Entrevista a Anna Perles Avellà, presidenta de l'Associació i professora de l'escola de cinema
Anna Perles Avellà, nascuda a Dénia el 1955 i resident de Xàbia des de fa més de 30 anys, estudià i es diplomà en Arquitecta tècnica. Però sempre ha tingut una curiositat extrema i creativa que la va dur a realitzar també formació plàstica en l'Escola de Pintura Mediterrània de Xàbia, i més de 10 anys en l'Escola de Plàstica experimental A. Vives de Gata de Gorgos. La seua vessant més cinematogràfica la va dur a formar part activa en la formació cinematogràfica en l'Escola de cine de Dénia, i actualment continua estudiant d'Història de l'Art en la UNED de Dénia. Un ànima creativa inquieta que es posa també de manifest en els diferents projectes culturals en els quals està implicada. Membre del grup de Reüll, presidenta de l'associació Escola de Cinema Riurau, comissària d'exposicions en el Centre d'Art al Pati de Jesús Pobre, membre del grup d'Artesania a la plaça de Xàbia i mestra de plàstica en el TAPÍS de Xàbia, una de les que, segons les paraules d'Anna, majors satisfaccions li produeix.
Dona d’esperit lliure creatiu i torrent d’energia sobradament demostrat, característiques que feren que el 2008 fou una de les guardonades per la Xarxa de Dones de la Marina.
Benvinguda i moltes gràcies per la teua participació i per compartir amb tota la comarca aquest projecte audiovisual. Anna, vicepresidenta del Grup De Reüll, ex-alumna de l'escola d'arts plàstiques experimentals de Gata de Gorgos, i un llarg etcètera, sabem que la teua inquietud i curiositats personals t'han portat a experimentar amb els diferents llenguatges artístics, pots explicar-nos la teua trajectòria professional i com acabes tan implicada en el món audiovisual?
Jo em definiria com una persona amb passió per la creativitat i un tant frustrada. M'explique; vaig començar estudiant arquitectura, però en un moment de crisi ho vaig deixar, llàstima, perquè pense que haguera pogut ser una bona arquitecta. Vaig acabar fent Arquitectura Tècnica, perquè em convalidaven moltes assignatures que tenia aprovades en arquitectura.
Quan vaig començar a treballar, vaig descobrir que la professió no deixava que em desenvolupara creativament. Aleshores em vaig matricular a l'escola de pintura de Xàbia amb Jaume Monfort, que em va descobrir tot un món de possibilitats creatives. Després van entran com a mestres Mònica Pintado i Victòria Cardona que aportaven altres tècniques pictòriques. Van ser anys de molta producció, però necessitava alguna cosa més, havia de passar de les dues dimensions (pintura) a les tres (instal·lacions). En aquest camp sentia que podia expressar-me més fàcilment. Vaig entrar a l'escola de plàstica experimental A. Vives amb Ginestar com a mestre i va ser al·lucinant. Ginestar és un grandíssim artista i sap transmetre molt, com a mestre. Em va introduir de ple en el món de les instal·lacions/intervencions i em sentia i em sent molt bé aquí.
Quan es va obrir l'Escola de Cinema de Dénia vaig pensar: quina meravella! Això suposava introduir el moviment i el temps, i evidentment em vaig apuntar. El cinema a més a més, té l'avantatge del treball en equip en contra del treball solitari a l'estudi de l'artista plàstic. Un altre avantatge important és que no necessites espai d'emmagatzemament, tan necessari quan desmuntes una intervenció.
En uns anys vaig passar d'alumna a ajudant de Joan Bernard en les classes, les coses van evolucionant i de les projeccions dels treballs finals de curs vam decidir fer un Festival i gràcies a l'espenta de Joan Bernard i un gran nombre d'alumnes entusiastes vam aconseguir fer un gran festival (F/Vesdecurt) amb Gala de premis i tot.
Explica als nostres lectors i lectores quina és la teua funció dins de l'escola i del festival i com naix la idea de crear una escola de cine en Xàbia i, posteriorment, el projecte Riurau Film Festival?
L'escola inicial es va crear a Dénia per Joan Bernard Pineda el 2007, aleshores es deia Escola de Cinema de Dénia. Va començar en unes instal·lacions molt precàries, malgrat això, el nombre d'alumnes anava pujant, conjuntura que es va aprofitar. Amb les ajudes del Pla Zapatero es va crear una aula d'audiovisuals en Artístics que vam estrenar el 2010. Va ser un any espectacular, bones instal·lacions, més d'un centenar d'alumnes... A abril del 2011 va nàixer el primer Festival "Fvesdecurt" a Dénia, que va tindre una gran afluència de públic i va ser tot un èxit.
Per contra a final de curs se'ns va notificar que les instal·lacions passaven a gestionar-se per una empresa privada. S'havia fet tot legalment, a través d'una licitació, això íi, fet de manera amagada, ja que nosaltres no vam tindre cap notícia. D'aquesta trista manera es va acabar amb l'Escola de Cinema Dénia.
Com pots imaginar-te, van ser uns moments molt durs, però l'energia i les ganes de continuar amb la tasca estaven ahí, l'espenta d'alguns alumnes va ser fonamental, especialment la de Ramón Cardona que va insistir per a què continuarem a Xàbia.
D'aquesta manera es va crear l'actual associació Escola de Cinema Riurau i a mi em va tocar ser la presidenta. A l'octubre d'eixe mateix any van començar les classes, una altra vegada de forma precària, a Xàbia. L'any 2012 va nàixer el Riurau Film Festival, que és el festival internacional de curtmetratges que tots conegueu.
Ens podries explicar com han evolucionat els dos projectes des dels seus inicis fins ara?
El Festival ha anat creixent, si el primer any va ser a Xàbia, al segon es va incorporar Jesús Pobre, uns anys després Dénia, més endavant La Xara, amb l'especialització de curtmetratges en valencià, l'any passat Pedreguer i enguany s'incorporarà Gata de Gorgos.
El Festival va tindre uns inicis modestos, però sempre cuidant la qualitat, aleshores jo era diguem, l'encarregada d'un grup de voluntaris entusiastes.
Després va vindre de la mà de Ramón Cardona, com a director del Festival, una etapa de creixement molt important. Actualment no hi ha director/a, som un equip de set persones treballant en horitzontal, és a dir, hem eliminat l'estructura piramidal.
L'Escola, ha seguit un procés similar, quan es va acabar el conveni de l'aula d'audiovisuals de Dénia amb l'empresa privada, es va plantejar la possibilitat de continuar l'associació amb la tasca que portàvem abans i bé, ara anem fent el que la maleïda pandèmia ens deixa. Acabem de llançar cinc monogràfics (tres de caràcter cultural i dos més tècnics) en línia, en directe.
Més informació en:
https://riuraufilmfestival.com
https://escoladecine.com
Sabem que la visió del festival és multitemàtica i que els espectadors i espectadores poden gaudir de curtmetratges entre els quals ens ha cridat l'atenció la perspectiva de caràcter social i temàtica LGTBIQ*, aquesta implicació naix com a iniciativa pròpia o a partir d'una demanda per part de la societat?
Els temes socials i la integració és una cosa que a l'equip ens interessa especialment. A banda de la problemàtica LGTBIQ*, abordem cada any un tema de caràcter social diferent, enguany és "La malaltia mental".
Afortunadament el tema LGTBIQ* s'ha introduït cada vegada més en les produccions cinematogràfiques, diguem que ha passat de ser un tema tabú a quelcom natural. Arribat a
aquest punt, i seguint les instruccions de Hollywood hem decidit integrar els curtmetratges d'aquesta temàtica en la resta de curtmetratges de ficció, cuidant sempre que estiguen presents i atorgant un premi al millor curtmetratge amb temàtica LGTBIQ*.
Volem destacar la important funció vertebradora comarcal que realitza el RRFF. Per què es decideix fer un festival itinerant i no partir d'una seu única?
La idea de comarca és molt important en tot l'àmbit de la cultura. Evidentment seria molt més còmode organitzar-ho tot en una seu, però pensem que paga la pena fer l'esforç, per tal de donar un millor servei a la població de la Marina. Som conscients de la idiosincràsia que té la nostra comarca amb poblacions molt diferents, algunes d'elles molt rurals i amb comunicacions molt deficitàries. La intenció és apropar, en la mesura de les nostres possibilitats, la festa del cinema a tothom.
Respecte a la itinerància i les diferents seus que acullen el projecte del Riurau Film Festival, el projecte està tancat a eixes seus o per contra està obert a incorporacions de nous municipis o entitats? I si és així, podries explicar-nos com funcioneu en aquest sentit?
Es tracta d'un projecte obert, de fet aquest any s'incorpora Gata de Gorgos.
No hi ha cap plantejament d'ampliació, no hi ha normes, les ampliacions es produeixen de manera natural, quan hi ha un encontre entre les entitats municipals i l'associació. S’ha de tenir en compte que no cobrem entrades, però les projeccions, l'adequació de l'espai, la decoració, etc. té uns costos, malgrat que nosaltres no cobrem res per la nostra feina. Els ajuntaments han d'assumir part de les despeses, l'altra part ix de subvencions de Cultura de la Generalitat Valenciana i Diputació d'Alacant, que cada any hem de demanar, presentar el projecte i tota la burocràcia que comporta. Normalment, tenim enllestit el Festival sense saber si arribarà o no la subvenció, el que produeix una forta incertesa.
Pensem que seria necessari comptar amb algun sponsor. Aprofite l'ocasió per a fer una crida a les empreses de la Marina.
Per a continuar creixent també seria necessari l'ajuda de voluntaris com es fa en molts altres festivals.
De quina forma s'implica i interactua amb el poble i la comarca l'Escola de Cinema Riurau i el Riurau Film Festival?
Estem en una societat multimèdia. L'audiovisual està contínuament en les nostres vides, la TV, els anuncis, les pel·lícules, les sèries... ocupen moltes hores dels nostres dies, però no tenim una formació per a triar allò que és més o menys bo. Tots som autodidactes, a pesar que cada mitjà té el seu llenguatge propi. Conèixer eixe llenguatge és fonamental per a apreciar en profunditat allò que estan contant-nos en la pantalla, i d'aquesta manera gaudir plenament d'aquest art. Doncs bé, la nostra intenció és alfabetitzar cinematogràficament a tota la població de la Marina.
Maig de 2021