Entrevista a Artur Aparici, especialista en sociologia rural i membre del fòrum Nova Ruralitat
Artur Aparici Castillo, és sociòleg especialitzat en el medi rural i professor de sociologia jubilat de la Universitat Jaume I de Castelló. Activista i promotor del terme ‘nova ruralitat’ i cofundador del Fòrum amb aquest nom. Aquest laboratori d'idees on convergeix la sociologia rural amb nombroses persones actives al rural castellonenc fou iniciat a través de les Jornades de Nova Ruralitat que se celebren a Benlloc des del 2016. El Fòrum és ja una entitat de referència pel seu diagnòstic del despoblament rural, així com per la recerca de les necessitats dels nuclis rurals i l'estudi de possibles vies per a la reversió dels actuals desequilibris territorials que, malauradament, comporten l'abandó de la ruralia per part de la joventut, allò que anomenem també despoblament rural del segle XXI.
Artur en primer lloc agrair-li que haja volgut participar en la nostra entrevista i en segon lloc donar-li les gràcies per les teues aportacions i participació en les Jornades de Ruralitat de la nostra comarca. Per a posar en situació als nostres lectors i lectores, podries explicar-nos breument el concepte de ruralitat?
El principal criteri per a distingir una ciutat d'un poble és la grandària poblacional, però no té massa sentit establir una xifra d'habitants exacta i determinada, perquè hi ha zones on els pobles es troben prou distants els uns dels altres i són, relativament, més grans i unes altres on són més menuts. Per això en investigacions d'àmbit estatal es fa servir sovint el límit de l'hàbitat en 10.000 habitants i en altres casos es fixa en 5.000. Són aproximacions. El que importa, en última instància, és que als municipis de petita grandària, en ser tota la gent molt més coneguda, les relacions socials quotidianes són molt diferents de les urbanes, i açò fa que la repercussió comunitària dels fets i dels esdeveniments que ocorren al poble siga molt més evident per a tothom. Un altre factor diferencial és que a les poblacions rurals la frontera entre el nucli urbà i l'entorn natural resulta molt més difusa que a les ciutats. A més a més, les qüestions relatives a aquest entorn estan presents i formen part de la cultura local mateixa. Per als membres de la comunitat rural el medi no resulta un espai gens estrany, és també espai de vida i d'interacció quotidiana. Dit açò, cal advertir que hi ha una gran diversitat de ruralitats diferents. La qual cosa no s'ha de confondre amb la diferenciació que fan, fins i tot alguns companys acadèmics, que diferencien graus de ruralitat —alta, mitjana i baixa— segons que els pobles siguen més o menys desafavorits. Com menys drets de ciutadania té reconeguts un poble —transport públic, cobertura i eficiència de les telecomunicacions, serveis sanitaris i educatius, infraestructures viàries ...—, aleshores el cataloguen com a més rural. Açò és un prejudici, absolutament acientífic. Les desigualtats socials territorials, que es fan servir per a crear aquest rànquing dels municipis més rurals, estan socialment i políticament creades, provocades, de fet, per una inapropiada o discriminatòria gestió (govern) del territori d'un país. Però la ruralitat existia amb anterioritat i existirà posteriorment, a aquesta forma discriminatòria i perversa de govern.
I respecte al terme ‘Nova Ruralitat’?
La societat valenciana viu amb una imatge de la nostra ruralitat absolutament desfasada i obsoleta. És com si haguera fet una foto dels pobles dels anys 60 i en referir-se al rural continuarà aplicant aquella imatge, ignorant així els importants canvis que hi ha hagut al rural en aquestes dècades. Tant el medi rural com l'urbà no han deixat de canviar en cap moment. És per aquest motiu que utilitzem el terme Nova Ruralitat, per a reclamar al conjunt de la societat i especialment a la classe política i alts càrrecs de l'Administració, que deixen de mantenir en la invisibilitat i oculta darrere aquella vella foto, la ruralitat valenciana realment existent hui en dia, amb tots els seus potencials. Alhora que volem destacar que mantenir o aprofundir un territori valencià tan desigual socialment no beneficia a ningú, que són moltes les oportunitats que ens perdem com a país en deixar sense desenvolupar els potencials d'aquesta extensa part del territori, la del país rural.
En la nostra comarca, encara que es tracta d’una comarca de costa, tenim un interior amb un alt grau de despoblament. Vostè és un gran coneixedor al respecte, quines són les principals causes de l’evolució d’aquest greu despoblament?
Dissortadament, com que no tenim espai ni temps per entrar al detall, hauré de respondre en termes generals. Si miren el mapa, veuran com l'Espanya Buidada és l'altra cara de la moneda de l'Espanya Radial. Això és conseqüència d'haver fet polítiques molt intenses de concentració, en els mateixos llocs, de les infraestructures, dotacions, recursos, equipaments ..., provocant així el traspàs de població des dels altres espais que quedaven privats d'aquests medis necessaris per a desenvolupar-se econòmicament i demogràficament. Podem dir, per tant, i açò és important per a la gent rural, que el despoblament no és degut a cap virus propi de la ruralitat, ni a cap malefici sobrenatural, ni és, sobretot, la conseqüència de què la gent rural siga menys competent que la resta. De fet, si deixaren les ciutats sense tots aquells recursos imprescindibles per a ser econòmicament solvents —transport, telecomunicacions, infraestructures, serveis ...— i damunt, a aquestes ciutats les obligaren, sistemàticament, a funcionar amb unes normatives i uns procediments pensats per a ser aplicats als pobles menuts, la joventut també se n'hauria d'anar de les ciutats, com ara passa als pobles rurals, i aleshores estaríem parlant de despoblament urbà. Cal afegir, a més a més, que durant els anys 60 i 70, moment en què el país havia d'industrialitzar-se i urbanitzar-se, als pobles es va produir —esperonat des del govern franquista—, un fort èxode de famílies —actualment no són famílies, sinó joves qui se'n va— que va deixar els pobles rurals molt envellits, raó per la qual ara tenen més defuncions que naixements.
A través del Fòrum de la Nova Ruralitat que porteu endavant des del 2016, a més a més d’analitzar el despoblament i les seues causes també treballeu en les possibles solucions a mig i llarg termini. Ens podria explicar algunes d’aquestes línies proposades des del Fòrum?
Les nostres propostes ja es van presentar a les Corts Valencianes el juliol de 2019, perquè estaven contingudes al nostre Manifest, titulat "Per un govern equitatiu del territori valencià. Condició per a revertir el despoblament". En ell es descriu, en quatre fases, el procés que haurien de seguir les institucions de govern per a deixar de despoblar i iniciar la reversió del despoblament.
Cal entendre, que la reversió del despoblament es produirà a partir del moment en què al País Valencià la gent jove qualificada puga triar viure en una ciutat o en un poble. A hores d'ara els forts desequilibris territorials els ho impedeixen, o els ho fan tan difícil que moltes joves se n'han d'anar dels seus pobles.
Per això la fase 0 de la nostra proposat consisteix a fer que les intitucions de govern reconeguen públicament que aquest desequilibri territorial és induït per les polítiques que s'han aplicat i s'apliquen encara. Si açò no passa, i les institucions s'entesten a considerar un fet natural aquestes dificultats dels joves per a triar viure al rural, amb la seua consegüent emigració, la reversió dels desequilibris territorials mai no serà possible i el despoblament continuarà. Les fases restants van adreçades a aplicar programes per a garantir, d'una banda, l'exercici equitatiu en tot el territori dels drets bàsics de ciutadania, i de l'altra, per a compensar la discriminació negativa que ara pateixen aquestes zones. A curt termini, és urgent i vital que al País Valencià es creen dos marcs normatius diferenciats, un per a les zones urbanes i l'altre per a les rurals. Igual que hi ha un marc normatiu per a zones valencianoparlants i un altre per a zones castellanoparlants. La situació actual és insostenible. Els pobles menuts estan bloquejats per unes normatives fetes sistemàticament per a les ciutats. Aquest és un dels principals factors despobladors. Cal adequar al medi rural tota la normativa vigent. A allò que dèiem al Manifest, caldria afegir la necessitat de crear un banc públic rural, que aportara el finançament necessari per a la dinamització econòmica del territori rural i per a donar serveis bancaris a un territori, que la banca privada no vol atendre. Del programa per a canviar el paper negatiu que juguen actualment els mitjans de comunicació i per a redignificar la imatge dels pobles rurals valencians, caldrà parlar-ne també, però serà en altre moment.
Fent un poc de retrospectiva com va sorgir el fòrum? Què va ser el detonant que en aquell moment vos va moure? Explique’ns un poc com va sorgir la idea i com es va gestar el projecte.
Singularment, val a dir-ho, des de la seua creació el curs 1991-92, la Universitat Jaume I manté una sòlida línia de treball en les comarques rurals de l'interior castellonenc, mitjançant el Servei d'Extensió Universitària. Dins d'aquesta orientació, l'àrea de coneixement de Sociologia sempre s'ha implicat i ha treballat en relació amb la població rural. A més d'això, durant els anys 2015 i 2016 es produeix la convergència d'un bon grapat de professors de Sociologia Rural de diverses universitats espanyoles, que s'hi afegeixen al procés, juntament amb un centenar llarg de persones actives dels pobles, motivades i decidides a passar de l'orgull rural a la reflexió rigorosa sobre la ruralitat i les seues expectatives de futur. Amb quatre trobades anuals successives i un treball constant, ha anat madurant el Fòrum de la Nova Ruralitat com un laboratori d'idees i propostes que, conjuminant el món acadèmic i científic amb els moviments socials rurals, tracta de proporcionar a la ruralitat de la qual forma part, una visió, unes anàlisis i unes potents eines de comprensió de la realitat social. Tots plegats, observem els canvis en la societat des del punt de mira dels interessos i les necessitats de la ruralitat.
I si passem a una part més analítica i crítica… Què creu que encara manca per a que aquest projecte del Fòrum, tan engrescador, acabe d’alçar el vol?
El Fòrum de la Nova Ruralitat ha sorgit al bell mig rural castellonenc. Això no és cap casualitat. I per més que utilitzem constantment els coneixements i les experiències subministrades pel món científic d'altres països i d'altres zones de l'Estat Espanyol, de fet, la nostra visió de les desigualtats territorials s'ha bastit fonamentalment amb l'anàlisi i la investigació persistent centrada sobre les nostres comarques valencianes del nord. Bona part de la nostra diagnosi és perfectament extrapolable a altres indrets de l'Estat, però en som conscients que aquesta concreció espacial, que constitueix una garantia de rigor i solidesa del nostre diagnòstic, representa també una limitació, pel fet que encara no ens hem vist acompanyats per altres experiències semblants a la nostra al rural de la resta del País Valencià. És obvi que a la ruralitat valenciana li cal una veu clara i forta, amb capacitat per a fer presents les necessitats dels pobles i per aconseguir que els drets bàsics de ciutadania de la població acaben respectant-se en tots els àmbits territorials del País. Si a hores d'ara les polítiques de despoblament continuen produint-se, és, en part almenys, per la dificultat de les comarques rurals de fer-se visibles socialment com el que realment són i també, de fer-se valdre davant les institucions de govern com a societat civil organitzada. Tanmateix, des del Fòrum continuem desenvolupant els contactes amb moviments socials rurals de les diverses zones valencianes —així com amb fundacions i plataformes d'altres indrets d'arreu del continent europeu—, però en general, es pot dir que encara ens trobem en una fase de desenvolupament coordinatiu massa incipient.
Per últim, des de la plataforma s’aboga també per una responsabilitat a nivell d’entitats i a nivell de ciutadania. Si haguera de fer allò que ara s’estila tant de fer una crida col·lectiva o individual, amb allò que ara els moderns analistes anomenen ‘call to action’... Quina seria la seua crida?
Justament en aquests moments, estem en el procés previ a les V Jornades de la Nova Ruralitat, les quals com totes les anteriors seran a Benlloc, el 26 i 27 de novembre. En elles pretenem esbrinar i debatre els futurs possibles del rural que necessitem. Els grups de treball ja estan funcionant i durant les sessions de les jornades tenim previst fer una crida oberta als moviments socials de tota classe: feminisme, moviment obrer, moviments veïnals, coordinadores, aplecs, plataformes socials ..., per tal que convergim baix el paraigua d'una anàlisi comuna sobre el que suposarà per a la població en general la imminent agudització de les crisis, energètica, climàtica i de materials crítics. Nosaltres, per la nostra part, debatrem en aquestes jornades com ens afectarà a la ruralitat el proper col·lapse social i econòmic que ens anuncien amb rotunditat des del món científic. I esbrinarem què és allò que podem fer per ser proactius, per avançar-nos als esdeveniments i preparar-nos per a les difícils conjuntures que se'ns acosten. Aquesta gran crisi social, econòmica i ecològica, que sabem molt propera, però amb data indeterminada encara, se'n ve decididament cap a nosaltres i ens obliga a tots els moviments socials a canviar les claus d'anàlisi que hem fet servir fins ara.
ENLLAÇOS D'INTERÈS:
https://novaruralitat.org/
https://www.vilaweb.cat/noticies/artur-aparici-la-ciutat-es-el-simbol-de-la-crisi/
El despoblament rural, una qüestió de joventut
https://tempsdefranja.org/opinio/tribuna/la-nova-ruralitat/
Al respecte del model territorial
Novembre de 2021