La proposta d’aquest mes és una baixada conscient a l’interior de la Marina Alta, un territori on el paisatge no es mostra de colp, sinó que es revela a poc a poc. La ruta recorre tres municipis menuts i tres coves visitables que permeten entendre la comarca des d’un punt de vista menys superficial: el de la geologia, el de la història humana i el de la vida quotidiana de vall.
L’itinerari comença a Benidoleig, amb la Cova de les Calaveres; continua cap a l’Atzúbia, amb la Cova del Canelobre; i es tanca a la Vall d’Ebo, amb la Cova del Rull.
És una ruta d’interpretació del territori: entendre per què aquests pobles estan on estan, què explica el subsol del paisatge i com la història llarga continua influint en la manera de viure actual.
UN POC D'HISTÒRIA. Sabem d'on venim per decidir on anem.
Les coves de la Marina Alta són el resultat d’un procés lentíssim: l’aigua filtrant-se durant milers d’anys en un paisatge calcari. Però, a diferència d’un arxiu natural inert, aquestes cavitats han estat habitades, explorades i interpretades per persones des de la prehistòria fins avui.
Refugi, espai ritual, lloc de pas o simple curiositat: les coves expliquen una relació continuada entre l’ésser humà i un entorn difícil. I els pobles que les envolten —majoritàriament d’origen andalusí— són hereus d’una història marcada per la conquesta cristiana, l’expulsió dels moriscos el 1609 i la repoblació posterior, que va redefinir completament la demografia i l’economia de l’interior.
Benidoleig està a la falda de la serra del Seguili, en un punt estratègic que facilita una panoràmica immillorable de tota la plana del riu Girona amb la serra de Segària al fons. El terme municipal limita amb els municipis d'Alcalalí, Beniarbeig, Benimeli, Orba, Pedreguer, el Ràfol d'Almúnia, Sanet i els Negrals, i Tormos.
Els primers vestigis humans els trobem ubicats a la cova de les Calaveres, amb restes de 100.000 anys d’antiguitat —Paleolític superior i mitjà— i d’altres d’època del bronze i iberoromana. També a la partida de les Plantades hi ha proves d’una premsa d’oli romana que formaria part d’una possible vil·la romana entre els segles I i V dC. Tanmateix, va ser l’època musulmana la que va conformar el poble actual. L’origen està en una antiga alqueria que juntament amb una altra desapareguda, anomenada Alcúdia, va facilitar l’assentament dels musulmans en aquestes terres allà pel segle X.
Respecte a l'Atzúbia-Forna, les dues poblacions conserven una important herència de l'Edat del Bronze i de les civilitzacions iberoromanes que les van poblar. Però l’origen de les poblacions és musulmà, com veiem en els topònims. Segons Coromines, Atzúbia correspondria al mot zubia, que significa ‘el clot’ o ‘terreny enclotat’; mentre que Forna vindria de la forma àrab fúrna (‘estret i fosc’).
Són molts els llegats que va deixar la població musulmana: en la toponímia, en l’urbanisme, etc. El nucli de Forna fou convertit en baronia de manera primerenca i sorprén pel magnífic estat de conservació del poble, que guarda tot l'encant de les alqueries andalusines medievals, presidit pel castell-palau, que a l’interior alberga grafits originals del segle XV. L’Atzúbia destaca per l’entramat de carrers i les cases espaioses del segle XIX, i per una font preciosa d’inspiració morisca a la plaça. Sense oblidar el valor paisatgístic del Xillibre —o Gelibre, com diuen a l'Atzúbia— al capdamunt, el castell de Benirrama a l’oest del poble i la cova del Canelobre, amagada al tossal del Llop.
Per a trobar els primers indicis d’assentaments humans a la Vall d'Ebo, ens caldrà visitar un dels jaciments paleolítics més importants de tota la província d'Alacant. La cova Fosca, considerada el Santuari del Paleolític, data del període magdalenià amb 16.000 anys d’antiguitat on apareixen diferents panells d’art rupestre gravat. També s’ha trobat més art prehistòric rupestre al terme com la cova del Reinós (15000 aC) o la cova de Torrudanes amb art llevantí del 1800 aC. A més, hi han aparegut diversos materials dispersos del Neolític, Calcolític o de l’Edat del Bronze.
El naixement de l’actual nucli urbà en aquesta vall foren les diverses alqueries andalusines que s’hi van desenvolupar en l'època musulmana. A la Vall d’Ebo, hi havia tres alqueries: Villars, Benissuai i Serra. Villars i Benissuai es van unir per a conformar l’actual nucli urbà d’Ebo.
Consells per a les rutes
- Porteu calçat còmode i aigua.
- Respecteu la natura i les restes arquitectòniques.
- Per a més informació consulteu les oficines de turisme.
JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.
Benidoleig
Etapa 1: Benidoleig - Cova de les Calaveres
La Cova de les Calaveres és una de les cavitats amb més càrrega històrica de la comarca. Té dues parts ben diferenciades: una zona inundada, vinculada al sistema hidrogeològic, i una zona seca i visitable. El seu nom prové de la troballa d’ossos humans en una exploració del segle XVIII, un fet que va despertar tant l’interés científic com la imaginació popular.
Cova de les Calaveres de Benidoleig.Les investigacions han documentat ús humà des de la prehistòria, així com presència de restes de fauna antiga. És una cova que no només mostra formes geològiques, sinó que parla clarament d’un ús continuat del territori al llarg de milers d’anys.
Després de la visita, passejar pel poble ajuda a situar la cova dins d’un paisatge humà real, no com un element aïllat. A més, podríem aprofitar per a visitar Ca'l Durà, una construcció del segle XIX, en ruïnes.
L'atzúbia-Forna
Etapa 2: L'atzúbia-Forna - Cova del Canelobre
La Cova del Canelobre és una cavitat relativament curta però molt intensa. El recorregut, d’uns 80 metres, inclou un desnivell que accentua la sensació d’entrada al món subterrani. La gran sala interior, amb centenars de metres quadrats, està plena d’estalactites i estalagmites que creen una imatge gairebé “catedralícia”.
A diferència de la Cova de les Calaveres, ací el valor principal és geològic i visual: permet entendre amb molta claredat com l’aigua ha modelat la roca durant mil·lennis. És una cova ideal per a una visita curta però molt evocadora.
Interior de la Cova del Canelobre.Quan acabem, és molt recomanable visitar el castell de Forna. El castell s’organitza al voltant d’un pati central i està protegit per quatre torres als extrems. Alguns autors apunten a una torre primigènia d’època almohade (fi s. XII – inici s. XIII). Com podem observar, es tracta d’una construcció de planta quadrangular a dues altures que es conforma al voltant d’aquest pati central. A la planta baixa, es concentren les estances comunals (quadres, cuina, presó, cos de guàrdia i premsa d’oli), mentre que la planta de dalt és la planta noble o planta privada dels senyors.
La Vall d'Ebo
Etapa 3: La Vall d'Ebo - Cova del Rull
La Cova del Rull té una història molt vinculada al poble. Va ser descoberta l’any 1919 per José Vicente Mengual, conegut com el “tio Rull”, mentre caçava. A partir de mitjan segle XX, la cavitat es condiciona per a les visites, convertint-se en un referent del turisme d’interior.
Interior de la Cova del Rull.Destaca per la gran varietat d’espeleotemes —estalactites, estalagmites, columnes i sales àmplies— i per un recorregut còmode que permet una experiència molt completa en poc temps. És una cova que mostra bé com el patrimoni natural pot integrar-se en la vida local sense perdre el seu valor.
Un element identitari clau del poble és la Fira del Perelló, dedicada a una varietat local de pera, que se celebra habitualment al novembre i reforça el vincle entre territori, agricultura i comunitat.
Per aprofitar la visita al poble recomanem visitar el seu Museu Etnològic i Centre d'Interpretació d'Art Rupestre. Situat en una casa antiga a l'avinguda de la Marina Alta, s'hi exposa una col·lecció de ferramentes i curiositats aportades pels veïns del municipi. A través d'aquests objectes, recreem la vida dels nostres avantpassats: l'austeritat de les eines de cuina mostra d'una dieta senzilla, les ferramentes de cultiu rudimentari amb les quals s'extreia de la terra el fruit d'un treball dur, el mobiliari, els vestits, els ornaments, etc.
Aquesta ruta es pot fer en un mateix dia, però per a poder visitar de manera més profunda els pobles considerem que s'hauria de fer almenys en dos dies diferents, sense presses. Les coves són el fil conductor, però el veritable valor és entendre com el paisatge subterrani, la història dels pobles i la vida actual formen un mateix relat.
Entrar en una cova no és només una visita: és una manera d’aprendre a mirar el territori amb més profunditat.
I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.
