NOTÍCIES

Experiència de desembre. Al-Azraq: cabdill de les revoltes

28/11/2025 |Cultura·MACMA

L'experiència d'aquest mes la volem dedicar a un personatge històric fonamental per entendre i conéixer el nostre paisatge fortificat medieval, Al-Azraq. La proposta ve precisament aquest mes per anunciar que l'any que encetarem en breu, el 2026, ha sigut declarat per les comarques del Comtat, l'Alcoià, la Vall d'Albaida, la Marina Baixa i la Marina Alta com l'any Al-Azraq, ja que el 2026 celebrarem l'efemèride de la seua mort i les programacions dels nostres pobles s'ompliran d'activitats culturals com recitals, concerts, teatres, rutes i conferènnies al voltant d'aquest personatge i moment cabdal per a la història de la Marina Alta.

L’objectiu principal d’aquesta experiència és conéixer la riquesa històrica i natural de l’interior de la comarca. Farem esport al mateix temps que gaudirem de bones vistes, de bona gastronomia i d’estances a cases rurals o hotels amb molt encant. Respecte a la part històrica aprendrem sobre el cabdill musulmà Al-Azraq. Des de la MACMA hem fet una proposta de rutes per descobrir punts d’interés històric relacionats amb aquest personatge, que són aquells castells que li van servir de refugi durant revoltes o el castell d’Alcalà, on residia. En principi ho hem planificat per fer-ho sis dies seguits, començant un divendres, però cadascú ho pot adaptar a les seues necessitats i capacitats.

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

Al-Azraq és famós per la seua enemistat amb Jaume I durant la conquesta cristiana, al segle XIII. Va nàixer a la Vall d’Alcalà i va arribar a ocupar un territori extens que, en part, correspondria a una part de l’actual Marina Alta.

Va dirigir tres revoltes contra els cristians. La primera va tindre lloc el 1247 quan no va entregar al rei els castells de Gallinera, Serra, Penàguila i Pego. Quan la revolta fou aplacada, Jaume I va decretar la seua expulsió, però el 1258  va tornar per organitzar el que alguns autors han anomenat 'la rebel·lió valenciana'. En tan sols una setmana li va prendre al rei 16 castells, va derrotar un exèrcit de 3.000 croats cristians i va preparar una emboscada al castell de Rugat per assassinar el monarca. 

Aquesta empresa va fracassar i Al-Azraq va ser enviat a l’exili, sota la protecció del rei de Castella. La tercera revolta es va produir l'abril de 1276, amb l'assalt a la ciutat d'Alcoi, on va perdre la vida. Va demostrar ser un cabdill astut, misteriós, ambiciós i segur, un personatge ràpidament mitificat pel simbolisme del seu lideratge, fins i tot Pere IV en la seua crònica el descriu com el gran 'capità' al que tots els sarraïns donaren la seua fidelitat. La Marina Alta és una comarca molt rica en patrimoni històric de l’època andalusina.

Alcalà de la Jovada

Consells per a les rutes

  • Porteu calçat còmode i aigua.
  • Respecteu la natura i les restes arquitectòniques.
  • Per a més informació consulteu les oficines de turisme.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

Alcalà de la Jovada: castell d'Alcalà o de Benissili

Etapa 1: Alcalà de la Jovada - Tossal de la Creu - castell d'Alcalà o de Benissili - el Xarpolar - despoblat morisc la Roca - Alcalà de la Jovada

La primera etapa d’aquesta ruta la farem per la Vall d’Alcalà, lloc de naixement d’Al-Azraq. Recomanem al matí, que encara no fa tant de sol, fer la ruta al castell, que era la residència habitual del cabdill. 

Vista del castell d'Alcalà o de Benissili

L’origen del castell d’Alcalà o Benissili es remunta al segle XI. La seua primera aparició en documents oficials és del 1245. Va ser en aquesta data quan es va signar el tractat del Pouet: l'amo del castell, al-Azraq, cedia la propietat dels castells de Pop i Tàrbena al conqueridor i podia mantindre els d'Alcalà i Perputxent, comprometent-se a lliurar d'aquí a tres anys següents els de Gallinera, Margarida, Xeroles i Castells.

Vos proposem aquesta ruta circular per a pujar al castell. Aquesta és de dificultat moderada i ens ocuparà tot el matí. Inclou també una visita al poblat ibèric del Xarpolar, allí es poden observar les restes d’un doble recinte de murs que rodegen i defenen el poblat. També s'hi poden distingir les plantes d’algunes habitacions i altres estructures d’interpretació incerta i al despoblat de la Roca, en aquesta alqueria, hi vivien 10 famílies en 1563. Amb l'expulsió dels moriscos en 1609 va quedar despoblada, però a partir de 1611 es va tornar a ocupar amb cristians vells. Les restes visibles pertanyen a un sol complex arquitectònic, format per unes cinc unitats contigües, perfectament alineades d'est a oest, amb una paret mitgera comuna, i amb les façanes que donen al camí. Podem observar restes dels murs que rodejaven la ciutat.

A migdia us recomanem dinar en algun dels restaurants d'Alcalà de la Jovada i tastar els minxos, coques de dacsa típiques de la Vall d’Alcalà.

Després de dinar, seria interessant passejar pel poble, on podreu veure les dues fonts d’homenatge a Al-Azraq, l’església i la Torre de la Donzella. Les dues fonts són les següents:

  • Pels voltants de l’església de la Puríssima trobem una font pràcticament natural, construïda amb pedra al costat de la mateixa roca de la muntanya. La font té una pica de pedra i, en la part de dalt, un tauló de fusta massissa. Davant de la font tenim un bust d'al-Azraq on podem llegir: "Al-Azraq, visir i senyor musulmà dels llocs d'Alcalà fins 1276 quan eixí de la nostra terra per tots temps sense que ja més no hi tornàs. Ara fa 708 anys. La Vall d'Alcalà. 1984". Està envoltada de vegetació.
Font de l'església
  • Trobem l'altra font, moderna, a la plaça d’Al-Azraq, enfront de l’ajuntament. És una font de pedra adossada al mur que travessa la plaça. Hi ha un cap de bronze d’al-Azraq, per la boca del qual brolla l’aigua, que cau a una pica semicircular.
Font de la plaça d'Al-Azraq

Per a tancar el dia podeu passar la nit en Alcalà o bé dirigir-se cap a Castell de Castells, on començarem la segona etapa.

Castell de Castells: el Castell de la Serrella

Etapa 2: Castell de Castells - Castell de la Serrella - Museu Etnològic

El segon dia comença a Castell de Castells, directament des de l’àrea recreativa del Castellet, per començar amb la pujada cap al castell de la Serrella. No té una gran dificultat i tranquil·lament podreu gaudir d’unes vistes meravelloses de les muntanyes de la nostra comarca i la Marina Baixa

El primer registre documental del castell de la Serrella es troba en el Pacte del Pouet de 1245, entre el rei Jaume I i Al-Azraq.  La fortificació fou cedida al cabdill musulmà per al seu ús durant tres anys. Més tard va ser presa pel rei Jaume I en 1250 i es va abandonar poc després de la conquesta cristiana. El castell s'alça a 1.050 metres d'altitud sobre una posició rocosa de difícil accés anomenada Penya del Castellet, en el terme municipal de Castell de Castells, controlant la unió de les valls de Castells i Guadalest. És un dels castells més citats en el Pacte del Pouet firmat al castell d'Alcalà.

Les restes que han arribat fins als nostres dies són escasses, entre les quals hi ha alguns llenços de muralles mig derrocades, un aljub i la part inferior d'algunes torres, en què destaca la més gran, que corona la muntanya.

Vista de les restes del castell de la Serrella

En tornar a Castell de Castells, podeu reposar forces, aprofitant que ja ha vingut el fred, recomanem tastar el putxero típic d’allí per entrar en calor. Per a finalitzar la jornada podeu  passejar pel nucli històric del poble i visitar el Museu Etnològic d'Art Macroesquemàtic de Petracos, una col·lecció etnogràfica dedicada a conèixer l’arribada del neolític a la península Ibèrica i a comprendre aquelles característiques, reuneix objectes relacionats amb les formes de vida tradicional i el món rural de l'interior de la muntanya alacantina. Cal tindre en compte que el museu sols obri de vesprada els divendres i dissabtes. 

La Vall de Laguar: Castell de les Atzavares

Etapa 3: Campell - Castell de les Atzavares - Muralla de Fontilles - Fleix

El tercer dia us heu de desplaçar a Campell, a la Vall de Laguar. Ací fareu una ruta més fàcil, que amb dues hores la podeu recórrer tranquil·lament. Anireu al Castell de les Atzavares. Es troba a l’entrada de la Vall de Laguar, sobre una altura topogràfica de poc més de 350 metres. Situat al cim, sobre cares tallades en vertical en l’orientació nord, s’hi observen les restes de murs fets en tàpia de consistència dura. Es tracta d’alineacions rectilínies que delimiten dos recintes de planta rectangular, parcialment excavats a la roca. No es coneix la data exacta de la seua construcció, però s’han trobat restes de ceràmica datades del segle XI. El castell va estar ocupat per Al-Azraq durant la revolta de 1276.

Vista del castell de les Atzavares

Des d’allà podeu passar per la Muralla de Fontilles o visitar el Sanatori, altre punt d’interés històric i recomanem tornar a Laguar a dinar en alguns dels restaurants o bé passar per alguna carnisseria per tastar els embotits locals. A la vesprada podeu fer un passeig pels tres nuclis urbans o aprofitar per a pujar en cotxe al Collao, on podeu gaudir de les vistes i la vegetació. Recomanem fer nit per la Vall de Laguar

La Vall de Gallinera: castell de Benirrama

Etapa 4: Benirrama - Font de la Mata - castell de Benirrama

L'endemà s'haureu de desplaçar a la Vall de Gallinera, exactament al primer nucli urbà, Benirrama, on fareu un tram de la ruta cap al castell, que pot durar unes tres hores aproximadament. Haureu d'aparcar al poble i des d'allí dirigir-se cap a la Font de la Mata de Benirrama, pel camí passarem pel costat del despoblat de Benimarsoc i la seua font, en arrimar a la font de la Mata pujarem el camí que ens porta fins al Castell de Benirrama.  

La funció històrica del castell era la de vigilar i defendre l’entrada a la vall des de la mar. El primer document on apareix del castell de Ghallinayra data de 1245, en el Pacte del Pouet. En 1247, durant el primer alçament, els sarraïns van prendre aquest castell. L’1 de juny de 1258, el castell va ser recuperat pel rei Jaume I qui, a partir de 1261, el va cedir diversos personatges per a cobrir els deutes que tenia amb ells. El 22 de juny de 1322, Jaume II va donar el castell al seu quart fill, l’infant Pere d’Aragó, comte de Ribagorça. Aquesta donació va posar fi a la situació de reialenc per al districte de Gallinera, que passà a ser un senyoriu feudal.

Vista del castell de Benirrama

En tornar podeu desplaçar-vos per a veure l'abric d'art rupestre de Benirrama o tornar cap al cotxe. En la Vall de Gallinera hi ha deferents restaurants on provar la gastronomia local, com el blat picat o l'arròs al forn, també és típic el porc senglar, cuinat amb herbes de la zona.

A la vesprada podreu visitar els altres 7 nuclis urbans que formen la Vall. Benialí, Benissivà, Benitaia, La Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili, són pobles tranquils envoltats de vegetació on podeu visitar els diferents llavadors i les esglésies. Per a finalitzar el dia podeu passar la nit en alguna casa rural de la Vall de Gallinera o dirigir-se cap a l'Atzúbia. 

L'Atzúbia: Castell de Forna

Etapa 5: l'Atzúbia - Tossal del Llop - Cova del Canelobre - Castell de Forna - Forna

La següent etapa comença des de l’Atzúbia i anireu caminant fins a Forna. Pel camí del cementeri, passareu per l’àrea recreativa del Tossal del Llop i la Cova del Canelobre, per a visitar la cova cal posar-se en contacte amb l'ajuntament. Després seguireu cap al Castell de Forna fent un tram de la senda del camí de l'Alba. Per a pujar al castell caldrà desplaçar-se abans d'arribar a Forna. Actualment, el castell només es pot veure per fora per rehabilitació i restauració interna.

El castell de Forna és una fortalesa situada al terme municipal de Forna. Va estar en possessió d’Al-Azraq fins que el va conquerir Jaume I, que el va cedir l'any 1258 a Arnau de Romaní. La primera notícia cristiana de Forna la tenim de la mà de Jaume I, qui funda la baronia de Forna per a entregar-li la corresponent administració, l’any 1282, al capità de ballesters Bernat de Guillem (que va lluitar contra les revoltes d’al-Azraq). El castell s’organitza al voltant d’un pati central i està protegit per quatre torres als extrems.

Vista del Castell de Forna

Després des del castell podeu baixar fins a Forna on podeu visitar el llavador i la font subterrània, recomanem dinar allí abans de tornar cap a l’Atzúbia. Per a tornar i finalitzar la jornada podeu fer el mateix camí o seguir la ruta del Carritxar fins a l'Atzúbia, a través d'aquesta podrem gaudir d'una meravellosa panoràmica del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva, del vessant est de la serra de Mostalla i Segària i fins i tot podrem visualitzar de lluny el Montgó. 

Pego: Castell d'Ambra

Etapa 6: Pego - Castell d'Ambra - Font de l'Asbeurà - Rupais - Baladrar

Aquesta última ruta és més llarga i amb més dificultat. Proposem anar al Castell d’Ambra passant per fonts naturals i llocs amb vistes panoràmiques de Pego. Recomanem seguir la ruta de les font, ens permetrà conéixer les tres fonts de Pego: la font de l'Asbeurà, la de Rupais i la del Baladrar i també pujar al castell, on ens haurem de desviar uns metres de la ruta.

El castell d’Ambra, que data de principis del segle XIII, és una construcció molt tardana. Davant de l'avançada de les tropes de Jaume I, les comunitats rurals s’organitzaren per a construir un castell-refugi on establir habitatge temporal tot esperant l’arribada de l’exèrcit cristià. A l'interior de l'albacar hi ha un total de 20 habitatges. El castell no va participar activament en la conquesta, però sí que va tindre importància en les posteriors revoltes mudèjars capitanejades per Al-Azraq. Després d’estar en mans dels sarraïns durant tres anys, a partir de 1276 el castell va començar a perdre la seua importància militar. Va acabar per perdre-la completament quan a partir de 1280 es començà a crear la nova vila de Pego.

Vista del castell d'Ambra

Després de visitar el castell tornarem a la ruta de les fonts, primer visitarem la font de l'Asbeurà, continuarem fins a la de Rupais i finalment la del Baladrar, aquesta es troba prop de la carretera que va cap a Sagra. Una vegada visitades baixarem pel camí agrícola que arriba fins a Pego, passant per l'ermita de Sant Sebastià, envoltada de camps de tarongers i abandonada. Finalment arribareu al poble de Pego.

*Aquesta experiència està pensada per fer-la en sis etapes, que corresponen a sis dies diferents. Proposem unes rutes, però cada persona pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i adaptar l’experiència als vostres gustos amb la motxilla. També podeu coneixer totes les activitats i projectes de l'any Al-Azraq a El Blau 750
 

I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.

On trobar-nos

MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta

C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara

Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org

Contacte

Cultura i Patrimoni:

659 219 476 - macma@macma.org

Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:

680 516 149 - xarxajove@macma.org

Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:

635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org

Servei Mancomunat d’Arxius:

620 85 22 83 - arxius@macma.org

Secretaria:

96 575 72 37 - secretaria@macma.org

Xarxes Socials

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta:

Xarxa Jove Marina Alta:

Xarxa Esportiva Marina Alta:

Descobrim la Marina Alta:

© MACMA 2025