Família: Ulmaceae Gènere: Celtis Nom comú: Llidoner. Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris, ferramentes - Fa una fusta que no pesa molt i és molt forta, ideal per a fer cametes de forcats, mànecs d’estraleta i altres ferraments; també preparant la seua fusta flexible es fan forques i guiatos ( Ebo )
- Capcingles i cametes del forcat de llidoner ( Benimeli)
- Capcingles de llidoner ( Beniarbeig)
- El llidoner per a fer timons i cametes de forcat, forques, mànecs... ( Fleix)
- Per a fer els millors guiatos, els que duraven més; no dóna, no esclafix, no es trenca (Benidoleig )
- El llidoner per a fer mànecs d’aixà, timons i cametes de forcat ( Benissa )
Època de floració: Març i abril Formes vitals: Macrofaneròfit. Hàbitats: Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). És un arbre ornamental, ideal per a alineacions i emprat per a donar ombra, que pot viure fins a 5 o 6 segles. Caracteristiques: Arbre caducifoli que pot arribar als 25 m d'alçada amb escorça quasi llisa de color gris plom-blanquinós. Les fulles són simples amb disposició alterna, de limbe oval-lanceolat una mica asimètric, acuminades, de pecíol llarg i amb el marge finament serrat. L'anvers de la fulla és de color verd obscur amb pèls al tacte que li confereixen certa aspresa amb tres nervis més patents que la resta i de revers més clar i pubescent. El fruit és rodó i llis del mida d'un pésol, al principi de color verd i finalment quasi negre, és una drupa comestible amb molt d'os i poca carn. Informació extreta del web http://herbarivirtual.uib.es/ i de Pellicer, Joan (2000). Costumari Botànic. Edicions del Bullent |