Família: Oleacea Gènere: Fraxinus Nom comú: Fleix valencià, freixe de flor, fleix (Castells, Ebo, Benirrama, Forna), fletx (Parcent i Benidoleig), fletxera (Parcent, Benidoleig, Sanet i Els Negrals, Benimeli), fleitx (El Ràfol d'Almúnia). Usos i propietats: Medicinal. En medicina popular el fleix s'ha fet servir principalment com a diürètic i depuratiu. Dioscòrides tracta el fleix en el capítol 88 del Llibre I de La Matèria Mèdica on diu que "les fulles aplicades en forma d'emplastre, i begudes amb vi, i també el seu suc, ajuden a aquells que han estat mossegats d'escurçó". Època de floració: Maig i juny Formes vitals: Macrofaneròfit. Hàbitats: Boscos de ribera. Escletxes de roques i penya-segats. Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Màquia litoral de garric i garballó. Vessants i zones rocoses. Característiques: Arbre caducifoli, d'escorça grisenca llisa. Les fulles són oposades, es divideixen en amples folíols imparipinnats, ovalats, curtament pedunculats i amb el marge serrat. Les flors apareixen alhora que les fulles i es disposen en panícules terminals formant inflorescències vistoses, tenen quatre pètals blancs, allargats i estrets. En madurar forma fruits secs i alats (sàmares) preparats per a ser dispersats pel vent. Informació extreta del web http://herbarivirtual.uib.es/ i de Pellicer, Joan (2000). Costumari Botànic [2]. Edicions del Bullent |