Família: Fagaceae Gènere: Quercus Nom comú: Surera, alzina surera. Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines. Època de floració: Abril i maig Formes vitals: Macrofaneròfit. Característiques: Arbre molt característic per la seva escorça gruixuda i profundament fissurada que es coneix com a suro. Les fulles són coriàcies en forma d'ou; per l'anvers són de color verd lluent i pel revers blanquinoses degut a la pilositat. El fruit és l'aglà que està recobert per la part inferior per una coberta de escates allargades i laxes. Observacions: Sembla que aquest arbre s'estima més els substrats silicis. Les suredes ocupen en territoris peninsulars un total de 2.500.000 hectàrees, més de la meitat de les quals són a Portugal, on està prohibit talar-les si no és amb finalitats forestals o per l'envelliment. I 650.000 ha. distribuïdes entre Andalusia, Extremadura, Catalunya, el País Valencià i en superfícies molt reduïdes al centre i a les Illes Balears. Tradicionalment del seu tronc es fabricaven els ruscs per a abelles i els taps de vi, mentre que del sobrant es fabriquen aglomerats. La forta pressió i l'escassa reforestació d'aquesta espècie fa que no siga habitual a la nostra zona. Informació extreta del web http://herbarivirtual.uib.es/ |