Refugio transitorio
El trio valencià Mausoleo, format per Andrés Sanabria (guitarra i veu), Xus Arcas (baix) i Mikel Cabanes (bateria), torna a endinsar-se en la foscor amb Refugio Transitorio, un EP que reafirma la seua essència i alhora mostra una maduresa nova. Després de Absolución, aquell crit nascut en plena pandèmia, aquest nou treball arriba com un espai per respirar, un refugi construït a base de vulnerabilitat, amistat i molta veritat.
Les cinc cançons continuen explorant el post punk dens i magnètic que els defineix, però ara amb més matisos i aire: ritmes menys urgents, arranjaments més cuidats i una llum tènue que s’escola entre les ombres. L’EP s’obri amb Epifanía, una entrada aparentment lluminosa que de seguida s’esberla entre la distorsió i la desconfiança.
Un Testigo enfosqueix l’ambient amb un baix pesant i una veu que supura culpa i fragilitat. En Claridad, la intensitat creix com una onada de tensió interior, mentre Verte Ser desplega la seua càrrega més emotiva, una conversa oberta amb el dolor i la memòria. El tancament arriba amb Detrás de un disfraz, un descens final entre les mateixes ombres i la necessitat de reconciliar-se amb elles.
Gravat en directe a Harrisound i masteritzat per Diego Escriche, Refugio Transitorio sona cru i humà. Un disc curt, però intens, d’aquells que deixen empremta i t’abracen des del lloc on més fa mal. Mausoleo no sols consoliden un so, sinó una manera d’estar al món: fer del dolor un espai habitable, i del soroll, una forma d’esperança. Si encara no els has escoltat, endinsa’t en aquest refugi, potser també hi trobaràs una part de tu.
