Família: Rhamnaceae Gènere: Rhamnus Nom comú: Aladern, mombrú (Pego, l'Atzúbia, Forna), mampúdol (Benirrama), dineret (la Vall de Laguar, el Ràfol d’Almúnia), soflama (Xàbia, Dénia, Jesús Pobre, Pedreguer, Gata), sofraira ( Xàbia, Gata, Benissa), niesto (Benidoleig, Ràfol d’Almúnia, Xaló), nyéstol ( Sanet i Els Negrals, Benimeli). Usos i propietats: Medicinal. - “Pelar les fulletes i bullir el tronquet per a les pulmonies i els constipats” (Alcalà de la Jovada).
- “El mombrú per a la tensió” (l'Atzúbia).
- “Jo me la prenc, la sofraira, per a la sang, la fulleta i les llavoretes, tot junt” (Benissa).
- “La soflaira per a baixar la tensió” (Benissa).
- “El meu home en pren de sofraira per a la tensió” (Xàbia).
Època de floració: De febrer a maig. Formes vitals: Camèfit. Faneròfit. Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Bardisses. Plantes de jardí. Ullastrars i altres garrigues esclerofil·les, savinars. Marines de bruc, brolles silicícoles. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Garrigues i boscos. Característiques: Arbust que pot arribar a fer-se un petit arbre, té les fulles ovalades, lluents, amb petites dents al marge. Una mirada poc atenta el pot confondre amb una alzina o amb una Phillyrea, per sortir de dubtes s'ha de mirar la fulla a contrallum i veure que el marge té una petita línia translúcida. Per a diferenciar-lo de Rhamnus ludovici- salvatoris, hem de veure que les dents de la fulla estan dirigides cap amunt, mentre que en aquest últim les dents són perpendiculars. Floreix al principi de la primavera. Origen: Regió mediterrània. Informació extreta del web http://herbarivirtual.uib.es/ i de Pellicer, Joan (2000). Costumari Botànic. Edicions del Bullent. |