‘La otra perspectiva del tiempo’
Juan José Mas Far, natural de Benidoleig, amb quasi quatre anys de feina i investigació, ens deixa retractada en aquest llibre la història del seu municipi des dels principis del segle XX fins als primers anys de democràcia, en forma de novel·la històrica-costumista. Aquesta pretén reflectir la realitat política, econòmica, social i humana dels habitants d’aquella època, així com percebre l’especial significació d’aspectes de l'economia, la societat i la seua cultura, que acaben reflectint-se en la vida diària. A més, podeu veure fotos i documents que donen una visió gràfica del Benidoleig d’ahir.
La sinopsi de l’obra diu el següent: El final de la cançó va coincidir amb el xoc de la seua mirada amb els enormes blocs de formigó que pretenien suplantar a la granja de Bartolo en el seu espai natural. Tal impacte li va provocar un estremiment. Mentre, prenia consciència de la perspectiva que el temps atorgava a l'anàlisi de records i vivències passades. Aquella àrida imatge es va anar difuminant per l'efecte de les llàgrimes que van inundar els seus ulls, en un sobtat atac de melancolia. Alhora, un ressort ocult del cervell li feia cascavellejar en les oïdes el són d'“El temps passarà”. Una escena de la definitiva separació d'Ilsa i Rick, que va servir de fons instrumental a aquella veu interior quan va passar a recitar lentament les estrofes quevedianes:
"¿Qué otra cosa es verdad, sino pobreza
en esta vida frágil y liviana?
Los dos embustes de la vida humana,
desde la cuna, son honra y riqueza.
El tiempo, que ni vuelve ni tropieza,
en horas fugitivas la devana;
y, en errado anhelar, siempre tirana,
la Fortuna fatiga su flaqueza.
Viva muerte callada y divertida
la vida misma; la salud es guerra
de su propio alimento combatida.
¡Oh, cuánto, inadvertido, el hombre yerra:
que en tierra teme que caerá la vida,
y no ve que, en viviendo, cayó en tierra!"
.