Entrevista a Vicent Ortuño Ginestar, President de l’Associació Cultural Ocell i Fundador de la MACMA
Nascut a Ondara el 1949, la trajectòria de Vicent Ortuño Ginestar és la d’un esperit incombustible, activista de la comarca i de la cultura. Estudià Arquitectura Tècnica a la Universitat Politècnica de Barcelona i Geografia i Història a la Universitat Central de Barcelona.
Fundador i gerent de la MACMA des del 1997 fins la seua jubilació el 2003. Entre els treballs de recerca i divulgació etnològica de la Marina Alta destaquen ‘Menjars de la Marina Alta’ del 2005, ‘Oficis i productes de la Marina Alta’ del 2006, ‘La mirada curta. Elements urbans de la Marina Alta’ del 2007 i ‘Rebosteria a la Marina Alta’ del 2009, tots ells editats per l’entitat, coordinats i, en gran mesura, escrits per ell.
Actualment, continua amb la seua passió de recerca, coordinant i escrivint molts dels llibres de la col·lecció de llibres de l’Associació Cultural Ocell d’Ondara, de la que n’és integrant i alma mater, en la que recuperen i posen en valor personatges i fets importants de la memòria col·lectiva del seu poble natal.
En primer lloc, com imagines el panorama cultural d’aquest 2021?
Crec que en aquests moments fer unes previsions concretes per a l’any 2021 és un pèl agosarat perquè ningú no sap com estarem, si continuarem amb confinaments o no, si la vacuna ho solucionarà o no i quan, i si continuarem amb programacions i anul·lacions posteriors. Crec que serà un any de tràmit, de desitjar que passe ràpidament i d’activitats molt puntuals, però constants i amb la clara participació de gent de la comarca.
Creus que aquesta pandèmia ha ajudat a visibilitzar una problemàtica estructural de la cultura en general i la seua precarietat laboral pel que respecta als i les professionals?
Sí, perquè en general es treballa molt a previsions a la curta i amb pocs projectes d’intervenció cultural a llarg termini. Es va molt al pur entreteniment i poc al fet de guanyar públic fidel a esdeveniments culturals futurs. A més de les contractacions necessàries calen projectes de promoció cultural local i comarcal de la gent que es mou en el món de la cultura a la nostra comarca. Dic projectes i no només contractacions puntuals i ocasionals. La crisi generada per la pandèmia en el món de la cultura ens ha fet evident que els actors, els músics i els artistes en general quan estan realitzant la seua activitat, va i resulta que també estan treballant (sorpresa!) i que deuen cobrar (més sorpresa!). Algunes regidories pretenen actuacions a cost zero o reduït perquè així allarguen el seu pressupost, però ho fan a costa dels artistes i això no és just.
I ara centrant-nos en poc en la teua trajectòria professional, eres una referent cultural per a molts de nosaltres amb un esperit i compromís comarcal incombustible però, recordes la primera vegada que prengueres consciència de la necessitat de treballar la identitat cultural a nivell comarcal? Com recordes eixe moment?
No va ser fruit d’un moment, sinó el resultat d’un procés que va anar madurant fins adonar-me de qui sóc, què sóc i què vull. Sempre he partit de la premissa que el poder i la presa de decisions com més prop estiguen dels ciutadans i ciutadanes millor. La comarca és un espai territorial molt vàlid per a poder disposar de capacitats de decisió i d’execució que avui encara no tenim. Si, a més, és un espai on les relacions personals es poden consolidar i mantenir és clar que, per a mi almenys, resulta un espai adequat per a involucrar-se.
Al llarg de tot el teu pas per l’entitat, des de la seua fundació l’any 97 fins la teua jubilació l’any 2003, emprengueres diferents projectes de recuperació de l’etnografia i etnologia comarcal entre els que estan els elements urbans, la producció d’olis i la tan important mostra d’oficis de la Marina Alta. Quin era l’objectiu de la nombrosíssima obra publicada que vas realitzar a la MACMA? I de quin de tots eixos treballs guardes un record especial?
Bàsicament, i ni que fora en alguns casos d’una manera simple i elemental, es pretenia valorar i donar a conéixer aspectes i activitats de la nostra cultura que sovint passen desapercebuts i que són resultat de la nostra cultura. Guarde un record especial d’un treball que no va veure la llum i que em va servir per a recórrer més encara la comarca i conéixer persones interessantíssimes i amb un coneixement extraordinari del territori; el projecte anava lligat a la commemoració de l’expulsió dels moriscos en 1609 i era la confecció d’un mapa de camins i senders existents de la comarca que unira tots els municipis actuals i els diferents poblats moriscos que en 1608 encara estaven habitats. Perquè és evident que tots els despoblats i els municipis actuals estaven intercomunicats. Seria com un mapa de camins de 1609. Està pràcticament acabat, però no va haver pressupost per a imprimir els mapes.
Aquest any a la MACMA hem reeditat els Menjars de la Marina Alta, un llibre que va tindre un èxit aplastant, però que ni tan sols volies signar, en eixa línia tan tècnica i anònima que sempre has mantés, ara el teu pròleg original signat està junt al pròleg de Jovi, suposem que haurà sigut com un viatge en el temps tot recordant l’elaboració i creació d’aquella primera edició. Com va ser el procés de recollida i tria de les receptes de la primera edició?
Va ser uns gran experiència perquè va ser el primer treball que realitzàvem a nivell comarcal i tot ens venia de nou. Com que ho feia la MACMA vam voler fer-ho el més participatiu possible per tal que tots els pobles es sentiren involucrats. Vam demanar a tots i cadascun dels municipis que es posara en contacte amb alguna o algunes persones amb bona mà per a la cuina i que ens enviaren 3 o 4 receptes. Van col·laborar tots, però clar hi havia moltíssims arròs al forn, paelles, coques... Vam fer una selecció i, finalment, vam posar 2 receptes de cada poble. Vam voler respectar la confecció que ens van fer els municipis de cada recepta i això va fer que el resultat fora un poc desigual. Ara amb la revisió i la nova maquetació ha guanyat molt en coherència i manejabilitat.
Amb la perspectiva que dóna sols el temps, i quan analitzes les dues edicions del llibre de ‘Menjars de la Marina Alta’ en què creus que la comarca ha avançat molt i en què penses, per contra, que no hem avançat tot el que deuríem? Deures per a fer?
S’ha guanyat moltíssim en la valoració de la cuina autòctona. En aquells moments hia havia pocs plats basats en la nostra cuina en les cartes dels restaurants, avui dominen i tenen més acceptació aquells que incorporen productes i plats nostres. Cal aprofundir en la conscienciació que la cuina amb productes de la terra és més fresca i natural i aporta, a més, arrelament de gent a la comarca i llocs de treball.
Per últim, si hagueres d’escriure la Carta per als Reis de part de la nostra benvolguda Marina, què els demanaries per millorar la comarca de forma transversal?
Que il·luminen els responsables polítics i econòmics.
Gener de 2021