al barri de l'Arraval de Gata que és el més antic del poble i si ens dirigim cap allí trobarem sopars populars, ball i xocolatada. El menjar típic més relacionat per als gaters amb la festa de Sant Antoni és el Pa Socarrat, que reparteixen després de beneir-lo a tots els assistents. A Gata de Gorgos diuen: “Sant Antoni del Porquet, que a les ueles fa rialles i a les joves ramellets”. 

La celebració a la Vall de Laguar, exactament al poble de Campell (que és el poble de baix) continuen fent la tradicional Trossejada del porc. Una festa que s’acompanya d’activitats infantils, sopar de recapte, foguera popular, ball i per descomptat la benedicció dels animals.

A Llíber la festa se celebra amb els amics del cavall i la Parròquia. El dissabte anterior a Sant Antoni es fa una esmorzada seguida d’una cercavila amb carros i cavalls per acabar amb la tradicional benedicció.

També s’organitza un dinar popular i activitats per als xiquets i les xiquetes durant la vesprada.

Si parlem d’Ondara destaquem que els xiquets i les xiquetes pujaven a passar el dia a Segària i que feien grans torrades d’embotit i xulles. Molt relacionat, d’altra banda, amb Sant Antoni i l’inici de la criança del porquet fins a la seua matança. Actualment, s’ha recuperat una foguera popular amb torrada al Prado, la nit de Sant Antoni.

A Pedreguer als animals se’ls presenta davant de Sant Antoni amb un bon floc de setí, bé siga gat, gos o periquito. Aquesta tradició té el seu origen en el costum medieval d’engalanar haques i cavalls amb els millors ornaments, incloent-hi cascavells i  campanetes, ja que es pensava que aquest soroll protegia del dimoni. Una curiositat és que El Porrat a Pedreguer no el fan per Sant Antoni sinó per Sant Blai, el dia 3 de febrer. 

Continuant amb Pego, la tradició del Porrat de Sant Antoni es perd en el temps. Es fa porrat a l’Ermita medieval de Sant Antoni, on la gent porta el dinar i se’l menja a l’aire lliure.

En aquesta ermita cada 17 de gener se celebra la coneguda romeria de Sant Antoni del porquet, anomenada en el poble com el "Porrat de Sant Antoni”. Cal destacar que des del 2014 s’ha recuperat la tradicional baixada del pi i plantada amb cavalls ajudats per carreters i carreteres i a la nit torrada popular d’embotit a la foguera.  

Passant per Sagra, destaquem que s’ha celebrat aquesta festa de forma continuada, organitzant-la cada any un grup de carrers diferents. La foguera es va recuperar dins del programa d’actes ara fa més de 25 anys!

El dissabte fan foguera sopar i ball i el diumenge la benedicció dels animals. També els dolços estan ben presents a Sagra per Sant Antoni, els festers reparteixen pa beneït per als assistents a la benedicció dels assistents.

Entre els anys 50 i 70 a Teulada Moraira, per Sant Antoni, se celebrava “l’ariçonà”. Moltes famílies de Benissa, Teulada, El Poble Nou de Benitatxell i Moraira anaven a agafar eriçons a la mar, on organitzaven dinars populars per les platges del municipi. Al casino del Tio Llorenç arribava, com cada any, el Ti Noguera d'Ondara a amenitzar la revetlla de Sant Antoni.

Des de fa aproximadament uns 10 anys la Colla el Falçó ha impulsat i recuperat el ball de dimonis que representen els quintos al voltant de la foguera tot intentant enganyar a Sant Antoni. Actualment, celebren Sant Antoni amb foguera, cercavila, sopar popular i ‘Ball de dimonis’ a la vora de la foguera. Antigament, eixia un personatge disfressat que semblava representar al dimoni i anava a fer malifetes sense importància pel poble la vespra de Sant Antoni. 

A Xàbia la Cremà popular del Pi ja compleix 26 anys. En aquest poble es realitzen esmorzar, dinar i sopar popular, a més de la tradicional cercavila del trasllat del Pi i la benedicció corresponent dels animals. A més a més, durant la resta del mes de gener el Porrat i la Fira de les atraccions està muntada.

I així, entre fogueres, benediccions i molta festa, hem descobert que Sant Antoni és molt més que una tradició: és l’ànima viva de la nostra comarca, una festa que uneix i emociona. Cada poble de la Marina Alta, amb les seues singularitats, aporta un toc especial a aquesta celebració única. Tant de bo que aquestes curiositats us hagen obert la porta a gaudir-ne encara més i a descobrir, any rere any, tot allò que fa d’aquesta festivitat un autèntic patrimoni viu. Fins a la pròxima aventura festiva!

A la MACMA disposem de materil didàctic amb l'objectiu d'apropar a l’alumnat de la Marina Alta la iconografia, també la màgia, de la festivitat de Sant Antoni i alhora conscienciar els més menuts i les més menudes sobre l’empremta d’una de les nostres tradicions més arrelades.

D’altra banda, amb motiu de la celebració de Sant Antoni, una de les festivitats més arrelades a la Marina Alta, la MACMA recorda que a la nostra web podeu accedir a l’altaveu,"Programació Sant Antoni a la comarca" el qual ofereix informació actualitzada sobre les programacions municipals relacionades amb aquesta festivitat. Aquest recurs en línia esdevé una eina clau per a la consulta de les activitats previstes en cada municipi, fomentant la participació i la difusió de la cultura popular a escala comarcal.