El segle XVIII és de molta importància, ja que la gran majoria de les esglésies es van construir a principis d'aquest segle quan la crisi de l'expulsió i l'adaptació dels nous repobladors va superant-se. Ja al segle XX, es crearen dues noves parròquies: la parròquia de Benialí en 1961 i la parròquia de la Carroja en 1972.

Durant la Guerra Civil es van perdre gran quantitat d'obres d'art, imatges i retaules, principalment. Les campanes també van desaparéixer, probablement foses per a fabricar munició. Les actuals són d'època recent.

La tipologia d'església més comuna és aquella que presenta planta rectangular de nau única, amb capelles laterals entre contraforts, cobertes normalment amb volta de canó o volta bufada (Benirrama, la Carroja, Alpatró i Benissili, aquesta última molt petita). En alguns casos es plantegen traces un poc més complexes, com la de Benissivà, en què la planta queda assenyalada la creu llatina amb dues cúpules, o apareixen recursos ornamentals singulars, com els elements neogòtics de Benialí.

Església de Sant Francesc de Borja de la Carroja, la Vall de Gallinera

L'església de Sant Francesc de Borja de la Carroja, ha sigut annexa d'Alpatró des de la creació d'aquesta parròquia en 1535 fins a 1972, que va ser erigida en parròquia independent. Per dins és menuda, però acollidora.

El campanar se situa als peus del temple parroquial, és de planta quadrada (excepte el tercer cos) i té tres cossos. El primer és allargat i en un dels laterals té una decoració que simula els carreus de pedra. L'altre costat presenta dues finestres per a il·luminar l'escala interior del campanar, la qual recorre el perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. El primer i el segon cos estan separats per una prominent cornisa. El segon té quatre finestres amb arc de mig punt que a l'exterior estan emmarcades per unes pilastres toscanes, agrupades de dos en dos i amb les exteriors ocupant l'aresta. Sobre les pilastres hi ha un entaulament que es trenca al centre, on trobem un arc de mig punt. El tercer cos té forma circular i quatre finestres amb arc de mig punt. La torre està rematada amb coberta de teula i hi ha un penell al centre.

Les campanes són peces foses en sèrie, procediment relativament habitual a la foneria Manclús. Açò implica que es varen fondre prèviament a l'adquisició. Presenten elements genèrics (creu, marca de fàbrica i un Cor de Jesús), mentre que les inscripcions són incises, afegides, per tant, fetes quan ja estaven foses i incidint en la superfície del bronze. La xicoteta està dedicada a la Immaculada i la gran a sant Francesc de Borja. Les dues són de l'any 1953. (1)

 (1)Torro i Abad, J. (1986) Església i moriscos a la Vall de Gallinera (1578-1583). Aspectes econòmics de l'enfrontament. 1er congrés d'estudis de la Marina Alta.