La presó del cel
Joaquim Espinós Felipe és un escriptor, poeta i professor universitari valencià nascut a Benilloba en 1962. El seu camp d'activitat és la literatura contemporània, amb especial atenció a la literatura de postguerra, de l'exili i contemporània, així com a la relació entre cinema i literatura. Ha publicat nombrosos articles en revistes professionals i de divulgació, així com en antologies, també ha publicat llibres com La poètica de l'imaginari (1999, UA), La imaginació compromesa. L'obra d'Agustí Bartra (1999, UA) i Història d'un entusiasme: Nietzsche i la literatura catalana (2009, Pagés). Col·labora habitualment com a crític literari en diverses publicacions i en el blog (elsalimenterrestres.blogspot.com). S'ha publicat una antologia d'aquests articles en Estat crític.
La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Els seus protagonistes són un capellà -el pare Lluís- d'idees progressistes, que lluita per canviar l'ordre de les coses, i tres xiques que són injustament represaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conforme un emotiu testimoni de la vida d'aquells difícils anys. Amb aquesta novel·la Joaquim Espinós completa una trilogia que recorre la història del segle xx, integrada, a més, per Ombres en el riu (1995) i Material fotogràfic (2015).
