L'entitat supramunicipal ha aprovat per Decret de Presidència la recuperació de festius tradicionals en el seu calendari laboral amb una clara intenció reivindicativa dels costums i festes populars idiosincràtiques de caràcter comarcal.
El dilluns 4 de març va tenir lloc una reunió entre l'equip tècnic i la Presidència i la Secretaria de la Mancomunitat, en la qual entre altres punts a tractar es van consensuar els festius locals que afectarien el calendari laboral de l'entitat i dels i de les seues treballadores.
"Es tracta d'una reivindicació de l'equip tècnic que des de feia uns anys cap ací barallava la idea fins que finalment s'ha fet realitat", ha explicat Ferrús, el president de l'entitat comarcal, "i que, al cap i a la fi, té un sentit donat que, amb independència del lloc físic que ocupe la seu, sempre es treballa de forma transversal i amb una clara visió comarcal, per tant els festius locals hi havien també d'alinear-se amb aquesta forma de treballar, marcant en el calendari festes que siguen comunes i idiosincràtiques a la gran majoria dels pobles de la Marina Alta i també arreu del País Valencià".
Així es demostra en el text del Decret de Presidència on es pot llegir:
[Atesa la reunió mantinguda per la Secretaria i presidència de la Mancomunitat i el personal d'aquesta entitat el darrer dilluns 4 de març del 2024 on es van debatre aspectes relacionats amb la coordinació dels RRHH i la calendarització de permisos, festius i vacances. I tenint en compte els festius tradicionals comuns a la comarca de la Marina Alta i per tal de fixar els dies locals festius d'ara endavant cada any i alhora reivindicar aquestes com festes pròpies amb arrel històrica motivada i amb origen medieval.
Primer.- Aprovar com festius locals per al personal de la Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta el 8 d'abril, dilluns de sant Vicent i el 26 de desembre, segon dia de Nadal.
Segon.- Aprovar així mateix el dia 24 de juny, sant Joan, com a festiu No recuperable aquest any 2024, atés que estem en any bisext i es va treballar el dia 29 de febrer, comptant aquest com el dia retornable que marca la directriu de la GVA.]
"A més a més, des de la Presidència era important fer valdre aquestes festivitats i per aquest motiu s'ha volgut difondre la notícia, ja que resulta fonamental donar a conéixer el significat de la tria d'aquests festius que comparteixen una sèrie de denominadors comuns", ha explicat Núria Gómez Bolufer, tècnica de cultura i patrimoni de la MACMA.
Així el calendari laboral de l'entitat comarcal comptarà amb la celebració de tres festes aquest 2024. Tres festes d'origen medieval, comunes a tot el territori i que en els darrers anys comencen a patir perill de desaparéixer.
- Dilluns de Sant Vicent: El pròxim dilluns 8 d'abril la seu romandrà tancada per celebrar aquesta festa, també coneguda com a segon Dilluns de Pasqua i que té el seu origen al segle XV. Actualment sant Vicent Ferrer és el patró de tots i totes les valencianes. Conegut popularment per Sant Vicent el del ditet, el sant valencià universal per excel·lència, conegut teòleg i taumaturg famós per ser tan assertiu en els seus discursos que fins i tot la llegenda diu que es feia entendre en valencià amb independència de quin país pujara al púlpit. Els seus sermons van recórrer gran part d'Europa i Castellà i estrany és el poble valencià pel qual no va passar en alguna ocasió al llom del seu ase. La Marina no és una excepció i es pot resseguir la seua presència en municipis com Pego, on es conserva un retaule ceràmic que en dona fe, l'ermita de la Font Santa a Teulada, on va fer un miracle i diverses visites al poble, ja que la seua germana Constança hi vivia allí per ser casada amb un teuladí. Es tracta d'una festa que tancava antigament totes les celebracions de Pasqua dels nostres pobles, en els que també es berenava mona o bescuit en alguna població, i que encara els calendaris escolars conserven. Dues poblacions de la Marina Alta el tenen per patró i celebren festes: l'Atzúbia amb l'església dedicada a ell i Teulada, sense oblidar que hi ha una ermita a Pedramala de Benissa o retaules ceràmics a altres pobles com Murla, Pego, etc. A banda de la Mancomunitat, altres ajuntaments han escollit aquest dia com un dels seus festius locals, 16 són les poblacions que celebraran sant Vicent: L'Atzúbia, Beniarbeig, Benidoleig, Castell de Castells, Jesús Pobre, Gata de Gorgos, Xàbia, Parcent, el Ràfol d'Almúnia, Teulada, Tormos, la Vall d'Ebo, la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar, el Verger i els Poblets.
- El dia de Sant Joan: També el dilluns 24 de juny serà festiu no recuperable a la Mancomunitat per una permuta pel 29 de febrer i que ha permés també marcar una festa tradicional valenciana lligada al foc. I és que aquesta festa també té un fort lligam al calendari agrícola tradicional que marca un canvi estacional i en la que el foc purificador marca l'inici d'un cicle astrològic, l'estiu. És una de les festes valencianes lligades al foc com són sant Antoni (lligada al descans del camp al cor de l'hivern) o sant Josep (lligada a l'inici de la primavera). La festa se celebra amb la nit màgica de sant Joan, on les quadrilles s'ajunten per celebrar a la mar, on es fan fogueres i en alguna població com Xàbia es confeccionen coronetes de sant Joan per tal de cremar després a les fogueres amb una flor coneguda com a vidriella o coroneta de sant Joan. Un temps en el qual moltes famílies aprofiten per a recol·lectar herba de sant Joan (Hypericum perforatum) i fabricar el reconegut oli de pericó, oli de cops o oli d'hipèric, amb moltes propietats medicinals (antidepressiva, cicatritzant, etc.) i altres propietats màgiques com espantar els mals esperits o combatre encanteris.
- Segon Dia de Nadal: El calendari de festius escollits el tancarà el 26 de desembre, també conegut com el dia de Sant Esteve a Catalunya o la mitjana festa a les Illes. Una festa d'origen carolingi (segle IX) i implantada en temps de Jaume I en tots els seus regnes. Encara hui en dia perdura a les Illes Balears, Catalunya, València i Aragó, tot i que està minvant dràsticament, ja que sols és festiu en aquelles poblacions que el marquen com a festiu local propi. A la Marina Alta un total de 7 municipis es resisteixen a perdre aquesta festivitat fortament arrelada a la comarca, car el dia Nadal es dinava a casa de la família materna i en segon dia de Nadal al de la paterna, encara que a moltes cases el costum s'ha modernitzat i es va alternant en el calendari familiar. Les poblacions que han mantingut aquesta festa d'origen medieval són Beniarbeig, Pego, Orba, Parcent, Sagra, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar.
