Ondara ha estat l’encarregada d’acollir la tercera edició d’aquestes trobades coordinades per les Biblioteques de la Marina Alta amb el recolzament de la MACMA.
El dissabte 21 d’octubre la Casa de la Cultura va reunir a més de 60 lectors i lectores dels diferents grups de lectura de la Marina Alta. Com en edicions anteriors, el motiu de la trobada era escoltar de primera les explicacions de l’autor sobre el llibre que prèviament tots havien llegit. En aquesta ocasió, la novel·la seleccionada havia estat La mirada de vidre (Bromera, 2019) amb qui Anna Moner (Vila-real, 1967) va ser guardonada amb el Premi Ciutat d’Alzira 2018.
L’acte va començar amb la benvinguda als assistents per part de Nerea Mallol com a Regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Ondara, qui va agrair als assistents i organitzadors tota l’aportació per al foment de la lectura que suposen les trobades. Seguidament va prendre la paraula Mónica Palacios, reconeguda contacontes de la Marina Alta, qui en aquesta ocasió compartir un conte d’origen nigerià, amb el que es va posar de manifest la universalitat de les narracions tradicionals i de la importància de compartir les històries.
A continuació, Moner va voler començar projectant algunes fotografies de la Barcelona de principis del s.XX. L’objectiu de l’escriptora era que els lectors podessen relacionar les imatges amb les descripcions de la novel·la. Una selecció de fotografies de les principals vies de la capital catalana, que com bé va assenyalar Moner, entre altres coses permeten contextualitzar aspectes com són la forma de vestir o la manera com es relacionen les diferents classes socials de l’època.
Per tal de continuar desgranant La mirada de vidre, Vícen Mulet i Llúcia Boronat, bibliotecàries de Gata de Gorgos i d’Ondara, respectivament, van voler preguntar-li a Moner per alguns aspectes de l’obra, com és la sinistra obscuritat i atrocitat presents en la història, i que inclús, tal i com van confessar alguns dels presents, va posar a prova la capacitat dels lectors per continuar amb el llibre. A partir d’aquestes i d’altres preguntes del públic, Moner va explicar que ella té una confiança plena amb els lectors, i per tant els tracta tal i com a ella li agrada que la tracten com a lectora. És per això que la novel·la busca la incomoditat, transitant per l’abisme nietzschià, al qual cal mirar però intentar no caure. Aquesta foscor, on tenen cabuda la venjança i la maldat, és segons l’escriptora on es troba la bellesa sublim, és a dir, aquell horror que resulta agradable al lector. A més, reconeix que la seua voluntat és posar a prova al lector, però que la literatura té eixe gran potencial, el d’apropar-se de manera segura a situacions gens desitjables, ja que en qualsevol moment, i a diferència de la realitat, tot acaba amb un senzill tancament de pàgina. Tal i com Moner confessa, primer ha estat artista plàstica i després escriptora, pel que resulta inevitable relacionar aquest bagatge artístic en el tractament estètic de la seua obra, en la que impera la dicotomia llum i ombra. Un tractament plàstic que també ha estat traslladat a la il·lustració de la coberta del llibre, la qual ha estat una obra conjunta d’ella i del seu company Sebastià Carratalà.
