ENTREVISTA A TERESA BALLESTER ARTIGUES, HISTORIADORA.
Teresa Ballester Artigues ha dedicat la seua labor investigadora principalment a la Història Contemporània de la Marina Alta, especialment durant la Segona República i la Guerra Civil, tot i que també ha treballat altres períodes més extensos i temes diversos. Va desenvolupar el seu doctorat a la Universitat d’Alacant, on va presentar l’any 1995 la seua tesi doctoral La Segona República a la Marina Alta (1931-1939) sota la direcció de Francisco Moreno Sáez. Relacionats amb aquesta, ha publicat altres treballs d’investigació més concrets com La Segona República a Pedreguer (IECMA, 1994), La Segona República a Pego (Edicions del Bullent, 2006) i La Segona República a Dénia (Edicions del Bullent, 2008). Destaquen també els seus articles relacionats amb la repressió durant la Guerra Civil, com “La repressió durant la Guerra Civil a la Marina Alta” o Augusto Villalonga Alemany, notari de pedreguer, víctima de la repressió de guerra”, i altres que estudien la malaltia de la lepra a Espanya, a més de llibres col·lectius com La Premsa a la Marina Alta (1840-1990) (1993).
Com i per què vas decidir entrar al camp de la investigació històrica?
Per una inquietud de conéixer la història local, com vivia la gent dels nostres pobles. Havia estudiat els grans esdeveniments, però tenia clar que encara no estava tot fet i per a relatar la gran història, fan falta moltes aportacions locals. Eixe va estar el meu incentiu i el que ha marcat sempre les meues línies d’investigació. Queda molta documentació en els arxius verge, en la qual mai ha entrat un investigador, ací estava la meua tasca, treure a la llum tot allò que no es coneixia. A més, en el meu cas, calia treballar una documentació que ha estat tabú fins fa poc i es donaren a conéixer els seus resultats.
D’on ve el teu interés per l’estudi de la Història Contemporània de la Marina Alta, i per quin motiu t’has centrat especialment en el període de la Segona República i la Guerra Civil?
Inicie els meus treballs amb una tesina que avui equival a un treball de màster, la vaig defensar el 1987. Em va semblar una aventura apassionant tot allò que vaig trobar en els arxius i les hemeroteques, llocs on vaig passar moltes hores. La tesina, per acord amb el director, estudiava les eleccions del 12 d’abril del 1931, que són les que van capgirar l’Estat cap a la República. Eixe treball, em va portar a aprofundir cada vegada més en el període. Cal tenir en compte que els mitjans tecnològics no eren com els actuals, la tesina la vaig realitzar amb una màquina d’escriure i per treure informació dels arxius anava amb boli i paper. Tenia la contrapartida que tocava els documents originals que no estaven microfilmats i això era un goig, gaudia molt a les hemeroteques repassant tots els periòdics originals de l’època. Per tots aquests entrebancs, vaig tardar més de 10 anys a realitzar la tesi doctoral.
Quins aspectes específics destacaries de la Segona República a la Marina Alta? Com hi va acollir la gent la seua arribada?
La Segona República va estar un esclat d’alegria en els nostres pobles. Cal destacar la llunyania de la comarca dels centres de poder com eren Madrid o Alacant, tanmateix, les notícies de tot allò que passava arribaven immediatament mitjançant la ràdio i el telègraf.
Altre aspecte a destacar, és la poca predisposició que existia per una part de la societat –conservadora i catòlica- pel canvi democràtic de les dimensions que significaven les lleis republicanes, que es van consolidar amb la Constitució del 1931. El sistema caciquil comarcal, representat pels senyorets de cada poble, no estava disposat als canvis. Mai no van acceptar que la societat fora laica, la influència de l'església va continuar en tot allò que es feia cada dia. Mai tampoc van acceptar la nova escola laica i que accedeixen més xiquets i xiquetes a l’ensenyament. Van posar tots els impediments per a què no es crearen escoles a banda de les religioses. Mai no van acceptar el pluripartidisme, el joc sindical i les reivindicacions econòmiques i socials.
Resumint, la classe treballadora, va acceptar molt bé la República i la seua nova legislació. La classe conservadora no, no va deixar avançar la República, ni sisquera va nàixer, no li van donar una oportunitat. La República en pau sols dura escassos 5 anys, el que ara podia ser una legislatura, tots sabem el poc temps que això suposa per portar endavant un canvi com el que es va plantejar, democratitzar una societat que no tenia ni els drets més bàsics.
I de la Guerra Civil i la repressió?
La guerra va ser tan terrible com totes les guerres! o pitjor! perquè era entre els propis germans. Va estar una ruptura, va provocar ferides a totes les cases. Destrucció, silenci i por, molts joves als fronts de combat, els quals podien morir o desaparéixer. Està per estudiar la quantitat de persones de la comarca que van patir directament en els fronts. Hi ha alguns treballs, però queda molt per fer. La meua tesi sols té unes pinzellades de la guerra.
Cal destacar el paper de la ciutadania de la Marina Alta per acollir els refugiats, evacuats i brigades internacionals. Algunes de les entrevistes que vaig fer, van ser colpidores. De la repressió, recentment s’ha investigat més amb l’obertura dels arxius i s’ha posat en valor que l’únic que pretenien els republicans era portar endavant una tasca emparada en una legislació republicana, aquest fet s’oblida moltes vegades.
Per què has volgut investigar també la qüestió de la lepra?
El tema de la lepra va sorgir en estudiar la documentació que anava recopilant sobre la intervenció de l’Estat en el Sanatori de Fontilles durant la República. Aquests treballs sempre els he fet amb el Doctor i Professor de la Universitat d’Alacant Josep Bernabeu. Era una història local que calia treballar i donar a conéixer.
Penses que hui dia s’està fent una bona tasca de recuperació de la memòria històrica d’aquesta comarca? Què trobes a faltar?
La comarca queda molt allunyada dels centres investigadors universitaris, per tant, és difícil tenir resultats espectaculars en quant a memòria històrica. S’ha avançat molt en els arxius locals en la catalogació de la documentació. Caldrien més beques o premis, són un gran al·licient per a qualsevol jove que vulga fer investigació i s’assegura la publicació. Des de l’IECMA sempre estan oberts a recolzar aquestes tasques, però són moltes hores i calen incentius per a què els joves intenten capbussar-se en el món de la investigació.
Et trobes fent alguna investigació ara? En voldries fer de noves en el futur?
Es difícil abandonar la investigació, perquè és com un cuquet que porte dintre, ara col·labore amb algunes coses que em demanen. En aquest moment, conjuntament amb l’arxivera de Dénia, Rosa Seser, estem fent una ruta de Memòria Històrica de la República i Guerra per la ciutat de Dénia. Veig moltes línies de treball interessants que es poden desenvolupar. Estic oberta a ajudar, amb allò que puga a tots aquells que vulguen entrar en eixe món.
Però he hagut de deixar la investigació per qüestions personals, malalties de molts familiars meus i del meu sistema immunitari que va dir prou i es va rebel·lar. No, ara no iniciaré res més, em fa mal al cor dir-ho, però ho tinc assumit. Per recomanació mèdica, he canviat de vida, estic en una altra etapa més relaxada, caminar per les muntanyes, viatjar i llegir totes aquelles novel·les que no havia pogut gaudir en 60 anys de vida.
Setembre de 2022