NOTÍCIES

Mitjançant aquesta experiència pretenem mostrar llocs de memòria democràtica a la Marina Alta, és a dir, espais on han tingut lloc fets històrics relacionats amb la guerra civil i el franquisme. Concretament, visitarem Pego, Benissa, Gata de Gorgos, Xàbia i Dénia. La guerra civil és un període poc conegut, especialment entre els més joves. Molts coneixen més, fins i tot, fets històrics d’altres llocs. Coneixem el nom de camps de concentració a milers de quilòmetres, sabem històries de guerres llunyanes, però ignorem els secrets que guarden les nostres pròpies pedres. Caminem, sense saber-ho, sobre els vestigis del nostre propi passat. És trist pensar que, un dissabte qualsevol, anem a bars amb molt d'ambient, ball, música i felicitat, sense ser conscients que fa menys d’un segle aquelles mateixes parets van ser presons. Que aquells murs van ser testimonis muts del maltractament i mort. Sovint pensem que la Història és una cosa que passa en els llibres o en països llunyans, com si els fets de la Guerra Civil o el franquisme hagueren ocorregut en una altra dimensió. Amb aquesta experiència volem trencar amb aquesta dinàmica i, mitjançant la imaginació i l'empatia, reconstruir escenaris en la nostra ment. En visitar algun lloc dels proposats a continuació, cal que intenteu posar-vos en la pell dels contemporanis. Per exemple en la de les famílies refugiades durant un bombardeig, imaginant la foscor del túnel, el silenci trencat pel fort soroll dels avions i les bombes, la por, el fred, la fam, i la incertesa de si fora tot seguirà com abans.

Hem de ser capaços de posar-nos en la pell dels altres i de pensar que, el mateix sol que estem trepitjant nosaltres, ja existia en el moment de la guerra civil. Els llocs tenen memòria, encara que nosaltres la solem oblidar. En aquesta experiència, la vostra mirada serà el vincle entre el passat i el present. Intentem no només entendre el que va passar, sinó sentir que aquells que van patir la misèria i la por, eren persones exactament com nosaltres, caminant per aquests mateixos carrers. Estic segura que penseu que coneixeu bé el vostre poble, però amb aquesta experiència descobrireu llocs i històries que no vos imaginàveu.

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser un conflicte bèl·lic de dimensió internacional, ja que juntament amb el bàndol de Franco van participar Hitler i Mussolini; i amb el bàndol republicà, Stalin.  Va començar amb el colp d’estat del 18 de juliol contra el govern republicà, quedant Espanya dividida en dos grans blocs enfrontats. Abans d'entrar en el tema bèl·lic cal conéixer els fets previs al conflicte. 

En el moment del colp d'estat, el govern espanyol era una república democràtica, que s'havia proclamat el 14 d'abril de 1931, després d’unes eleccions en què es va votar per acabar amb la monarquia corrupta i deficient del moment. Durant el nou règim republicà, es van intentar dur a terme reformes fonamentals, especialment agràries i de repartiment de la riquesa, per crear una societat més justa. Aquests esforços van xocar amb els interessos d’aquells que volen imposar la tradicional desigualtat en la possessió de poder econòmic i social. Els membres més privilegiats de la societat es van sentir amenaçats mentre que va despertar esperances en les classes més humils. 

La feroç oposició de la dreta i l’hostilitat de l’extrema esquerra, que pensava que la república era un simple instrument de la burgesia, va acabar debilitant el règim. L’exèrcit va començar a preparar una conspiració per a un colp d’estat que pretenia imposar, posteriorment, un directori militar. Les eleccions de febrer de 1936 en què van obtenir victòria les esquerres republicanes unides en el Front Popular van accelerar la conspiració, produint-se el colp el 17 de juliol al Marroc i el 18 a la resta de la península. No va acabar de funcionar i Espanya va quedar dividida en una zona que donava suport a la República i una altra que havia sigut conquerida forçosament pels militars. Les primeres 24 h del colp van ser decisives per a la consolidació de dos bàndols i l'inici de les hostilitats. Els militars van actuar de manera molt violenta i sagnant, deixant milers de morts al seu pas, no solament als llocs on els van oposar resistència, també als llocs on havia triomfat de primeres el colp. 

Podem dividir la guerra en diverses fases:

1. De juliol de 1936 a març de 1937. El 18 de juliol de 1936 l’exèrcit d’Àfrica dirigit per Franco va travessar l’estret de Gibraltar. A Andalusia Queipo de Llano va ocupar Sevilla i l’Andalusia occidental. El general Mola s’imposà a Aragó, Navarra, Castella i Lleó i Galícia.

Més Avant, els revoltats conquereixen Badajoz i el seu objectiu principal era l’ocupació de la Capital, però els republicans els van derrotar en les batalles de Jarama i Guadalajara, impedint així la seua arribada a Madrid. Per tant, els rebels van haver de canviar d’estratègia. 

2. D'abril de 1937 a novembre de 1938. Els rebels van començar la campanya del nord per conquerir la zona republicana que havia quedat incomunicada de la resta del territori republicà. És en aquest període quan es produeix el bombardeig de la ciutat de Gernika per la legió Còndor alemanya. En eixe moment els republicans comencen l’ofensiva d’Aragó i conquisten Terol encara que prompte el tornen a perdre. Els rebels volien arribar al Mediterrani per dividir la resta de territori republicà i van ocupar Vinaròs el 1938. Els republicans es van llançar a la campanya de l'Ebre per a tornar a unir els territoris, però van ser derrotats. 

3. De desembre de 1938 a març de 1939. Els rebels van començar l'ofensiva a Catalunya i la van ocupar. Posteriorment, es van dirigir cap a Madrid, quedant sota el seu domini el 28 de març. L'1 d'abril es va donar per finalitzada la guerra.

L’ajuda internacional va ser decisiva per al desenvolupament de la guerra. Portugal, Itàlia i Alemanya van recolzar el bàndol revoltat, proporcionant-los molts recursos humans i militars. La República va rebre una ajuda molt feble de l'URSS i Mèxic, perquè les democràcies europees havien signat un pacte de no-intervenció. Però d'aquests països es van allistar voluntaris a les Brigades Internacionals, que van vindre per defensar la democràcia. 

Com podem veure en els mapes, la Marina Alta va quedar adscrita a la zona republicana de rereguarda, és a dir, allunyada del front. Tanmateix, molts joves es van allistar i van anar a combatre a les zones de conflicte. En estar lluny del front, van arribar molts refugiats d'altres zones, especialment xiquets i xiquets madrilenys que corrien molt de perill per a trobar-se en la capital, que era l'objectiu principal del bàndol rebel. Aquests van ser acollits per particulars o es van quedar en edificis habilitats per a aquesta finalitat. Per exemple, a Dénia es va crear l'Hogar Sueco, amb personal i ajudes sueques que es feien càrrec dels infants. 

Més avançada la guerra, els pobles costaners temien els bombardejos i, per això, es van construir refugis, com per exemple el túnel del castell de Dénia i es va fortificar la línia costanera, amb bateries antiaèries. 

Quant a la repressió, durant la guerra es va produir des d'ambdós bàndols, encara que una era institucionalitzada i altra no. A la nostra zona, el Cotxe de La Pepa (extrema esquerra) feien passejos amb objectiu d'assassinar qualsevol que trobaren que fora de dretes. El 2 de novembre de 1936 es va produir el que es coneix com a ‘Nit de l’Avenc'. La Pepa va llançar a l'avenc del Montgó 21 veïns de Dénia: religiosos, advocats, industrials, gent de banca, entre altres.

Una vegada finalitzada la guerra, el nou règim dictatorial va començar a aplicar una repressió extrema centrada a eliminar qualsevol persona que poguera estar oposada al règim: es van apartar molts funcionaris de les seues faenes, es van empresonar aquelles personalitats que havien tingut algun càrrec important durant la República i se'n van afusellar molts altres. Per això, a la nostra comarca podem trobar camps de concentració, fosses comunes i tàpies d'afusellaments amb marques de bales. 

Amb aquesta experiència, que combina rutes urbanes i senderistes, descobrirem aquests llocs de memòria democràtica tan importants del nostre passat.

Consells per a les rutes

• Porteu calçat còmode i aigua.
• Respecteu la natura i les restes arquitectòniques.
• Per a més informació consulteu les oficines de turisme.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

Pego

Etapa 1: cementeri municipal - Biblioteca - Plaça del Mercat

La primera parada de l'experiència d'aquest mes serà Pego. Des de 1932, l'alcalde d'aquest poble era el socialista Aquilino Barrachina, que després de la guerra va ser afusellat a Alacant. Actualment trobem una avinguda amb el seu nom. Molts pegolins van anar al front i el primer pegolí mort en primera línia de guerra va ser el desembre de 1936. Immediatament, van començar a arribar xiquets de la capital madrilenya. Per por als atacs aeris, durant la nit s'apagaven les llums dels carrers com a mesura de defensa. El 31 de març de 1939, l'Ajuntament de Pego va ser pel comandant Agustín Navarrete Montoro i membres de la FET i de les JONS, posant fi a la República a Pego. 

La primera parada serà el cementeri municipal de Pego, on hi ha dues fosses comunes, una que ja ha estat exhumada i una que no, i un monòlit en memòria de les víctimes de la guerra. Sobre aquestes fosses podem trobar més informació als següents enllaços:

Mapa de fosses comunes 

Informació fossa I

Informació fossa II

En aquest portal podreu trobar moltes dades, fins i tot nom de les persones desaparegudes i identificades en les exhumacions.

Quan passegem pel cementeri no veurem res fora de lloc ni evidències de les fosses, però hem de practicar la imaginació i la consciència de les històries del passat que amaga aquest lloc. 

Després, podem passejar i passar per davant de l'actual biblioteca municipal, que antigament eren les escoles. En aquest edifici es van acollir molts xiquets i xiquetes que havien hagut de fugir dels seus llocs de residència per la seua protecció, abandonant, fins i tot, les seues famílies. 

L'última parada és l'actual Plaça del Mercat on trobem diversos punts d'interés. El primer és el convent, que també va servir per acollir evacuats d'altres zones durant el conflicte bèl·lic. També, al costat del convent trobem una entrada a un pàrquing subterrani. Aquest lloc va ser utilitzat com a presó una vegada acabada la guerra. 

A la següent foto podem observar uns xiquets, a la plaça, posant davant d'un kiosk que ja no està.

També m'agradaria parlar de l'edifici del Teatre Municipal, que podem observar en la següent foto com és en l'actualitat. Aquest edifici, abans de la guerra, era el ‘Cine Teatro Pathé’.

Aquestes imatges ens mostren programacions del cine Pathé (dalt a la l'esquerra, anterior a la guerra) o Cine Victòria, que és com passaria a dir-se després de la guerra. Podem observar que les que es projectaven després de la guerra incloieen la projecció del NO-DO, un noticiari de propaganda franquista. 

Aquesta imatge dels anys seixanta ja ens mostra el cine amb el nom nou. Si comparem aquesta imatge amb l'actualitat, l'edifici del cine és prou semblant, encara que amb el nom canviat a Teatre Municipal. Tanmateix, encara està la figura de l'estatua grega de Niké de Samotràcia, al·legoria a la victòria en la guerra.