ENTREVISTA A TERESA MORELL, AUTORA DE ‘VALENCIANS A NOVA YORK: EL CAS DE LA MARINA ALTA (1912-1920)’
Teresa Morell, autora del llibre Valencians a Nova York és neta, filla i mare d’emigrants d’Orba a Nova York. Va nàixer al Lower East Side de Manhattan al costat del pont de Brooklyn, al barri on primer arribaven els quasi 10.000 emigrants valencians de la Marina Alta a principis del segle XX. La seua formació acadèmica i professional va començar a la ciutat de Nova York on va rebre el Bachelor of Arts de Queens College, City University of New York. Després va ser ella qui va immigrar a la terra dels seus avantpassats, i s'hi va llicenciar i doctorar en Filologia anglesa. Ha sigut professora titular del Departament de Filologia Anglesa de la UA. La seua investigació i docència s’ha centrat en la lingüística aplicada a l’ensenyament, especialment de l’anglés. Pel que fa al seu estudi i divulgació de l’emigració valenciana als Estats Units, ha rebut el XXXI Premi 25 d’abril de la Vila de Benissa i el VIII Premi 9 d’octubre d’Orba.
Com va ser la teua infància als Estats Units? D’on eren els teus pares? Parlàveu valencià a casa? Menjàveu plats típics de la nostra terra?
A causa del fenomen migratori dels valencians a Nova York he tingut una infància privilegiada per haver viscut entre el gresol de cultures de Nova York i la cultura valenciana de la Marina Alta. El meu avi, José Morell Sendra, va ser un dels milers que emigraren de la nostra comarca a Nord-amèrica a principis del segle passat, però a diferència de la majoria ell es va quedar per a viure. Els meus pares eren els dos d’Orba, mon pare, Claudio Morell Sendra va emigrar a Nova York el 1929 als 10 mesos d’edat i no va tornar al seu poble natal fins al 1956 quan va conéixer a ma mare, Mercedes Moll Pastor. L’any següent es casaren i anaren a viure a Nova York on vam nàixer i ens van criar als meus germans i jo. En casa parlàvem valencià i menjàvem plats típics de la nostra terra, els diumenges putxero o paella i entre setmana almenys un dia arròs caldós o al forn i un altre, coques.
Recordes la primera vegada que vas visitar la Marina Alta? Et va xocar la diferència?
A banda de viure en una llar valenciana en plena ciutat novaiorquesa passava els estius al poble d’Orba amb la família on gaudíem d’un ambient obert, tranquil i festiu molt distint de la vida a Nova York. Recorde la primera vegada que vaig visitar la Marina Alta quan tenia sis anys a finals dels anys seixanta i tot em resultava tan estrany. En aquells temps poques cases disposaven d’un bany i moltes encara tenien només una aixeta d’aigua potable darrere de la porta de l’entrada de casa. Això xocava molt amb totes les comoditats que teníem en casa a Nova York.
Quan vas decidir investigar sobre els valencians que havien emigrat a Nova York?
El fenomen de l’emigració em fascina des de xiqueta, quan escoltava els meus avis i altres parents, tant a ma casa a Nova York com a la d’Orba. Però no és fins a l’any 2000 que vaig començar a investigar el fenomen quan em van animar a fer una conferència a la Setmana Cultural d’Orba. Després en l’any 2005 com a coordinadora acadèmica de la Seu Universitària de la Marina a Benissa em vaig trobar amb la casualitat que una de les cases que allotja la Seu era de Pere Ivars Sala: Pere Bigot, el famós personatge emigrant que ens descriu Bernal Capó en Viatges i aventures de Pere Bigot, de Berdica a Nova York. Aquest llibre junt amb les memòries de mon pare: The Lower East Side Kid that Made it Good: The Autobiography of Claude Morell (2008) em van animar a continuar l’estudi sobre els emigrants Valencians a Nova York.
Com va ser el procés de documentació durant la investigació?
El procés de documentació per a la investigació va consistir a fer entrevistes a emigrants o els seus descendents, recopilar dades dels arxius del port duaner d’Ellis Island i buscar informació en les escasses publicacions existents. Les entrevistes es feren a parents i coneguts que els havia afectat aquest fenomen migratori d’una manera o altra i que ens podien aportar informació valuosa com, per exemple, la descripció de la fonda la Valenciana, el centre neuràlgic dels emigrants valencians a Nova York, feta per mon pare o els detalls del pas per Ellis Island contat per Rosa Mora de Parcent als cent anys. Des dels arxius de passatgers i vaixells ubicats a internet, i gràcies a l’ajuda d’estudiants, vaig poder recopilar els noms, cognoms, edats, pobles, vaixells i ports d’eixida de més de 2.500 emigrants de tots i cadascun dels 33 pobles de la Marina Alta.
Durant quins anys es va accentuar el procés migratori de ciutadans de la Marina Alta als EUA? Per què?
El procés migratori de ciutadans de la Marina Alta als EUA es va accentuar entre els anys 1912 i 1920, en una època en què el lloc d’origen patia una crisi econòmica, mentre que en el punt de destinació es necessitava mà d’obra. Els camperols de la Marina Alta es van quedar sense jornals quan el monocultiu del raïm, amb el qual es feia la pansa, es va destrossar a causa de la climatologia adversa i la plaga de la fil·loxera. Per l’altra banda, a Nord-amèrica vivien un procés de desenvolupament i hi havia moltes obres de carreteres i vies fèrries per construir, mines per explotar i fabriques on treballar. Per això en la segona dècada del segle passat més de 10.000 persones de la comarca emigraren per a combatre la misèria i buscar noves oportunitats per a millorar.
Hui en dia viatjar és molt fàcil, però a principis del segle passat era molt diferent. Ens podries explicar com creus que era un viatge per mar des d’Espanya fins a Nova York en aquell moment?
El viatge en aquell temps durava de dos a tres setmanes. Feien el trajecte primer amb carruatge o en tren fins a arribar al port d’eixida que en molts casos era València o l’Havre a França. Quasi tots viatjaven en tercera classe, la part subterrània del vaixell on cabien fins a dos mil passatgers i s’ubicaven en compartiments llargs i estrets dividits en dormitoris per a solters, solteres i famílies. En cada dormitori hi havia lliteres de 3 nivells i allí passaven les dues setmanes. Els passatgers tenien poca intimitat i escassa higiene. A part de les amistats que es feien i les esperances que tenien per arribar, el viatge resultava llarg i poc agradós per a la majoria.
Ellis Island és un monument a la resiliència humana. Per a alguns significava una porta d’esperança, per a altres un viatge de tornada al seu lloc d’origen amb llàgrimes als ulls. Pots explicar per què? Quina funció tenia Ellis Island?
Ellis Island era el centre de recepció d'immigrants a la badia de Nova York, on van arribar milions de persones, incloent-hi molts valencians de la Marina Alta. El procés era ràpid, però intens: després de deixar l'equipatge, els passatgers passaven un examen mèdic visual de només sis segons i una entrevista amb inspectors. Les autoritats podien retindre els viatgers per motius de salut o si eren menors no acompanyats. Tot i que l'experiència solia ser angoixant pel risc de separació familiar, la majoria (un 98%) superava el control en unes poques hores i podia continuar el seu viatge.
Ellis Island es considera un monument a la resiliència perquè simbolitza la fortalesa de milions de persones que ho van deixar tot per a buscar una vida millor, superant un procés de selecció extremadament estressant.
Creus que aquest tema és poc conegut entre els ciutadans de la Marina, especialment entre els joves? Caldria més difusió per a conéixer la nostra història?
Abans de la publicació del meu llibre en 2012, cent anys després del fenomen, a penes s’havia comentat. Des d’aleshores s’han publicat llibres sobre emigrants destacables, treballs literaris, estudis acadèmics incloent - articles, treballs de fi de màster, tesis, i documentals. El treball més recent és el documental de InfoTV: Del Montgó a Manhattan. Cent anys de somni americà. Per tant, la nostra història d’emigració s’està difonent, però encara cal persistir, especialment entre els joves. Per a recordar el nostre fenomen migratori i per a empatitzar amb els immigrants d’avui, en Orba, el bressol d’aquesta emigració, d’on se n’anaren el 50% de la població, prompte hi haurà un monument en honor a tots els orbers i orberes que emigraren a Nord-amèrica.
Creus que saber sobre el tema de l’emigració valenciana ens pot servir com a lliçó per a ser una societat més respectuosa i tolerant davant dels migrants que arriben al nostre país per a buscar millors condicions de vida?
Sí, de fet un dels objectius del llibre és: “sensibilitzar la societat actual dels destrets d’aquesta gent que va haver d’emigrar per intentar millorar el seu estat de benestar, paregut a la situació de molts emigrants d’avui en dia” (p.13). Cal recordar que els nostres avantpassats també van haver d’emigrar per a millorar les condicions de vida d’ells i de les seues famílies com molts d’avui que venen d’altres llocs a la Marina Alta per a fer justament el mateix.
Actualment vius a la Marina Alta. Per què vas decidir viure ací i no als EUA? Ho trobes a faltar? Hi vas de tant en tant?
Quan vaig acabar la meua carrera universitària i abans d’ocupar la meua plaça com a professora en la ciutat de Nova York vaig decidir provar de treballar i viure un temps en la terra dels meus avantpassats. Les experiències viscudes i el fet d'haver-me enamorat del meu company de vida em van convéncer que ací era on volia viure. Sí que he tornat de tant en tant i m’agrada passar un temps en Nova York, però em sent molt més a casa ací en la Marina Alta. Ara tinc un dels meus dos fills, Àngel Prats Morell, vivint en Nova York - ell ha fet el mateix que el meu avi i molts altres a principis del segle passat - anar-se’n per a trobar millors oportunitats. Per tant, la història es repeteix i les experiències dels valencians a Nova York continuen.
Moltes gràcies, Teresa!