Contes de pansero
Josep Castelló i Vives va nàixer l’any 1944 a Pedreguer. Els estius de la seua infantesa els passava amb els avis materns, que eren llauradors, en una caseta de camp, on escaldaven la pansa. Va ser alcalde del seu poble des de 1983 a 1991 i també corredor d’assegurances. Aficionat a la fotografia i als bonsais, però sobretot a contar contes als seus fills, ha vist al cap dels anys superada aquesta afició per la de contar contes als nets.
L'autor ens presenta aquest llibre com una preciosa evocació al món de la pansa i tot el que aquest comportava, no tan sols com a producte lligat a la base de l'economia de molts pobles de la Marina Alta sinó també com, un període màgic en què el treball agrícola anava íntimament lligat a la convivència i col·laboració familiar.
Contes de Pansero són unes històries contades per un avi desmemoriat que prova de recordar aquell xiquet ple de fantasies que va ser un dia o tal volta siga pura imaginació d'un avi fantasiós recordant què li passà sent un xiquet despistat.
Potser ni una cosa ni l'altra, sinó simple ficció com a excusa per a justificar el relat d'una forma de vida rural superada per la industrialització i aniquilada per la globalització.
