Animetes Santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà
Josep Lluís Santonja és doctor en Història per la Universitat d'Alacant i, actualment, director de l'Arxiu Municipal d'Alcoi i de la Xarxa de Biblioteques Municipals d'Alcoi. Ha publicat més de vint monografies d'investigació cultural i històrica, i més d'un centenar d'articles de temàtica molt diversa. La seua obra "Animetes santes" ha sigut premiada en l'edició XXI (2020) dels premis Bernat Capó. La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Abans que els canvis socials estandaritzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení: les cures dels moribunds, amortallament i la vetla, l’organització i pràctica del dol, etc. Les dones ajudaven a nàixer i morir. Animetes santes fa referència a un costum popular en les cases dels nostres majors, s’encenien unes espelmes i animetes en record dels difunts de la família. També eren considerades com una manera de “lar” protector de la família, i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les “animetes santes” eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.
