L’esport és un dret fonamental i una poderosa ferramenta per a enfortir llaços socials i promoure la cooperació, la solidaritat i el respecte. No obstant, encara es constitueix com un espai en el que es reforcen estereotips que reprodueixen desigualtats de gènere. A dia de hui encara existeixen esports denominats masculinitzats, és a dir, esports que són practicats majoritàriament més per homes que per dones. No ha sigut fins als últims Jocs Olímpics de Paris 2024 on s’ha assolit una vertadera igualtat de gènere en quant a participació, ascendint el número de dones esportistes olímpiques fins al 50%. Les estimulants dades de participació femenina en aquestes olimpíades, no haurien d’enlluernar-nos, la situació de les dones avança, però no al ritme i amb la solidesa que seria desitjable.
Segons l’Informe sobre Dones i Esports del Consell Valencià de Cultura del 2021 existeixen tres grans fractures que condicionen i limiten la pràctica esportiva. La primera involucra l’adolescència i les edats més joves, existint un període molt intens de creació d’estereotips en l’esport, que es difonen en la interacció entre xics i xiques als patis; també en les famílies (que acaben reconduint a les xiques als esports amb menys risc físic); en els mitjans de comunicació, que visibilitzen menys a les dones esportistes, en la falta de continguts de gènere en la formació dels tècnics esportius i en la masculinització en molts nivells de la formació. La falta de referents femenins dins de l’esport en l’adolescència deixa les joves òrfenes de models, per això és fonamental la visibilització de l’esport femení.
La segona fractura comença amb el final de la joventut (amb el pas a la vida adulta) entorn de la trentena, quan les dones viuen canvis en l'esfera laboral i en les responsabilitats familiars. L'arribada de noves responsabilitats (lligades en ocasions a la maternitat i a la intensificació del treball assalariat) allunya a les dones de l'esport. Encara que poguera semblar que això afecta per igual a tots dos sexes, no és així : en l'enquesta d'Actituds i Pràctiques Esportives de les Dones a Espanya en 2006, un 72% de les dones redueix o abandona la pràctica esportiva quan arriba la maternitat, mentre que el percentatge per als homes és del 47%.
La tercera fractura es produeix en les dones de més de 45 anys i amb una extracció de classe modesta, dedicades preferentment al treball domèstic. Aquesta conjunció de l'edat i la classe social determina un col·lectiu de molt escassa activitat fisicoesportiva.
Amb esta idea de partida, la Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta vol donar continuïtat a la campanya de comunicació, iniciada en 2023 i dirigida a la població de la Marina Alta per a visibilitzar models de dones empoderades que practiquen o han particpact professionalment d'activitats esportives en entorns “masculinitzats”.
Amb esta proposta pretenem trencar els rols de gènere entre la població, així com empoderar al sexe femení i visibilitzar la figura de la dona en aquells esports que històricament han sigut “esports d’homes”.
Des de la Xarxa Esportiva volem donar continuïtat al projecte "Dona i esport" amb altres dones vinculades al món de l'esport de la nostra comarca. En aquest cas no ens centrem en esportistes joves i busquem referents de totes les edats i de totes les professions relacionades amb l'esport (esportistes, entrenadores, directives, gestores, àrbitres, periodistes...). En especial volem trobar a aquelles que han tingut un paper important per participar en activitats o entorns masculinitzats i que han esdevingut pioneres i referents en la nostra comarca per a altres dones que han vingut i venen després.
Si estàs interessada a participar entra al formulari que trobaràs a continuació:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScnR5EgCdCDps4-WkEK3veQGHPkHmXLsjnCSDOizAwoBHy40Q/viewform