ENTREVISTA A ALBERTO CARDONA, DE SENSIO ARTESANIA
Alberto Cardona (Gata de Gorgos, 1993) és qui està darrere de Sensio “Made In la Terreta”, la marca d’un projecte que, utilitzant el malnom familiar, té com a objectiu el reconeixement de l’artesania tradicional de la llata, que ha estat un pilar fonamental de la cultura i l’economia del poble de Gata i la comarca de la Marina Alta durant generacions, passant a formar part del patrimoni històric i cultural de la zona.
Amb tallers, demostracions, fires i mercats dona a conéixer la història i el procés de treball de les fulles del margalló (palmes), des de la seua collita fins a la confecció de qualsevol peça, i el seu resultat final. D'aquesta manera mostra la gran varietat de possibilitats de creacions que ens dona aquesta fibra vegetal.
El projecte també té com a objectiu la recuperació i adquisició de peces, eines i tècniques antigues per poder divulgar i mantindre la tradició d’un ofici arrelat al nostre territori.
Podries explicar-nos un poc d’història de la llata?
No soc historiador per a poder posar un origen cert a la llata. Moltes vegades “llatant” pense en qui ho deguera inventar o qui dega ser la persona que per necessitat va acabar fent una trena amb fulles de margalló per a crear estris del camp i per a casa, però deduïm que ha sigut cosa d’evolució al llarg del temps...
El llibre de Toni Barber “L’artesania de la llata a la Marina Alta” fa referència a l’època islàmica, però també cita vestigis d’algun tipus de trenat amb fibres vegetals en l’època anterior a l’arribada dels romans a l’Illa de Mallorca.
Ací a la Marina, després de l’expulsió dels moriscos, els nous pobladors van perfeccionar les tècniques i ja després, durant els segles XIX i XX, es va “industrialitzar” per satisfer l’alta demanda.
La confecció de barxes, cabassos i altres productes fets de palma va ser un suport econòmic important per a les famílies de Gata i la resta de la comarca, especialment entre les dècades dels cinquanta i setanta. Ja a partir dels anys huitanta, va començar a decaure davant els nous materials industrials, com el plàstic, i la importació de productes. Hui en dia encara hi ha empreses que es dediquen a importar peces de palma del nord d’Àfrica i d’Àsia.
L’ofici de la llata reunia a tota la família: els homes solien ser els que anaven a la muntanya a recol·lectar les palmes (principalment els “ullols” del margalló) i després escampar-les al sol per assecar-les, mentre que les dones es dedicaven a preparar la matèria primera (embrinar i esporguimar) i tot seguit llatar (fer la trena) i cosir les barxes i els cabassos. Els més menuts de casa solien també llatar per ajudar en la tasca.
Quan vas aprendre a treballar amb la llata? Va ser molt complicat?
Açò és el que més em pregunten quan faig els tallers. I no, no ho vaig aprendre a casa. Per sort o per desgràcia, millor dit, per circumstàncies de la vida, ma uela no va haver de fer llata. Segurament sabria fer-ne, perquè ella tenia unes manetes excepcionals tant per a fer labors com per a la cuina. Qui va tindre la sort de conéixer-la, sabrà ben bé el que dic.
No fa molt que vaig aprendre, encara que de menut un mes de juliol vam fer una espècie de curs/taller de llata que no recorde ni molts dies van ser. En aquell moment tenia set anys. Aquelles festes vam eixir a carrosses amb la temàtica dedicada a la llata. Però des d'aquell moment fins ara fa uns tres anys, no ho vaig tocar més. Vam anar un cap de setmana de “desconnexió” en família a Rasquera, un poble de Tarragona on també tenen la tradició de la llata, i vam fer un taller de dos dies en què vaig aprendre com preparar els brins, llatar i cosir una peça menuda. D’ací em vaig inscriure a “l’escola-taller de confecció de barxes de Pedreguer” i fins hui en dia, encara aprenc dels grans mestres que tinc, la Rosita i el Pepe, i també de la persona que va promoure eixa escola, Lluís Fornés,“El Sifoner”.
La llata no té complicació, però sí que necessita pràctica per a poder recordar-te’n de cada pas del procés.
Quan i per què vas decidir transmetre els teus coneixements amb l’organització de tallers?
Després del primer curs a Pedreguer, en finalitzar la meua primera barxa, vaig decidir obrir el compte d’Instagram de @sensio.artesania per anar compartint les coses que feia, el seu procés, les tècniques emprades... I per ací em van contactar d’un IES per a fer un taller a un grup d’alumnes alemanys que venien d’Erasmus+, encara que anteriorment algunes persones ja m’havien comentat de fer algun taller. Però després de fer eixe primer, em vaig tirar avant a fer-ne més, fins ara, que van demanant no sols ací a Gata o la Marina Alta, sinó, també a València, Alacant, Gandia, Benidorm...
Els teus tallers solen cridar més l’atenció a algun grup social en concret? Els joves s’interessen per aquesta pràctica tradicional?
Hi ha un poc de tot, la veritat, molta diversitat. I sí, els joves també s’interessen, molts ja no per saber i dedicar-se a fer llata, sinó per passar un matí o vesprada diferent.
Quines altres tradicions de la Marina Alta o del teu poble t’interessen?
La Marina Alta és una comarca rica en cultura i tradicions, moltes compartides i altres tantes úniques o diferents a cada poble, però amb la mateixa essència.
Però a banda de la llata, podria dir que el relacionat amb la gastronomia, el bon menjar que tenim ací, ja siguen coques, arròs al forn, el berenaret de pasqua... Ja vos he comentat abans la sort que vaig tindre de poder gaudir durant molts anys d’una gran cuinera a casa.
I també, per descomptat, les festes de poble o unes festes a les quals pertany des de fa uns anys, les de Moros i Cristians (en el meu cas, les de Xàbia), festes plenes de germanor, història, tradicions, pólvora, i sobretot, molta música.
Et dediques a alguna cosa més a part de l’artesania? Si és que sí, és difícil compaginar-ho?
Una altra cosa que dic sempre als tallers, perquè ho pregunten prou... Sí, jo tinc la meua feina d’una jornada laboral normal i la llata la tinc com una altra afició, com per exemple, córrer. Però li dedique prou hores i de moment, pense que serà així. No em plantege cap altra cosa, perquè hui en dia és molt difícil viure de l’artesania i més quan per exemple, per unes arracades que demanes 7 € encara et “regategen” el preu. No tots, ni de bon tros. Hi ha gent que ho valora moltíssim i això és d’agrair.
Podries explicar quins materials, matèries primeres i eines s’utilitzen en la fabricació d’un article de llata?
La llata és fer una trena, en aquest cas, amb palmes de margalló. Fer llata també és trenar l’espart, però crec que com a la nostra zona ha sigut tradicionalment amb el margalló, se’ns ha quedat com a llata i au. Com bé dic, la matèria primera és el margalló, una planta autòctona del Mediterrani que està protegida. Per a poder recol·lectar les palmes de la muntanya, hem de sol·licitar els permisos pertinents. Normalment, s’utilitza l’ullol (l’ull, les palmes del margalló abans que estiguen obertes) perquè està més tendre que les fulles obertes. Aquestes últimes també es poden fer servir, encara que costen més de manipular i trenar, però per a fer una peça més forta i resistent, són bones.
Les eines que jo utilitze són la navalla o agulla per a esporguimar, les tisores per a netejar la llata i tallar puntes, i l’agulla de cosir barxes i cabassos. Personalment, tinc la sort de poder disposar de l’agulla de la meua besàvia, que la tinc ben guardada. Així i tot, jo faig servir una nova de llautó que, a l’hora de cosir, va fineta del tot. També es poden utilitzar motlles, normalment de fusta, per a poder guiar-se a l’hora de cosir i anar donant forma a la barxa o cabàs.
Quins articles crees?
El que més m’agrada, és cosir. Passaria el dia cosint. Però malauradament, el que es tarda a fer un cabasset o una barxeta, fa que siga impossible posar-li el preu que hauria de ser. Igualment, sí que en faig, sobretot per a regalar a la meua gent. A banda, també solc fer arracades. Les que més agraden són les que faig amb forma de floreta, de diferents grandàries i colors. Fem de tot un poc, com bosses de mà, per al mòbil, complements per al monyo, corbates, corbates de llacet, clauers...
Per què creus que és important que no es perden aquests coneixements tradicionals? Veus que perille la seua pervivència?
És molt difícil poder viure d’açò i pense que cada volta ho serà encara més. Però les tradicions i la cultura són valors que cal controlar i mostrar per a preservar-los. I aquest projecte té com a finalitat ajudar a fer que no es perda el saber o que no ens oblidem d’on venim. A més, és una manera de contar la història de les persones sense història, ja que la llata va donar menjar a tantes i tantes famílies de Gata i de la resta de la comarca en temps de misèria.
Moltes gràcies, Alberto!