Entrevista a Carme Ivars Ronda, activista LGTBIQ+ de la Marina Alta
Al mes de juny celebrem el dia de l’Orgull LGBTIQ+ arreu de tot el món. Es diu que juny és el mes de l'orgull en commemoració als disturbis de Stonewall (Nova York, els Estats Units) de 1969, que van marcar l'inici del moviment d'alliberament homosexual, després d'una sèrie de manifestacions espontànies i violentes en una protesta en contra d’una batuda policial que va tenir lloc en la matinada del 28 de juny d'aquell any. Per això aquest mes l’entrevista li l’hem volguda dedicar a ella, Carme Ivars Ronda, activista comarcal i dinamitzadora i dissenyadora de projectes educatius extraordinaris.
Carme va néixer a Gandia el dia 8 de juny de 1979 i és de Benissa. Estudià Sociologia a la Universitat d'Alacant. Després tornà a Benissa per a treballar com a sociòloga i començà a buscar formacions en matèria de gènere. Segons ens explica la mateixa Carme “en aquell moment necessitava formació feminista perquè ja hi havia moltes coses que em molestaven i que em semblaven realment injustes”, és per això que en 2011 marxà a la Universitat Sevilla a estudiar un màster sobre gènere i desenvolupament educatiu.
D'altra banda, Carme sempre ha participat com activista i voluntària en tots els esdeveniments, jornades, festes i o reivindicacions que ha pogut. A Benissa fa ara tres anys va participar en l’organització, dins de la plataforma ciutadana Reiniciem Benissa, de la primera jornada sobre transsexualitats a la Marina Alta. Els seus anys vivint a Alacant li permeteren conéixer a moltes persones del col·lectiu LGTBI d'Alacant i vincular-se al moviment LGTBI i al feminisme (paraigua que segons Carme l’ha protegida li ha fet entendre la seua sexualitat, no sols en la seua orientació sexual sinó també com a dona).
Aquest és el mes de l'orgull LGTBIQ*, per què creus que són necessàries la reivindicació i la visibilitat del col·lectiu? De quina manera creus que influència en la societat tindre un mes de l'orgull?
És realment important celebrar-ho i més en l'actualitat, el masclisme i els discursos d'odi estan calant en les aules i això és perillós. És important visibilitzar totes les diversitats, és important celebrar que la societat on vivim és diversa i que hi ha moltes maneres de ser, sentir i estimar i totes elles són vàlides i totes elles tenen el dret de ser. L'orgull per a mi sempre ha estat una data assenyalada per a celebrar i sobretot per reivindicar i seguir denunciant les agressions que encara es produeixen avui en dia contra les persones LGTBI. Per a mi un orgull ha de conjugar bé la celebració i la reivindicació, és a dir, una cosa no pot anar sense l'altra perquè si sols es redueix a un simple producte comercial.
Quina és la teua implicació amb el col·lectiu LGTBIQ+?
Ara mateix estem dins de diferents programes sobre diversitats sexuals a la Marina Alta, sobretot dirigida a l'adolescència, famílies i professorat.
Dirigim el programa de Xàbia Diversa de l’Ajuntament de Xàbia on justament fa poc van presentar als centres de secundària de Xàbia un curtmetratge dirigit per Cèlia Cardona Ribes que hem fet conjuntament amb l'alumnat, dins de la celebració del 17 de maig.
Dins del programa de Xàbia Diversa tenim un consultori online on la gent jove pot posar-se amb contacte amb nosaltres per a resoldre dubtes, i a banda el programa és molt valuós perquè comptem amb la participació de l’alumnat que vol canviar les coses, justament a partir de la col·laboració amb l'alumnat es va organitzar el primer orgull LGBTI de Xàbia en 2019.
Quin és el moment que més t'ha inspirat i per què?
Supose que la meua vivència personal... Jo vaig viure amb por a que no m’acceptaren per ser lesbiana, em va costar molt dir-ho al meu entorn, i la veritat es que jo sóc una persona molt afortunada perquè la meua família i les meues amigues i amics van seguir al meu costat amb tota la estima. Però clar, jo no tenia referents en el meu poble, no mai abans m'havien parlat de manera lliure sobre les persones LGTBI, és més ser LGTBI era, i encara ho és, estar fora de la normalitat, era dolent i estava rebutjat. La meua vivència és el meu motor per a entrar a les aules, perquè em resulta injust que el dia d'avui hi haja gent que tinga por de mostrar-se lliurement. Amb tot això no vull dir que no hagen millorat, és ben cert que les coses han canviat, però encara queda molt per fer, encara hi ha massa xics i xiques que segueixen sentint-se sols, sense referents i que inclús pateixen la incomprensió de les seues famílies i companys.
Hem pogut observar que des de la Naturadora es porten a terme projectes en matèria de diversitat, de quina manera ha influenciat el teu paper dintre del col·lectiu LGTBIQ+?
La Naturadora fa molts anys que està treballant a les aules amb projectes de coeducació i educació afectiva i sexual i nosaltres mateixa notem que el canvi està donant-se. La meua companya i amiga Teresa de la Cruz Jordà és experta en sexologia i jo estic especialitzada en gènere, i sabem que el treball que fem a les aules ajuda a moltes persones, i no sols parlem de les persones que són LGTBI. Existeix un estereotip molt arrelat amb relació a la idea que la diversitat és sols per a les persones LGBTI i en realitat treballar i promoure les diversitats és promoure valors de respecte i convivència per a tots i totes amb independència de qui sigues a qui estimes i com sigues. En l'actualitat dins dels centres ens trobem amb molt d'alumnat que està desitjant parlar sobre sexualitats i sobre el que senten... hi ha molta gent jove que té ganes de reivindicar la seua forma de ser i estimar, i això nosaltres ho acompanyem donant-los suport, resolent dubtes i creant espais perquè no se senten desprotegits i desprotegides. Aquest crec que és un dels efectes que sabem que té el treball a les aules.
Què és per a tu la diversitat?
L'essència màxima dels éssers humans, totes les persones som diverses i per a mi cal posar el focus en la diversitat i no tant en les diferències. Hi ha una frase de Oscar Gash i Olga Viñuales que m'agrada molt i que la faig servir moltes vegades "Las personas somos más parecidas que distintas, y más diversas que diferentes"
En quin moment t'adones que has de començar a treballar per a visibilitzar el col·lectiu?
Quan veig qui hi ha gent que continua patint la vergonya, por, indiferència i violència per ser com són, i això és injust.
Treballes amb el col·lectiu d'infància i joventut, per què decideixes intervenir en aquestes edats i no en unes altres?
En realitat intervenim a totes les edats, perquè donem suport a les famílies i també al professorat sobretot amb la formació, però és cert que els xiquets i xiquetes i la gent jove són col·lectius que estan més desprotegits. Nosaltres el que fem és bàsicament promoure diversitats complint les lleis, la llei d'educació, la llei LGTBI de la Comunitat Valenciana i la llei d'igualtat, totes tres tenen capítols específics sobre educació. L'educació per la diversitat és educació per la pau, i a les escoles no sols s'aprén continguts sinó també valors i aquest estan marcats per al constitució espanyola art.14 "les persones som iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social." Promoure aquests valors i complir la llei és imprescindible.
Què li diries, des de la teua experiència, als joves LGTBIQ+ que ens estan llegint?
Que ser lesbiana, gay, trans, bisexual, etc. És guai, és un orgull, i que no sols ens determina la nostra identitat i orientació sexual. També els diria que busquem aliades i aliats. I si necessitem ajuda ens poden contactar en el consultori de Telegram de Xàbia Diversa al 663 093 699 o al Servei de la Generalitat anomenat Orienta, al 900 10 10 15. I sobretot els diria, que som moltes més les persones que celebrem la diversitat que les que odien la nostra manera de ser.
Juny de 2021