Escolta, Laia... (La vida rural a la Marina)
Maria Roser Cabrera González és llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Moderna) i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de València. Ha estat catedràtica del Seminari Permanent de Cultura Popular ‘Manuel Sanchis Guarner’, autora de l’assignatura ‘Cultura Popular’ de l’ESO, presidenta de la Junta de Coneixements del Valencià a Dénia i membre del Consell de Redacció de la ‘Revista Valenciana d’Etnologia’. També, ha obtingut diverses beques d’investigació de diversos organismes oficials, així com diversos premis a diferents obres de l’autora. Els seus treballs d’investigació, generalment, s’han centrat en l’Etnolingüística. A més, ha dirigit i coordinat treballs audiovisuals.
La primera part del títol del llibre: "Escolta Laia..." és una crida d'atenció a aquesta generació dels nets de l’autora. La segona part del títol: "La vida rural a la Marina" aclareix el contingut del llibre, que relata les normes i les formes de la vida del camp a la Marina. De forma dialogada, una àvia i la seua neta són el fil conductor dels relats. Els textos s'acompanyen de dibuixos i fotografies que aporten també una informació de la cultura material de l'època.
Els 17 relats que componen el llibre, sobre records de la infantesa de l’escriptora a Benissa han estat barrejats amb la fantasia. No estan basats en l’enyorança, són una recreació d'un temps no molt llunyà on la vida rural es caracteritzava per ser una vida austera, donant solució a les necessitats més elementals. En aquests relats s'evidencia que la Natura i la gent estaven molt pròximes; de forma natural reciclaven i valoraven el que tenien. El veïnat tenia un paper important. Els animals domèstics eren imprescindibles en la vida de principi del segle XX. Ells no es preocupaven de conceptes com ecologia, reciclatge, solidaritat i, tanmateix, formaven part de la seua existència. Són valors a recuperar en aquest segle XXI i les seues vides poden ser un espill on mirar-nos.
