NOTÍCIES

Mitjançant aquesta experiència pretenem mostrar llocs de memòria democràtica a la Marina Alta, és a dir, espais on han tingut lloc fets històrics relacionats amb la guerra civil i el franquisme. Concretament, visitarem Pego, Benissa, Gata de Gorgos, Xàbia i Dénia. La guerra civil és un període poc conegut, especialment entre els més joves. Molts coneixen més, fins i tot, fets històrics d’altres llocs. Coneixem el nom de camps de concentració a milers de quilòmetres, sabem històries de guerres llunyanes, però ignorem els secrets que guarden les nostres pròpies pedres. Caminem, sense saber-ho, sobre els vestigis del nostre propi passat. És trist pensar que, un dissabte qualsevol, anem a bars amb molt d'ambient, ball, música i felicitat, sense ser conscients que fa menys d’un segle aquelles mateixes parets van ser presons. Que aquells murs van ser testimonis muts del maltractament i la mort. Sovint pensem que la Història és una cosa que passa en els llibres o en països llunyans, com si els fets de la Guerra Civil o el franquisme hagueren ocorregut en una altra dimensió. Amb aquesta experiència volem trencar amb aquesta dinàmica i, mitjançant la imaginació i l'empatia, reconstruir escenaris en la nostra ment. En visitar algun lloc dels proposats a continuació, cal que intenteu posar-vos en la pell dels contemporanis. Per exemple en la de les famílies refugiades durant un bombardeig, imaginant la foscor del túnel, el silenci trencat pel fort soroll dels avions i les bombes, la por, el fred, la fam, i la incertesa de si fora tot seguirà com abans.

Hem de ser capaços d'empatitzar i de pensar que, el mateix sòl que estem trepitjant nosaltres, ja existia en el moment de la guerra civil. Els llocs tenen memòria, encara que nosaltres la solem oblidar. En aquesta experiència, la vostra mirada serà el vincle entre el passat i el present. Intentem no només entendre el que va passar, sinó sentir que aquells que van patir la misèria i la por, eren persones exactament com nosaltres, caminant per aquests mateixos carrers. Estem segurs que penseu que coneixeu bé el vostre poble, però amb aquesta experiència descobrireu llocs i històries que no vos imaginàveu.

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser un conflicte bèl·lic de dimensió internacional, ja que juntament amb el bàndol de Franco van participar Hitler i Mussolini; i amb el bàndol republicà, Stalin.  Va començar amb el colp d’estat del 18 de juliol contra el govern republicà, quedant Espanya dividida en dos blocs enfrontats. Abans d'entrar en el tema bèl·lic cal conéixer els fets previs al conflicte. 

En el moment del colp d'estat, el govern espanyol era una república democràtica, que s'havia proclamat el 14 d'abril de 1931, després d’unes eleccions en què es va votar per acabar amb la monarquia corrupta i deficient del moment. Durant el nou règim republicà, es van intentar dur a terme reformes fonamentals, especialment agràries i de repartiment de la riquesa, per a crear una societat més justa. Aquests esforços van xocar amb els interessos d’aquells que volien imposar la tradicional desigualtat en la possessió de poder econòmic i social. Els membres més privilegiats de la societat es van sentir amenaçats mentre que va despertar esperances en les classes més humils. 

La feroç oposició de la dreta i l’hostilitat de l’extrema esquerra, que pensava que la república era un simple instrument de la burgesia, va acabar debilitant el règim. L’exèrcit va començar a preparar una conspiració per a un colp d’estat que pretenia imposar, posteriorment, un directori militar. Les eleccions de febrer de 1936 en què van obtenir la victòria les esquerres republicanes unides en el Front Popular van accelerar la conspiració, produint-se el colp el 17 de juliol al Marroc i el 18 a la resta de la península. No va acabar de funcionar i Espanya va quedar dividida en una zona que donava suport a la República i una altra que havia sigut conquerida forçosament pels militars. Les primeres 24 hores del colp van ser decisives per a la consolidació de dos bàndols i l'inici de les hostilitats. Els militars van actuar de manera molt violenta i sagnant, deixant milers de morts al seu pas, no solament als llocs on els van oposar resistència, sinó que també als llocs on havia triomfat de primeres el colp. 

Podem dividir la guerra en diverses fases:

Primera fase: de juliol de 1936 a març de 1937. El 18 de juliol de 1936 l’exèrcit d’Àfrica dirigit per Franco va travessar l’estret de Gibraltar. A Andalusia Queipo de Llano va ocupar Sevilla i l’Andalusia occidental. El general Mola s’imposà a Aragó, Navarra, Castella i Lleó i Galícia.

Més endavant, els revoltats conqueriren Badajoz i el seu objectiu principal era l’ocupació de la capital, però els republicans els van derrotar en les batalles de Jarama i Guadalajara, impedint així la seua arribada a Madrid. Per tant, els rebels van haver de canviar d’estratègia. 

Segona fase: d'abril de 1937 a novembre de 1938. Els rebels van començar la campanya del nord per conquerir la zona republicana que havia quedat incomunicada de la resta del territori republicà. És en aquest període quan es va produir el bombardeig de la ciutat de Gernika per la legió Còndor alemanya. En aquell moment els republicans començaren l’ofensiva d’Aragó i conquistaren Terol encara que prompte el tornaren a perdre. Els rebels volien arribar al Mediterrani per dividir la resta de territori republicà i van ocupar Vinaròs el 1938. Els republicans es van llançar a la campanya de l'Ebre per a tornar a unir els territoris, però van ser derrotats. 

Tercera fase: de desembre de 1938 a març de 1939. Els rebels van començar l'ofensiva a Catalunya i la van ocupar. Posteriorment, es van dirigir cap a Madrid, quedant sota el seu domini el 28 de març. L'1 d'abril es va donar per finalitzada la guerra.

L’ajuda internacional va ser decisiva per al desenvolupament de la guerra. Portugal, Itàlia i Alemanya van recolzar el bàndol revoltat, proporcionant-los molts recursos humans i militars. La República va rebre una ajuda molt feble de l'URSS i Mèxic, perquè les democràcies europees havien signat un pacte de no-intervenció. Però d'aquests països es van allistar voluntaris a les Brigades Internacionals, que van vindre per a defensar la democràcia. 

Com podem veure en els mapes, la Marina Alta va quedar adscrita a la zona republicana de rereguarda, és a dir, allunyada del front. Tanmateix, molts joves es van allistar i van anar a combatre a les zones de conflicte. En estar lluny del front, van arribar molts refugiats d'altres zones, especialment xiquets i xiquets madrilenys que corrien molt de perill per a trobar-se en la capital, que era l'objectiu principal del bàndol rebel. Aquests van ser acollits per particulars o es van quedar en edificis habilitats per a aquesta finalitat. Per exemple, a Dénia es va crear l'Hogar Sueco, amb personal i ajudes sueques que es feien càrrec dels infants. 

Més avançada la guerra, els pobles costaners temien els bombardejos i, per això, es van construir refugis, com per exemple el túnel del castell de Dénia, i es va fortificar la línia costanera, amb bateries antiaèries. 

Quant a la repressió, durant la guerra en trobem de dos tipus: la institucionalitzada i la descontrolada. La primera és aquella que es va produir des del bàndol rebel, ja que les ordres que rebien els militars era les d'acabar amb tot signe de dissidència. La segona és la de grups extremistes d'esquerra, que perseguien gent possiblement de dretes. A la nostra zona, el cotxe de ‘La Pepa’ (d'extrema esquerra) feia passejos amb objectiu d'assassinar qualsevol que trobaren contrari a les seues idees. El 2 de novembre de 1936 es va produir el que es coneix com a ‘Nit de l’Avenc’. La Pepa va llançar a l'avenc del Montgó 21 veïns de Dénia: religiosos, advocats, industrials, gent de banca, entre altres.

Una vegada finalitzada la guerra, el nou règim dictatorial va començar a aplicar una repressió extrema centrada a eliminar qualsevol persona que poguera estar oposada al règim: es van apartar molts funcionaris de les seues faenes, es van empresonar aquelles personalitats que havien tingut algun càrrec important durant la República i se'n van afusellar molts altres. Per això, a la nostra comarca podem trobar camps de concentració, fosses comunes i tàpies d'afusellaments amb marques de bales. 

Amb aquesta experiència, que combina rutes urbanes i senderistes, descobrirem aquests llocs de memòria democràtica tan importants del nostre passat.

Consells per a les rutes

• Porteu calçat còmode i aigua.
• Respecteu la natura i les restes arquitectòniques.
• Per a més informació consulteu les oficines de turisme.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

Pego

Etapa 1: cementeri municipal - biblioteca - plaça del Mercat

La primera parada de l'experiència d'aquest mes serà Pego. Des de 1932, l'alcalde d'aquest poble era el socialista Aquilino Barrachina, que després de la guerra va ser afusellat a Alacant. Actualment trobem una avinguda amb el seu nom. Molts pegolins van anar al front i el primer pegolí mort en primera línia de guerra va ser el desembre de 1936. Immediatament, van començar a arribar xiquets de la capital madrilenya. Per por als atacs aeris, durant la nit s'apagaven les llums dels carrers com a mesura de defensa. El 31 de març de 1939, l'Ajuntament va ser pres pel comandant Agustín Navarrete Montoro i membres de la FET i de les JONS, posant fi a la República a Pego. 

La primera parada serà el cementeri municipal de Pego, on hi ha dues fosses comunes i un monòlit en memòria de les víctimes de la guerra. Sobre aquestes fosses podem trobar més informació als següents enllaços:

Informació fossa I

Informació fossa II

En aquest portal podreu trobar moltes dades, fins i tot el nom de les persones desaparegudes i identificades en les exhumacions.

Quan passegem pel cementeri no veurem res fora de lloc ni evidències de les fosses, però hem de practicar la imaginació i la consciència de les històries del passat que amaga aquest lloc. 

Després, podem passejar i passar per davant de l'actual biblioteca municipal, que antigament eren les escoles. En aquest edifici es van acollir molts xiquets i xiquetes que havien hagut de fugir dels seus llocs de residència per la seua protecció, abandonant, fins i tot, les seues famílies. 

L'última parada és l'actual plaça del Mercat on trobem diversos punts d'interés. El primer és el convent, que també va servir per a acollir evacuats d'altres zones durant el conflicte bèl·lic. També, al costat del convent, trobem una entrada a un pàrquing subterrani. Aquest lloc va ser utilitzat com a presó una vegada acabada la guerra. 

A la següent foto podem observar uns xiquets, a la plaça, posant davant d'un kiosk que ja no està.

També m'agradaria parlar de l'edifici del Teatre Municipal, que podem observar en la següent foto com és en l'actualitat. Aquest edifici, abans de la guerra, era el ‘Cine Teatro Pathé’.

Aquestes imatges ens mostren programacions del cine Pathé (dalt a l'esquerra, anterior a la guerra) o Cine Victòria, que és com passaria a dir-se després de la guerra. Podem observar que les que es projectaven després de la guerra incloïen la projecció del NO-DO, un noticiari de propaganda franquista. 

Aquesta imatge dels anys seixanta mostra el cine amb el nom nou. Si comparem aquesta imatge amb l'actualitat, l'edifici del cine és prou semblant, encara que amb el nom canviat a ‘Teatre Municipal’. Tanmateix, encara està la figura de l'estàtua grega de Niké de Samotràcia, al·legoria a la victòria en la guerra. 

Aprofitant la visita a Pego, seria recomanable tastar la crosta típica, un plat tradicional d'arròs al forn cobert d'ou batut. A més, també podem visitar el Museu Etnològic de l'Arròs. 

Benissa

Etapa 2: cementeri municipal - convent dels franciscans - parc dels Internacionals - casa Feliu

Com ja hem mencionat, les Brigades Internacionals eren voluntaris d'altres països per defensar la República. El 19 de març de 1937, en plena Guerra Civil, un reduït grup de voluntaris estrangers van ser enviats a Benissa (i també a Dénia) per a instal·lar els primers centres de permisos de les Brigades Internacionals en zona republicana. A Benissa aquest centre es va establir al Convent dels franciscans. També van crear un hospital militar ubicat a la Casa Feliu. El 9 d'abril de 1938 les Brigades Internacionals foren evacuades a Catalunya. Tanmateix, huit brigadistes van morir a Benissa. 

La primera parada serà el Cementeri nou, ja que ací, a part d'haver-hi una fossa comuna, estan soterrats els brigadistes que van morir durant la seua estada a Benissa. En els següents enllaços trobareu més informació:

Fossa Benissa I

Fossa Benissa II

Seguirem passetjant per Benissa, i podem passar pel Convent dels Franciscans que, com ja hem dit, servia com a centre de repòs i permisos dels internacionals. 

L'última parada serà al parc dels Internacionals, on també trobarem la casa Feliu.  En aquest parc trobarem un monument en memòria de les Brigades Internacionals, obra de l’escultor valencià Rafael Carrió. L'ubicació del monument en aquest parc vol recordar l’ús hospitalari internacional que va tenir la casa Feliu, en la qual moriren els huit brigadistes soterrats, de diferents nacionalitats per tuberculosi.

Ja que estem per Benissa, deuriem tastar les coques típiques o el putxero de polp. A més, hauriem d'aprofitar per visitar la imponent Catedral. 

Gata de Gorgos

Etapa 3: ermita del Crist del Calvari - els Serrellars

A Gata de Gorgos visitarem l'ermita del Crist del Calvari. Es troba als afores de Gata de Gorgos sobre una elevació anomenada el Tossalet. Va començar a construir-se en 1762, i es va beneir el 12 de febrer de 1770. En 1886 es va ampliar l'edifici dotant-la de més excel·lència, i en 1905 es va alçar el campanar al mateix temps que es construïen les capelles del calvari que precedeix l'ermita. Ens interessa per a aquesta experiència perquè durant la Guerra Civil, es va habilitar com a hospital.

Una altra cosa que m'agradaria comentar d'aquest lloc és la llegenda del 'miracle de l'arbre blanc'. Segons aquesta, l'any 1812 durant la guerra del francés, les tropes franceses van entrar al poble, però el van trobar desert, ja que tota la població s'havia refugiat dins l'ermita. Quan els soldats pujaven la muntanya van ser enlluernats per un arbre blanc que es movia ràpidament. Els cavalls, juntament amb els soldats, van fugir espantats. D'aquesta manera els gaters es van salvar. Aquest arbre suposadament màgic existia, però, per desgràcia va ser talat durant la guerra civil.

La següent activitat proposada és una ruta de muntanya pels Serrellars. És un passeig per a gaudir de la natura i dels paisatges muntanyosos, però, també, per a prendre consciència que després de la guerra civil, en aquestes muntanyes que ara trepitgem, es van amagar alguns maquis. Aquests eren antifranquistes armats que resistien una vegada començat el nou règim de Franco. 

Per acabar, podríem visitar el nucli antic i tastar algun plat típic, com la sang amb ceba, a algun bar del poble. Si passem per la plaça Vella veurem l'església i, al costat, unes cases que antigament eren el palau de la duquessa d'Almodóvar, una aristòcrata valenciana del segle XVIII. Després, ens podem desplaçar cap a la plaça Espanya per visitar els comerços de productes típics de llata. 

Xàbia

Etapa 4: plaça del Convent - casa Bolufer - refugi del Moll - bateries antiaèries de la Cala del Ministre fins a la Grava - ruta de l'avenc del Montgó

Per a començar amb la nostra visita ens endinsarem en el nucli antic de Xàbia, on els carrers i les places tenen un encant especial i on trobem restes arquitectòniques de gran interés, com l'antiga muralla, esglésies i convents, zones de restauració molt acollidores, etc. Començarem des de la plaça del Convent, on hi és el convent de les Agustines. Passejant per ací hem d'intentar imaginar-nos aquesta zona en moments de guerra. En moments de bombardejos, la gent correria cap al convent, on hi ha túnels subterranis que es van utilitzar com a refugis. Malauradament aquests no són visitables. 

Continuarem passejant per la part antiga del poble i ens dirigirem a la plaça de l'església de Sant Bertomeu. L'edifici més destacable, sens dubte, del centre històric és l'església i fortalesa de Sant Bertomeu, del segle XIV al XVI, amb ampliacions en els segles XVIII i XIX. L'obra principal s'enquadra dins del gòtic isabelí. El 1931 es va declarar Monument Artístic Nacional per la seua importància i significació. En aquesta mateixa plaça trobem la casa Bolufer, una antiga casa de la burgesia xabienca del segle XIX. Aquest edifici tan espectacular, tant en l'interior com a l'interior, es va fer servir com a hospital durant la guerra. Els seus propietaris no van voler tornar a ocupar-la una vegada finalitzat el conflicte, quedant deshabitada fins a l'actualitat. Ara està en procés de reforma per a convertir-se en un hotel. 

Continuarem fins al barri de Duanes del port per a visitar un refugi antiaeri, que recentment s'ha descobert que no s'utilitzava com a tal, sinó com a magatzem de municions. És un poc difícil de trobar perquè el cobreixen un mur i la vegetació. En la següent foto, que mostra aquest refugi en els anys cinquanta, veiem que estava vora l'aigua.

Actualment, tota aquesta zona de la imatge està edificada i l'aigua ja no arriba tan prop del refugi. Malauradament, el seu estat fa impossible obrir-lo per a visitar-lo, però amb el següent tour virtual podem veure com són els túnels de l'interior:  

El refugi del Moll tour

La ubicació d'aquesta construcció és on ara hi ha un pàrquing, enfront de l'entrada del port. En la imatge següent veiem on es troba, amb les mateixes escales al costat que pugen a les mateixes cases antigues de la primera foto. 

Des d'on ens trobem ara, anirem en direcció a la platja de l'Arenal, passant per laplatja de la Grava, la platja del Benisser, el Muntanyar i la Cala del Ministre. Tota aquesta zona es trobava preparada per si patien un atac des de l'aire, amb diverses bateries antiaèries. De la majoria no en queda cap resta, però la del Muntanyar està excavada. És una llàstima perquè aquesta, als anys huitanta, estava en perfectes condicions, però la van derrocar. 

Començarem per una bateria antiaèria que es trobava al costat de l'actual cala Bandida. Aparentment no queden restes materials. 

Actualment s'hauria de trobar, més o menys, en la zona marcada amb el cercle roig.

Caminarem per la vora de la mar i arribarem a la platja del Benissero, on deu haver-hi una altra construcció d'aquest tipus, però no tenim evidències. Més avant, al primer muntanyar sí que trobarem una estructura excavada i senyalitzada que correspondria a la bateria antiaèria següent:

Actualment, és açò el que es veu:

És una vertadera llàstima que es destruïra una construcció amb tanta història com aquesta.

L'últim de què tenim constància, encara que no estem segurs de si hi ha restes materials o no, és a la cala del Ministre, darrere del Parador de turisme.

Per acabar, farem una ruta l'avenc de la Plana. Fent clic ací, trobareu una proposta d'una ruta senderista fins a la cova Ampla, passant pel monument a les víctimes de l'avenc i pel mateix avenc, que és una fossa comuna.

Més informació ací

En aquest enllaç trobarem informació dels assassinats de la nit de l'avenc i de les víctimes trobades a la fossa.

Durant la nostra estada podríem aprofitar per a tastar els plats típics de peix en algun restaurant del port. I si encara volem aprendre més sobre la història i la cultura de Xàbia hem d'anar al Museu Arqueològic i Etnològic Soler Blasco. 

Dénia

Etapa 5: cementeri municipal - plaça de l'Oest - túnel - magatzems Morand - escola Maristes 

La primera parada del nostre recorregut per Dénia serà el cementeri municipal. Ací hi ha un total de quatre fosses comunes, amb els seus respectius homenatges. Dues d'elles són de republicans represaliats pel franquisme entre octubre i novembre de 1939, afusellats a la tàpia del cementeri que hui en dia segueix tenint forats de projectils. 

En els següents enllaços trobarem més informació sobre aquestes dues fosses en què s'hi van trobar quaranta-nou persones que havien sigut afusellades:

Fossa I de víctimes del franquisme

Fossa II de víctimes del franquisme 

A més podrem vore aquesta tomba amb els noms d'alguns dels afusellats:

La tercera fossa és de mariners estrangers que van ser víctimes dels bombardejos del port de Dénia. Aquests es trobaven en un mercant francés, ‘Brisbane’, quan l'aviació italiana va bombardejar la costa de Dénia el 9 de juny de 1938. Van morir tres francesos i dos britànics. Trobarem una placa memorial en el cementeri. Per a més informació sobre les víctimes feu clic a l'enllaç següent:

Fossa mariners

Lúltima fossa que trobem és també de morts durant la guerra, concretament víctimes de ‘la Pepa’. Solament s'han identificat sis cossos. En l'enllaç següent trobareu més informació sobre la repressió de la Pepa durant els primers mesos de guerra i els noms de les víctimes. A més, al cementeri també trobareu un petit memorial. 

Fossa represaliats per la Pepa

La següent parada serà la plaça de l'Oest o plaça Valgamediós, on va haver-hi un camp de concentració franquista amb el nom de ‘Campo de Concentración España’, que va arribar a concentrar fins a 2000 presoners que el 1940 van ser traslladats a altres presons provincials. Actualment, no hi ha cap resta de l'edifici que va albergar aquesta presó, però durant el nostre passeig per aquesta zona haurem d'imaginar que on ens trobem ara hi havia una presó que concentrava persones considerades desafectes al règim franquista, maltractades i vivint en condicions inhumanes. Després caminarem cap a l'Ajuntament pel carrer Loreto. Al nostre pas trobarem una zona de bars de tapes i de plats típics de Dénia. Arribarem a la plaça de la Constitució, on podem veure l'església de la Nostra Senyora de l'Assumpció. Arribant al carrer la Mar passarem per davant del túnel del castell, construït durant la guerra per a ser utilitzat com a refugi antiaeri durant els bombardejos de l'aviació italiana. 

Podem entrar i trobarem cartells explicatius que parlen de quan es va construir, dels bombardejos i de les víctimes i d'altres llocs on també hi ha refugis subterranis. 

Seguirem pel carrer la Mar i a la nostra dreta trobarem una sèrie de bars molt coneguts a la comarca, però que pocs saben que aquests mateixos edificis eren uns antics magatzems de la família Morand, que durant la república es van utilitzar com a escoles.

Després de la guerra civil, es van utilitzar com a presons, juntament a altres edificis habilitats per a tal funció, ja que no hi havia prou lloc per a tots els presos víctimes del franquisme.

Seguint amb el nostre recorregut passarem per l'actual escola dels germans Maristes, on podrem veure l'antic edifici que també va servir com a presó. 

Per acabar, arribarem al carrer Marqués de Campo on podem aprofitar per a passejar i prendre alguna cosa. Tanmateix, m'agradaria parlar d'altres punts d'interés a Dénia, encara que no són visitables.

L'Hogar Sueco. A maig de 1937 es va instal·lar a Dénia un espai habilitat per a xiquets evacuats de zones properes al front de guerra. Es diu així perquè va ser una ajuda proporcionada per Suècia. Magnhild Olsson va ser la directora d'aquesta llar de refugiats, on personalment va cuidar els xiquets i xiquetes, que vivien lluny de les seues famílies. Aquest edifici és visible hui en dia encara que és una propietat particular i no es pot visitar. Es troba a la partida de Beniadlà.

Si vos interessa aquest tema vos recomane el llibre ‘L’hogar sueco para niños de Dénia durant la Guerra Civil: el diari de Magnhild Olsson'. 

Un altre lloc d'interés és un antic edifici que va ser utilitzat com a hospital durant la guerra. El podem trobar al costat de l'hospital Marina Salut, enfront de la porta d'urgències. Es troba en condicions desastroses i no és visitable. 

Finalment, la zona de la costa també estava preparada amb bateries antiaèries i encara es poden trobar algunes restes d'aquests búnquers. 

Fins ací l'experiència del mes d'abril. Esperem que haja servit per descobrir-vos llocs i històries de la Marina Alta que desconeixíeu i per recuperar una xicoteta part de la nostra memòria.

Bibliografia

Álvarez, L., García, M., Gatell, C., Gibaja, J. C., i Risques, M. (2016). Història d’Espanya. Comunitat Valenciana (Projecte Aula 3D). Editorial Vicens Vives.

Ballester Artigues, T. (2004). La Segona República a Pego. Ajuntament de Pego; Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Llopis Sendra, R. (2020). Brigadistes. Les Brigades Internacionals a Benissa i Dénia. 1937-1938. Publicacions de la Universitat de València.

Olsson, M. (2004). L'hogar sueco para niños durant la guerra civil: el diari de Magnhild Olsson. (Á. Beneito Lloris, Ed. y Trad.). Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Preston, P. (2016). La Guerra Civil Española. Debate.

Seser Pérez, R. (Coord.). (2019). Història i memòria: La Guerra Civil a Dénia. Ajuntament de Dénia; Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

*Aquesta experiència està pensada per fer-la en sis etapes, que corresponen a sis dies diferents. Proposem unes rutes, però cada persona pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i adaptar l’experiència als vostres gustos amb la motxilla.

I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.