Família: Fagaceae Gènere: Quercus Nom comú: Carrasca Usos i propietats: Mobiliari, construcció i eines. Medicinal. Època de floració: Abril i maig. Formes vitals: Macrofaneròfit. Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Escletxes de roques i penya-segats. Marines de bruc, brolles silicícoles. Forma la comunitat climàcica de bosc a les zones amb més de 500 mm de precipitació mitjana. Característiques: La carrasca té la fulla allargada, verd fosc per l'anvers i amb molts de nervis (més de 8 parells) al revers. Aquest caràcter la diferencia de la subsp. ballota que tenen les fulles més arrodonides, de color verd grisenc per l'anvers i grisa amb pocs nervis al revers. De tota manera la gran variabilitat de la morfologia de les fulles sempre fa difícil la identificació. Observacions: És l'arbre espanyol més representatiu. Arbre de gran valor ornamental. A la comarca podem trobar el Carrascar de Parcent, la serra de la Carrasca a la Vall d'Ebo, el Carrascalet d'Alcalà de la Jovada a la vora dels masos de Capa i Mona, la Font de les Carrasques de la Vall de Laguar. Altres usos de la carrasca a la comarca eren aquests: - Pell de les branques i soquetes rascada. Tendra o seca. Un pessic per tassa. Una tassa en dejú per a tallar la diarrea (Benialí, Benissivà).
- Pell o corfa de carrasca per a tallar la "diarrea" (Benirrama).
- La pell de la carrasca és bona per a totes les inflamacions. Bullit. Cura tota classe d'inflamacions: angines, diarrees... Per a les diarrees cal que estigues 48 hores en pell de carrasca i no menges res (Jesús Pobre).
- Tasses de pell de carrasca per al còlic del ronyó i orinar (Pego).
- Una tasseta de pell de carrasca fa orinar (Beniaia).
- Tasses de pell o corfa de carrasca per a la ciàtica (L'Atzúbia)
Informació extreta del web http://herbarivirtual.uib.es/ i de Pellicer, Joan (2000). Costumari Botànic. Edicions del Bullent |