Cels de sal
Hi ha dimensions i veus poètiques personals i intransferibles que defineixen llegats literaris i que també tenen a veure amb els mitjans i la creativitat per traslladar al lector, al públic, el missatge. La trajectòria del rapsode i poeta pegolí representa aquest exemple de fidelitat a un estil i a una manera d’entendre la poesia com a homenatge i prolongació vital. No debades, en la presentació d’aquest tercer poemari seu, Josep Orihuel explicava sobre Cels de sal que es tracta d’un llibre que naix de la idea de «plantar-li cara a la vida amb un somriure» i és per això que «parla d’una mar tranquil·la, una mar assosegada, en la qual es pot viure amb un somriure i compartint amb la gent del carrer sentiments».
Aquesta visió la reforcen les aquarel·les que acompanyen els poemes, obra de l’artista Claudia Ortolà, les quals completen l’abast artístic i conceptual d’un treball que paga la pena redescobrir en viu mitjançant l’encert musical i vocal que suposa el tàndem expressiu que conformen Orihuel i Ortolà.
