ENTREVISTA A SANTIAGO ÁLVAREZ, ESCRIPTOR I GESTOR CULTURAL, DIRECTOR DEL FESTIVAL XÀBIA NEGRA
Soc escriptor i gestor cultural. He publicat dues novel·les de la sèrie Berta y Mejías: «La Ciudad de la Memoria» (2015) i «El Jardín de Cartón» (2016), dos casos paradoxals en una València insòlita. La meua última novel·la és “Muerdealmas” (2022).
Des de la seua fundació en 2013 coordine els continguts del festival València Negra. Actualment, dirigisc Torrent Històrica i Xàbia Negra, entre altres iniciatives culturals.
He escrit, protagonitzat i dirigit musicals i obres dramàtiques, i he gravat discos amb diverses formacions, com el grup Innerlands, on toque el baix (encara que soc més cantant i guitarrista). Col·labore habitualment en programes radiofònics (porte 11 anys amb Ramón Palomar en el magazine “Abierto a Mediodía”) i impartisc tallers sobre temes històrics i literaris. Vaig ser el primer professor a Espanya del programa (Software) per a escriptors Scrivener.
Com atrevir-se i aprendre són els meus verbs favorits, també faig rutes guiades per la ciutat, dirigisc diversos clubs de lectura i, quan em sobra el temps, cree xicotets espectacles on es fusionen la música i la narrativa.
-Qui organitza aquest festival literari? Com va nàixer la idea?
El festival Xàbia Negra naix per la iniciativa de l'Ajuntament de Xàbia, en 2016, amb una programació interessant que durant tres anys va dirigir l'Ajuntament. Després d'aquest temps, es va decidir encarregar l'organització a una empresa gestora cultural i nosaltres vam agafar el relleu, que hem portat en total quatre anys fins ara. El que hem notat és que en les últimes edicions ha anat creixent el públic responent a una proposta fresca, sorprenent i molt interessant. Espere que enguany continue eixa tendència.
-Quines activitats és fan en aquest festival?
Doncs les activitats habituals de trobades literàries els autors parlen dels temes que tracten en les seues novel·les, hi ha una sèrie d'activitats fresques, diferents i molt pròximes al públic com el vermut literari, personatges fora de les pàgines, la batalla d'escriptors, una visita guiada o el concurs de curtmetratges expres. També hem inclòs activitats en els centres educatius de la població. Com podem veure, unes 18 activitats en tot just tres dies de festival, del 29 de novembre a l'1 de desembre.
Si això li afegim que tindrem a autors com Víctor del Árbol, Carlos Quílez, Carme Chaparro o Jerónimo Tristante, veurem que l'èxit està assegurat.
Es pot consultar tota la programació està en la pàgina web de Xabianegra.com
-Per què va ser popular la novel·la negra al s. XIX? Per què s’anomena novel·la negra?
Bé, sempre hi ha hagut interés en el misteri i el suspens, recursos de sempre de la novel·la negra, però no podem parlar de tal fins al primer terç del segle XX. D'una banda, tindrem la tradició de misteri que estableix Agatha Christie o Conan Doyle, i, d'altra banda, el que anomenem hard boiled o novel·la negra pròpiament dita, que li la devem a Dassiel Hammet o Raymond Chandler, entre els anys 30 o 40.
La novel·la negra deu el seu nom a una curiosa circumstància. Després de la Segona Guerra Mundial, van arribar a Europa en allau un munt de pel·lícules de gènere negre que no havien arribat pel conflicte acompanyades per les novel·les en les quals es basaven. Aquestes novel·les es van editar en tapa de coberta negra en l'editorial Gallimard, en una coneguda col·lecció anomenada “Sèrie Noire”. D'ací el nom. De fet, a Itàlia les portades de l'editorial eren de color groc i, per tant, al gènere literari se'n va dir giallo (groc en italià).
-Quines són les principals característiques que ha de tindre una novel·la negra? Quina és la seua estructura?
Un expert com Javier Zapatero diu que perquè hi haja novel·la negra és necessari un fet delictiu amb la seua investigació associada i, d'altra banda, una mirada a la nostra societat. Jo; no obstant això, preferisc les novel·les negres que ausculten l'ombra a l'interior de la nostra ànima, la zona més negra que tenim i que ocultem als altres. Totes dues maneres de veure-ho són correctes.
En la seua versió més bàsica, la novel·la negra s'inicia amb un assassinat, al qual segueix una sèrie d'entrevistes amb els sospitosos possibles del crim. Després l'investigador es veurà amenaçat per un antagonista que al principi no es mostra, però que serà cada vegada més perillós fins a l'enfrontament final, on s'intenta (i normalment es fracassa) recuperar l'equilibri de la nostra societat.
-Quina és la diferència entre la novel·la negra i la novel·la de misteri?
Això té a veure amb les dues tradicions citades abans: La negra vindria de Hammet i Chandler, on l'important no és esbrinar a l'assassí sinó entendre les circumstàncies que li han portat fer-lo, quina és la seua relació amb la societat, on està la foscor que ens porta a viure en un món perillós. La tradició del misteri iniciada i perfeccionada per Agatha Christie, no obstant això, ha desembocat en el thriller modern, en el qual el més important és el ritme accelerat d'esdeveniments i uns girs argumentals que sorprenguen el lector.
-Déu la novel·la negra reflectir la superviolenta societat mostrant-la baix una llum acceptable?
Hi ha moltes maneres de fer-ho, però el que crec és que, en el fons, el thriller és una forma ingènua de literatura, perquè trenca l'equilibri social per un assassinat que, en ser reparat, retorna l'ordre a la societat. No obstant això, la novel·la negra sap que el món està ja corromput i perdut, i tracta de manejar-se en aquest pla, donant lloc a moltes possibles alternatives.
-Es pot connectar el turisme i la cultura local amb al gènere de novel·la negra?
Sempre pot fer-se. Xàbia és un lloc de benestar, on la gent acudeix a la recerca de repòs i descans. La novel·la negra, tant en el thriller com en la seua forma més canònica proposa un joc amb el lector (trobar al culpable) en el qual als lectors els encanta estar. A més, en la cultura, i la novel·la negra no és una excepció, es pot mesclar la fascinació, amb l'humor, per exemple. Activitats com el vermut literari, la batalla d'escriptors o personatges fora de les pàgines ajuden al fet que aquest esdeveniment de Xàbia Negra tinga un component molt important de gaudir.
-Hi ha moltes dones escriptores de novel·la negra?
Cada vegada més. Recorde el primer any en què vam fer el festival València Negra, on va haver-hi 12 escriptors, homes i només una dona. Ara; no obstant això, és fàcil que en molts festivals tinguem més dones escriptores que homes. Les dones sempre han llegit més i ara, em sembla, estan més ben editades per les editorials, i el públic ha respost.
-Com és la salut de la novel·la negra en la nostra comarca, la Marina Alta?
Doncs la veritat és que és molt bona. La comarca és llar de grans autors en valencià com Anna Moner (premi millor novel·la València Negra 2024) i Josep Vicent Miralles. Tots dos estaran en aquesta edició de Xàbia Negra, així que crec que la comarca està perfectament representada.