El cavall verd
Joaquín Borrell (1956), benisser per ius sanguinis i valencià per naixement, pare de quatre fills i actualment notari a València, compagina l'ofici de notari amb l'escriptura. Sol escriure fonamentalment novel·la històrica. Alguns dels llibres que té publicats són L'alliberament d'Andròmeda, El bes de la nivaira (Premi Serra d'Or, 1991), L'esclava de blau, La llàgrima d'Atenea, Sibil.la, la plebea que va regnar, Les Nàufores i El cavall verd, els dos darrers en Edicions del Bullent.
Aquesta és una novel·la breu amb ambientació històrica que serveix per a conéixer un poc la història dels moriscos al territori i la seua expulsió decretada el 22 de setembre de 1609. L’argument és prou senzill-, sí que té elements que per als joves i no tan joves pot presentar-se atractiva.
Per a entendre la novel·la cal tenir en compte que els moriscos eren els descendents dels musulmans de l’època de la conquesta cristiana de la península (la mal anomenada “Reconquista”), i que habitaven els regnes cristians hispànics durant el segle XVI i fins la seua expulsió el 1609.
L'any 1609 Martí Vallalta, soldat llicenciat de les índies, torna a la seua Marina natal. Aviat té l'ocasió de socórrer Ezme, una jove i misteriosa morisca de la Vall de Laguar acusada de bruixeria. Mentre creix el seu amor, comencen els preparatius d'un projecte secret, que l'arribada dels exèrcits d'Itàlia posarà en marxa: l'expulsió dels moriscos del Regne de València. Quinze mil homes, dones i xiquets, decidits a resistir-hi, s'apleguen a Laguar a les ordres de l'improvisat rei Mellini, moliner de Guadalest. Segons una vella profecia, allí un cavall verd, que els rebels identifiquen amb la muntanya de Pop, salvarà el seu poble dels enemics. S'alça el teló del moment més tràgic i decisiu de l'edat moderna valenciana.
