Entrevista a Josep Pedrós i Ginestar, director de la Mostra Internacional d'art tèxtil “Art al vent”.
Josep Pedrós i Ginestar. Diplomat en Belles Arts especialitat en pintura per l´Ècole Nationale Superieure des Beaux Arts de Paris, 1983. Llicenciatura d´Arts Plàstiques per l´Université de Paris VIII, 1984 . Maitrise en Arts Plàstiques per l´Université de Paris VIII, 1987. Doctorat per l’Universitat Politècnica de València.
És director de la mostra ‘Art al Vent’, membre fundador del Grup de Reüll i mestre de l’Escola de Plàstica Experimental A. Vives de Gata de Gorgos.
Esperit lliure i incansable que recerca el llenguatge plàstic i la interacció social d’aquest com a mecanisme de reflexió personal i col·lectiva. Ferm defensor de les instal·lacions plàstiques encapçalant nombroses iniciatives entre les que es troba Art al Vent.
Benvingut i moltes gràcies per la teua participació i per compartir amb tota la comarca el projecte d‘Art al vent que enguany arriba a la seua 18a edició. Per a aquelles persones que no coneixen el projecte, com va sorgir la idea conceptual de la mostra, per què teles als balcons?
Moltes gràcies per donar-me l'oportunitat de dirigir-me a la comarca!! Aleshores, fa 18 anys, es va muntar la fira Gata al Carrer, es tractava de que eixira el comerç del poble als carrers, Juan Pablo era el pare d´eixa criatura, era alumne meu i em va suggerir fer una activitat per a la fira, penjar unes teles decorant els balcons, tal i com s´organitzava a Altea! Durant quatre anys vàrem acompanyar a la fira al temps que la mostra anava creixent fins separar-nos de la fira per celebrar-se a les dates que continuen a hores ara. Poc a poc vaig comprendre que del que es tractava era de que els treballs foren tèxtils, no pictòrics o matèrics. Vàrem pensar que el millor era prendre les mides del que era el nostre punt de referència, els cobertors al pas de la processó. A Gata esta costum encara està ben viva, es tractava de fer una relectura contemporània d´eixa tradició.
Com recordes els inicis de la mostra, com vàreu iniciar tot aquest comboi cultural i quina resposta va tindre la primera edició?
Des de l'inici va haver una excel·lent resposta, prova d’això és que vàrem participar a la fira quatre anys. Els inicis estan molt lligats a l´Escola de Plàstica Experimental. Els alumnes anaven per les cases per a penjar les teles, les fotografiàvem també a l’escola, amb el pas dels anys, els treballadors de l’ajuntament han assumit; el muntatge i desmuntatge i el fotògraf Gavilà des de fa molts anys fotografia les teles.
I què ens pots dir de la trajectòria i de l’evolució? Com ha anat creixent la criatura, ha superat les teues expectatives quan vas crear aquest projecte?
A alguns apartats s’han superat i molt les expectatives més optimistes, com ara el nombre de teles 229 després d´haver-ne eliminat el jurat un grapat o el gran nombre de països participants fins aplegar a 26! Una cosa inimaginable als primers anys! També el poble, en la seua gran part, ho ha assumit molt bé, un exemple del que estem parlant és que la gent més que dir anem a vore Art al Vent diuen “anem a vore els cobertors d’enguany”. Cap a altres apartats pel camí s’han quedat propostes que no han arribat a collar com per exemple la creació d’un patronat que gestionara la mostra o l’entrada de finançament privat amb la conseqüent professionalització de la difusió mediàtica.
Malgrat tot, val a dir que Art al Vent ha estat un referent nacional d´art tèxtil. Eixe mon ens mirava i aplaudia l’interès de la mostra. Pensa que han participat autors molt importants alguns fins i tot han tingut una exposició personal per exemple a l´IVAM, Centre del Carme i altres museus o galeries. Aleshores, quan hi havia un jurat, han estat membres d’ell, figures capitals de la creació tèxtil arreu l'estat, amb autores com Teresa Lanceta que ha tingut una exposició personal al Reina Sofía o ha representat a Espanya a la Biennal de Venècia. Lala de Dios, María Muñoz, María Ortega, etc. Totes elles referents nacionals en la creació tèxtil contemporània.
Es distingeixen tres etapes a la trajectòria d´Art al Vent; la dels primers quatre anys que varen ser de recerques, tantejos, etc. La segona des d´eixa data fins el 2015, va ser l’etapa de la consolidació, conceptualització, creixement i finalment l’actual, possiblement la més important, que va d'eixe any fins ara. És l’època d’adequació al tarannà del poble i a les seues característiques socioculturals.
Si no es construeix eixa adequació amb la societat, que és finalment la propietària de la mostra ( la gent que viu a Gata) el projecte prompte o tard caurà. Em mostre optimista, perquè amb l’actual fórmula, Art al Vent te una continuació garantida!
A través d’Art al Vent arriben obres de qualsevol racó del món per ser exposades, explica’ns de quants països i de quins vos arriben obres?
Ja ho he comentat fa una estoneta, hem arribat a tindre representants de 26 països, una barbaritat! Bàsicament les obres son de tot l’estat, d’Europa, de tota Amèrica i ja molt menys d’Àfrica, Àsia o Oceania. Hem tingut obres entre altres països de França, Irak, Gran Bretanya, Macedònia, Portugal, Uruguai, Romania, Bulgària, Polònia, Alemanya, Haití, Lituània, USA, Veneçuela, Itàlia, Japó, Xina, Holanda, Brasil, Xile, Argentina, Turquia, Marroc, Mèxic, Àustria, Egipte, Australia, Bèlgica, Puerto Rico, Suïssa, Cuba, etc.
I de totes les contrades que vos han enviat teles quina és la que més t’ha sorprés al llarg d’aquest recorregut temporal de les diferents ubicacions?
En tots estos anys hi ha hagut varies sorpreses emotives com per exemple, una gran autora dels USA que va participar i vindre diferents anys, (hi ha una tela seua a la biblioteca de Gata donada per ella), una altra xicota d’Austràlia que també va vindre, un xicot xinés que va participar i va vindre uns anys… Molt emocionant ha estat l´espectacular tasca duta a terme per la porto-riquenya Jeannette Betancourt, aportant molts autors de Mèxic, el Carib, etc.
Durant aquestes 18 edicions heu sigut capaços de generar una xarxa de participants mundials, com heu aconseguit arribar a tots els racons del món, compteu amb artistes ambaixadors que ajuden a la difusió del projecte?
En primer lloc apuntar que la xarxa que s’ha creat ho ha estat per la vàlua del projecte i per l’interés dels diferents autors arreu del món que han cregut en ell, no sols participant sinó aconsellant-ho a altres creadors i difonent la mostra. Hem de pensar que durant uns anys Art al Vent a estat un referent mundial d´art tèxtil! Això explica la rapidesa a obtindre l'èxit que vàrem tindre des de l'inici.
També part d’eixe èxit ha vingut determinat per les característiques pròpies de la mostra, como ho son la bellesa del carrer la Bassa, Duquessa d’Almodóvar i plaça de l’Església. Eixos carrers amb les teles movent-se al vent... la visió nocturna… son imatges molt potents. També un punt important que les diferència d’altres mostres és la relectura d’una antiga tradició, els cobertors. Per coherència amb eixa tradició als anys passats el recorregut passava per la plaça de l’església. Ens ompli d’orgull quan veiem la gran quantitat de localitats, arreu de l’estat, que organitzen mostres d’obres penjant dels balcons –inspirades en la de Gata– arreu tot l’estat. Tanmateix, organitzat per Jeannete Betancourt se celebra una mostra similar a Mèxic. També ha estat un gran estímul a l’hora de participar el seu acurat catàleg.
A més a més, cada any oferiu una programació cultural que complementa la mostra d’art tèxtil, què teniu preparat per a aquesta edició, i quines seran les dates definitives de visita de la mostra?
Ha estat un encert que durant la mostra s’organitzen actes culturals que possibiliten un retrobament entre la gent del poble. Malauradament no puc saber encara, per la situació de la Covid, com s’estructuraran eixes activitats enguany. Tant de bo que es puguen organitzar perquè eren molt seguides per la població! Les dates de la mostra son les habituals, del 14 d’agost al 5 de setembre.
Els que et coneixem sabem que el teu esperit crític incansable et fa generar espais artístics per a la reflexió, nous projectes, noves sinèrgies, etc. Podries compartir amb nosaltres la necessitat comarcal de generar espais d’art i què creus que aporta l’art a nivell social?
Això d’esperit crític... Espere morir-me amb ell! Personalment a esta etapa de la meua vida, més que la tasca artística, el que em motiva molt son les tasques lligades a la cooperació. Pot semblar que sóc pessimista però després de 29 anys amb projectes plàstics lligats a la comarca crec que no hi ha massa interès pel tema de l’art contemporani, si parlem d’art de debò, si parlem de pseudo art pot ser hi ha prou més activitats i interès però no passen la barrera comarcal i el seu tarannà es molt conservador. El món de la cultura a casa nostra és més literari, etnogràfic o històric que no pas artístic. Un bon exemple del que estic diguent és el calendari que l’Institut d’Estudis Comarcals ha dedicat enguany a “l’art pictòric” de la comarca. De Reüll continua sent el gran referent, vehiculant propostes artístiques contemporànies que solen tindre un àmbit que va més enllà de la comarca. Precisament fa poques setmanes hem estat muntant a Benissa, Moraira, Gata o Xàbia un encontre de tres dies sobre la creació tèxtil contemporània, amb participació d’artistes rellevants d’arreu l’estat que ha superat les expectatives més optimistes. Puc avançar també que amb la participació de l’Institut Juan Gil-Albert, el Centre Eusebi Sempere de la Diputació d'Alacant i de Reüll, s’ha creat un premi de creació tèxtil contemporani. Fent una mirada i no massa crítica als espais expositius d’esta zona crec que enlloc hi ha una programació acceptable, però tampoc el públic la demana.
I ja per últim, com imagines el futur d’Art al Vent? Quins són els objectius i projectes que ara mateix tens en ment de cara a fer créixer el projecte?
Sent realista crec que, com ja he apuntat, amb l'actual fórmula de mostra, Art al Vent té el futur assegurat i això em posa molt content. Un projecte que em fa molta il·lusió (idea de la regidora de cultura de Gata Àngels Soler) consisteix en retre-li a la mostra d'Art al Vent d’enguany un molt merescut homenatge a la pintora Pepa Caselles amb teles fetes per ella a altres anys.
www.artalvent.com
Facebook
Contacte
Agost de 2021