Entrevista a María José Micó, presidenta de la Fundació Rafael Chirbes
MªJosé Micó Chirbes (1958) és la presidenta de la Fundació que porta per nom el nom del seu tio. Ella, encara que és nascuda a Tavernes de la Valldigna també té una gran relació amb la Marina Alta, on resideix a temporades a Dénia.
És professora jubilada i junt amb el seu germà Manolo Picó duen endavant el projecte de la Fundació Rafael Chribes.
La fundació està ubicada a Beniarbeig on l’autor residí durant gran part de la seua vida fins la seua mort. Rafael Chirbes manifestà el seu desig de crear una fundació per garantir la protecció dels seus fons bibliogràfics. Així com Mª José i Manolo Micó posaren en marxa aquesta, que obria les portes el 15 d’agost de 2016, commemorant el primer aniversari de la seua mort.
Benvingut i moltes gràcies per la teua participació i per compartir amb tota la comarca aquest projecte tan interessant. Mª José, com a presidenta de la fundació ens podries explicar i valorar la figura de Rafel Chirbes per a que els lectors i lectores el pogueren conéixer un poc millor?
Rafael Chirbes comença el recorregut literari com a crític en revistes com Ozono, Saida, Gaceta ilustrada... Des de 1984 i fins 2000 combina la creació amb el treball a la revista Sobremesa, del que conservem uns 300 articles de gastronomia i viatges per arreu del món. La seva primera novel·la publicada, Mimoun (1988), fou finalista Premio Herralde. Amb La larga marcha (1996), guardonada a Alemanya amb el premi SWR-Bestenliste. Se’l comença a conéixer molt abans a Alemanya que a Espanya, amb aquesta novel·la inicia una trilogia de la societat espanyola que abarca des de la postguerra fins a la transició, i que es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003). Amb Crematorio (2007), un retrat de l’especulació immobiliària, rep entre d'altres el Premio Nacional de la Crítica i la novel·la En la orilla (2013), continua el retrato de la Espanya en crisis, i rep el Premio Nacional de la Crítica 2014 y el Francisco Umbral 2013. Aquests novel·la fou considerada el millor llibre del any, segons els periodistes i crítics literaris del diari El País. Al 2014 rep el Premio Nacional de Novela.
La seua obra es completa amb quatre llibres d’assaig: Mediterráneos, El novelista perplejo, El viajero sedentario i Por cuenta propia, leer y escribir .
Crematorio va ser duta a la pantalla amb una sèrie protagonitzada per Pepe Sancho i En la Orilla, al teatre. Actualment s'està adaptant per al cine La buena Letra.
A més a més, la teua relació amb Chirbes no ve donada sols per la fundació sinó que és també personal, veritat? Explica’ns com era a nivell personal aquest gran escriptor, més enllà de com a figura pública sinó com a personatge íntim i gran intel·lectual.
La relació amb mon tio, per la poca diferència d’edat, va ser més com de germà major. El germà major amb qui es podia xarrar de tot, de forma divertida i sobretot amb el seu infinit i particular coneixement del món.
Algú podria estar llegint aquesta entrevista i estar descobrint a la figura de Chirbes i molts desconeixen la seua relació amb la comarca de la Marina Alta. Conta’ns la seua relació amb aquest territori.
Chirbes sobrevola, successivament, els paisatges de la costa de La Marina i va construint, en novel·les com La buena letra, Crematorio o En la orilla, un relat dels precedents històrics de l'especulació immobiliària i els seus perniciosos efectes sobre el territori i la seua gent. En la profunda transformació dels paisatges que habiten o transiten els personatges per l’autor, es condensen moltes de les preocupacions centrals a l'univers ètic de la seua obra. Chirbes es serveix, d'aquesta manera, del territori per simbolitzar el procés històric de transformació d’una societat cegada por un enriquiment ràpid i una modernitat sobrevinguda, que únicament sembla despertar del seu somni quan la precarietat desdibuixa l’espill de l’esplendor econòmic. El territori ha sigut dràsticament modificat, i el paisatge que la memòria de l’autor conserva s’ha convertit en la imatge d'un territori saquejat per la febra de la construcció.
Ens podries explicar i compartir quin va ser l’origen a la fundació? Com vau decidir formar-la i com recordes els inicis?
La Fundació naix a arrel de la voluntat de Rafael de que els drets que reporten les seves obres es dediquen a la cultura. Pensem que la millor manera de contribuir a la cultura és estendre el coneixement de la seua obra i persona.
La vostra seu física està a Beniarbeig. Podries explicar-nos exactament on es troba la fundació i explicar als lectors les visites que allí rebeus així com que podran trobar allí els visitants?
La seu de la Fundació se situa al Camí de Vinyals, 2 a una casa de camp a Beniarbeig.
En la casa es pot trobar, apart de la seua extensa biblioteca personal, la col·lecció de traducció de l'obra, transcripcions de xarrades, articles de viatges, recopilació d’entrevistes, articles en premsa, col·lecció de fotografies de viatges, col·lecció de discos de música i de cine.
Sabem de bon grat que a la fundació s’hi troba una important biblioteca. Ens podries contar quins fons composen la Biblioteca de la Fundació i si és possible accedir a títol ciutadà? Com hauria de demanar alguna persona interessada en investigar allí?
Es pot visitar individualment o en grup, concertant visita guiada. També oferim estades per investigadors. Cal concertar enviant nota a bibliorch@gmail.com
Respecte a altres activitats que realitzeu des de la fundació, descriu-nos en què heu participat i organitzat i quina serà la propera activitat que teniu pensada en projectar.
A més de visites i estances i la catalogació de materials, hem realitzat activitats col·laborant amb clubs de lectura, presentacions d’obres, Hem publicat el número 1 de la revista “Universo Chirbes” i estem acabant l’edició del primer volum de “Diarios”.
Una de les tasques més importants va ser la realització del Primer Congrés “Universo R. Chirbes”, del que ara s'ha publicat Nuevos ensayos críticos sobre Chirbes, editat per Anagrama i que ja es troba a la venda.
Aquest any convoquem una beca per a investigar l'obra de R. Chirbes.
I ja per últim, com vos imagineu el futur de la Fundació? Quins són els objectius que ara mateix teniu en ment de cara a fer créixer el projecte?
Fins ara la Fundació ha sigut obra de feina per part de la família i algun amic. Ara volem implicar a organismes i personal de la universitat per poder tindre continuïtat i donar-li un to més científic.
Pàgina web
Facebook
Contacte
Juliol de 2021