L'ermita de Santa Llúcia es troba a un quilòmetre i mig aproximadament de Dénia. S'hi arriba des de la ciutat pel camí de Santa Llúcia.

No se sap la data exacta en què es va construir, però es podria remuntar al segle XIV o a principis del segle XV, segons un estudi arqueològic dut a terme el 2003-2004. Se sap que la confraria ja existia al segle XVII.

El temple original s'ha remodelat diverses vegades, com les del segle XVIII o principis del XIX, i l'última, en què el 1957 també es va rehabilitar l'edifici i se'n va adequar l'entorn.

En la part esquerra de l'ermita podem observar un contrafort sòlid i, al lateral dret, té adossada l'antic habitatge de l'ermità, hui casa de la confraria, sobre la qual es prolonga la teulada de dos aiguavessos de la capella i després la sagristia. La porta d'accés s'emmarca en arc adovellat de mig punt i els seus paraments són blancs, excepte a les vores. Les obertures, els cantons i l'espadanya tenen la pedra a la vista.

En la part interior, la nau es divideix en dos trams per un arc diafragmàtic de carreus nus que arranca des de pilastres.

Al costat esquerre del primer tram s'obri l'única finestra. El sostre de dos aiguavessos deixa a la vista les bigues de fusta. El presbiteri s'eleva sobre una grada i en la testera hi ha una sola fornícula amb la imatge de santa Llúcia.

Entre els objectes de culte més valuosos que hi ha, trobem un calze de la segona meitat del segle XVIII amb representació de la santa en la base.