Entrevista a Ximo Panella Piera, Gerent del Grup d’Acció Rural Muntanya d’Alacant
Nascut a Pego el 1985, Ximo ha estat d’una manera o un altra lligat a diversos projectes de desenvolupament del territori i l’entorn agrícola i rural. Es llicencià en Geografia a la Universitat de València el 2008. La seua experiència i trajectòria l’han abocat inevitablement a especialitzar-se en allò que realment és la seua motivació personal i professional: Desenvolupament rural, captació de fons i participació pública. Un agent de desenvolupament especialitzat en l’entorn rural i gran coneixedor del paisatge i les diferents realitats demogràfiques de les zones de l’interior.
No debades ha sigut col·laborador i promotor en diversos projectes de caire agrícola i forestal com són Agricologia, un projecte a mig camí entre educació, agricultura ecològica i consum responsable i sostenible; o Pego Viu, col·lectiu de defensa i custòdia del territori. Un enamorat i activista del nostre paisatge i de la nostra forma de vida agrícola, que des de 20–– està al capdavant del GAL Rural Muntanya d’Alacant com a gerent d’aquest projecte europeu.
Primer que res, benvingut a aquest espai i gràcies per participar-hi, sabem que aneu al mil amb tants projectes com porteu endavant. Per a què la gent que desconeix el projecte es puga situar en la tasca que feu. Podries descriure’ns en que consisteix el grup d’Acció Rural i de com naix aquest projecte que tu gestiones?
Moltes gràcies Núria per comptar amb mi per donar-li veu a la tasca del GAL RMA. El Grup d’Acció Local és una entitat públic-privada, formada pels Ajuntaments i els agents socials dels municipis rurals amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de vida dels habitants d’aquests territoris, mitjançant el programa Leader, una iniciativa europea nascuda a principis dels 90 i que es dedica la dinamització dels entorns rurals i a la gestió del finançament i subvencions a projectes (públics i privats) desenvolupats en aquests territoris.
En el cas del País Valencià, tant el GAL RMA com la resta, són de recent creació (2017) i són fruit d’un procés d’empoderament dels agents socials rurals, organitzat en una associació sense ànim de lucre, de caràcter públic-privat, basada en un enfocament ascendent, des de la participació a les propostes, i plasmada en l’Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu (EDLP) que engloba les propostes plantejades des dels municipis amb una visió transversal i multidisciplinar, amb eixos com la cooperació territorial, la innovació i la connexió de xarxes.
Ara mateix, teniu nous projectes i línies de treball com la nova Fadit en la que desenvolupeu projectes extraordinaris i preciosos com ‘Essències’, és aquesta l'evolució orgànica del GAL Rural Muntanya d’Alacant o per contra és un complement del primer, conta’ns un poc què és FADIt i com sorgeix aquesta nova branca?
Seguint amb el fil de la resposta anterior, FADIT (Federació Alacantina per al Desenvolupament i la Innovació Territorial), naix, precisament, com a conseqüència de la connexió de xarxes existents entre els dos GAL’s (Muntanya d’Alacant i ASIR) i els dos GAL’s de Pesca (La Marina i Badía de Santa Pola) com una ferramenta per tal de transferir social i territorialment la innovació mitjançant projectes pilot i de cooperació.
El projecte Essències, coordinat des de FADIT, representa l’exemple dels principis Leader, doncs és una iniciativa que va nàixer al voltant del grup participatiu “Olis de Diània”, actualment constituïda com Associació i on, a banda d’agricultors i productors d’oli, també participen restauradors, membres dels panells de degustació, periodistes, i en general, tots aquells agents relacionats amb la producció, comercialització i consum del nostre oli. Essències representa la posada en valor de les produccions derivades de les varietats autòctones del territori diànic i el seu reconeixement com a producte únic per l’entorn on es desenvolupa i l’alta qualitat de les seues produccions mitjançant la implantació del servei turístic experiencial en origen i la innovació social, amb la participació i coordinació del teixit productiu local, i que va contar amb la participació de 5 iniciatives pilot per a la seua posada en acció.
Una de les principals motivacions dels grups d’acció local i molt especialment en el vostre cas treballeu en territoris i zones greument afectades per la despoblació rural, hui per hui creus que des que començareu aquesta batalla, ara ja farà uns tres anys, han crescut les oportunitats en aquestes zones per permetre emprenedories sostenibles amb la vida en aquests pobles? Creus que hem avançat des de fa uns anys cap ací?
El fenomen del despoblament rural és un procés amb un llarg recorregut i que, vistes les polítiques i accions aplicades fins a la data, resulta complicat revertir o, tant de bo, frenar-lo com a mínim. El despoblament és el resultat més visible i el que exerceix de causa i conseqüència de problemes que no es poden entendre sols per si mateixos.
Les polítiques i accions a desenvolupar en aquests territoris per lluitar contra el despoblament han d’estar basades en les necessitats reals dels seus habitants i la millora dels serveis i equipaments, tant públics com privats i han d’estar concebudes des d’una perspectiva tranversal i supra-municipal (ja no són vàlides les polítiques de campanar). No cal tenir de tot a cada poble, sinó que cal garantir un servei mancomunat de qualitat i accessible a nivell sub-comarcal.
Actuacions concretes com l’arribada de la fibra òptica als municipis rurals pot representar una nova oportunitat i incrementar el grau d’atracció front a emprenedors i inversors (locals o no), però resulten insuficients si no van acompanyades d’altres mesures com la millora (o de vegades implantació) dels serveis i equipaments públics (sanitat i educació com a mínim), l’existència de comerços i teixit productiu o la generació d’espais dedicats a l’oci i la cultura.
Lligat a la pregunta anterior, què creus que manca encara per continuar evolucionant contra la despoblació en l’àmbit rural, tant a nivell de les Administracions com a nivell de la pròpia ciutadania per a que es done un canvi de paradigma ?
Més enllà de l’actual situació conjuntural provocada per la pandèmia, sembla una resposta complexa vista l’evolució del despoblament i els factors que influeixen. En relació a l’Administració, aquesta ha de realitzar un esforç per tal d’escoltar les necessitats reals del món rural i donar resposta als problemes que acceleren el despoblament. Cal legislar el territori des del territori, no des dels despatxos.
Pel que fa a la ciutadania, és cert que històricament quan parlem dels pobles i municipis rurals, existeix un cert sentiment d’inferioritat, no sols des de la perspectiva urbana, si no, i el que resulta més greu, des dels mateixos entorns rurals. Sovint els pares envien als fills a estudiar a la ciutat perquè tinguin oportunitats baix la convicció que sols allí podrà progressar i quedar-se al poble seria un fracàs.
Sembla que aquest any serà bastant similar al que ara hem deixat, creus que aquesta situació pandèmica pot ser una oportunitat per a la tornada de molta gent a pobles de l’interior de la Marina buscant un nou model de vida més sostenible i més segur, lluny de grans concentracions demogràfiques? Penses que ho notarem pel que respecta a nous censats en aquestes poblacions de l’interior de la nostra comarca?
Per sort o per desgràcia, la irrupció de la pandèmia del COVID19 ha marcat una fita en el canvi de concepció i valoració de l’espai rural i que ja s’ha materialitzat amb l’arribada de nous pobladors provinents del món urbà. Més enllà de l’estadística, aquesta arribada pot provocar situacions de conflicte entre els nouvinguts i els residents, motiu pel qual es requereix d’un procés d’acompanyament i d’integració. De fet, ja existeixen manuals de bones pràctiques (tant per als nouvinguts com per als locals) i, fins i tot, hi ha municipis amb Regidories pròpies de “Repoblament i Integració”. Les polítiques d’atracció de nous pobladors (joves) han d’anar acompanyades, inexorablement, d’accions que afavoreixquen la retenció dels joves i el talent
Molta gent desconeix, si com a usuaris poden accedir a ser assessorats per la vostra oficina i respecte a quàn poden demanar assessorament i ajudes. Sabem que són molts els serveis que doneu, però podries intentar fer-nos una radiografia pràctica de tot allò que els possibles usuaris i usuàries podran trobar en vosaltres i qui pot adreçar-se a la vostra oficina?
Tal com comentàvem al principi, les funcions bàsiques d’un GAL van encaminades a la dinamització social i la gestió de les subvencions Leader. En la relació a la primera, des del GAL RMA s’organitzen sessions de formació, reunions sectorials i els projectes transversals, que actuen com a motor i altaveu
Pel que fa a la gestió de les ajudes Leader, aquest servei està obert a qualsevol agent del medi rural, des dels Ajuntaments a les Associacions, passant per particulars, autònoms, cooperatives, pimes,... que tinguen previst realitzar una inversió en el medi rural amb un impacte positiu (un allotjament rural, la compra d’un vehicle o maquinària o la millora dels equipaments municipals)
Per últim, de segur que teniu un munt de projectes més a punt de posar en marxa, quin és el futur d’aquests a mig termini. I del GALR-Muntanya d’Alacant ?
L’actual situació va condicionar, que no paralitzar, l’execució de les accions previstes, que van ser realitzades, en gran part, de forma telemàtica. Més enllà de la continuïtat dels projectes llançats als 2020 de la mà de FADIT (Essències i ELE) en els quals seguirem col·laborant, en aquest 2021 s’obri un nou horitzó amb la publicació de la mesura de Cooperació entre els 11 GAL del territori valencià i que en aquests dies estem acabant de planificar i donar-li forma amb la resta d’entitats. Vos mantindrem informades.
Febrer de 2021