Entrevista a Rubén David Costa, ens parla sobre el seu treball final de màster
Rubén David Costa, resident al Verger, ens parla sobre el seu Treball Final de Màster “Creació i disseny d’una ruta cultural a les Comarques Centrals Valencianes basada en la figura històrica d’Al-Àzraq”. El seu objectiu principal és la creació d’una ruta cultural basada en la figura històrica d’Al-Àzraq, últim cabdill andalusí del segle XIII en terres valencianes.
En aquest projecte podem trobar des d’un estudi sobre el turisme cultural, així com una anàlisi de les Comarques Centrals Valencianes com a àmbit territorial d’actuació per al desenvolupament de la ruta cultural proposada, fins al disseny de la Ruta Cultural d’Al-Àzraq, la qual connecta i integra els recursos patrimonials de 31 municipis de les Comarques Centrals Valencianes (7 municipis són de la Marina Alta) amb set recorreguts temàtics diferents, a més, del seu propi pla de màrqueting.
De quina idea va sorgir el treball sobre la figura històrica d'Al-Àzraq?
Sempre he sigut una persona molt curiosa, també m’ha agradat sempre saber coses relacionades amb la història valenciana i també de la nostra comarca, justament quan va ser l’hora de realitzar el meu treball de final de màster m’estava llegint un llibre que indagava i posava llum sobre aquest personatge històric valencià, i la idea de crear una ruta cultural basada en la figura històrica d’al-Àzraq va sorgir pel fet que em pareixia un personatge una mica desconegut i oblidat en la memòria dels temps per als mateixos valencians, i més encara per la gent de fora de les nostres terres. Així doncs, que em va semblar una bona idea realitzar aquest projecte perquè em pareixia que és un personatge que mereix ser més conegut, el que va viure i el seu paper en la nostra història, ja que al meu parer al-Àzraq és una peça clau i decisiva per entendre el nostre naixement com a poble i que mereix del seu propi espai perquè la seua història siga contada i difosa perquè brille amb llum pròpia.
Amb quin objectiu o finalitat vas fer aquest treball?
Donat que el personatge d’al-Àzraq i la seua història es relaciona amb molts indrets i municipis de la nostra geografia, estructurar-los entorn de tot un seguit de rutes i diferents etapes em va semblar la millor opció. La raó de ser d’aquest projecte llau en què es constituïsca una xarxa estable de municipis, els quals estiguen connectats per un fil conductor com és al-Àzraq i els esdeveniments que l’envolten a través d’una narrativa comuna i que el visitant puga endinsar-se dintre aquesta història.
Quins són els objectius que persegueix aquest projecte? Per què creus que és important aquesta finalitat?
L’objectiu primordial d’aquest projecte és el de donar a conéixer i divulgar entre el públic la figura històrica d’al-Àzraq, de la seua importància en la història valenciana i, per altra banda, la difusió del període històric de transició que suposa el s. XIII, on el territori valencià passa de formar part del Xarq al-Àndalus al Regne de València, donant així a conéixer el patrimoni cultural, històric i natural relacionat que trobem a les Comarques Centrals, i com no, a la Marina Alta.
De la mateixa manera, també es pretén proposar una nova iniciativa de turisme cultural que constituïsca una bona opció a través de la qual es puga articular i incloure part del patrimoni cultural i natural, no solament de la Marina Alta, també d’altres de dins l’espai de les anomenades Comarques Centrals Valencianes.
Per on passa el recorregut d'aquesta ruta?
El recorregut de la ruta és extens i transcorre per un total de 31 municipis de les anomenades Comarques Centrals. En el cas de la Marina Alta, transcorre pels municipis de Pego, l’Atzúbia – Forna, la Vall de Gallinera, la Vall d’Alcalà, la Vall de Laguar, Castell de Castells i Murla. En el cas dels altres municipis, la ruta recorre Tàrbena, Castell de Guadalest, Finestrat i Polop a la Marina Baixa; Alcoi i Penàguila a l'Alcoià; l’Orxa, Fageca, Tollos, Planes i Cocentaina al Comtat; Llutxent, Aielo de Rugat, Beniatjar i Llutxent de la Vall d’Albaida: Almiserà i Ròtova de la comarca de la Safor; Xàtiva i Montesa de la Costera; Anna i Bolbait de la Canal de Navarrés.
Aquesta ruta es compon i subdivideix en 7 diferents recorreguts temàtics perquè els visitants puguen tindre l'oportunitat de gestionar i decidir quines parts volen recórrer i quins municipis visitar, adaptant-se així a les seues necessitats.
Cal destacar que aquesta ruta i els 7 diferents recorreguts temàtics que la configuren s’han elaborat sota un criteri geogràfic donada la impossibilitat de seguir un ordre cronològic per la gran quantitat de salts en les localitzacions i la cronologia dels fets que envolten al-Àzraq, per tant, aquesta ruta no segueix una progressivitat territorial històrica ordenada en la qual s’haja pogut basar posteriorment el seu disseny i creació. Així doncs, la ruta inclou 7 recorreguts finals, tenint cadascun d’ells com a fil conductor una temàtica concreta i única relacionada amb la figura històrica d’al-Àzraq.
Durant la ruta, quins són els monuments que es visiten? Quina relació tenen aquests monuments amb al-Àzraq?
Dins la Ruta Cultural d’al-Àzraq s’incorporen un gran nombre de recursos culturals tant materials com immaterials, els que s’han tingut en compte per incloure’ls dins aquesta ruta constitueixen principalment localitzacions i escenaris que estan directament mencionades en els documents i cròniques històriques com les del mateix Jaume I, i també d’altres on es té suposadament constància que aquestes poblacions guarden una relació amb la figura d’al-Àzraq i la seua història. En definitiva, tots els recursos culturals i històrics incorporats en aquesta ruta tenen una relació més o menys directa amb aquest personatge de la història valenciana en diferents graus. És per això, que em va semblar interessant establir tres categories diferenciades segons el grau de relació i importància amb al-Àzraq que tenen els llocs incorporats als itineraris.
Primerament, una categoria A que inclou llocs que va dominar i controlar directament d’al-Àzraq i que formaven part dels territoris de les seues possessions, i que, per tant, guarden una forta connexió amb la figura històrica d’al-Àzraq tals com les valls interiors de la Marina Alta i els seus castells.
En segon lloc, una categoria B constituïda per localitzacions on van tenir lloc esdeveniments històrics d’importància relacionats amb la figura històrica d’al-Àzraq com per exemple els castells de Carbonera a Beniatjar o el de Penàguila.
A més a més, en la categoria C s’incorporen enclavaments amb una important empremta andalusina de l’edat mitjana que encara que van ser d’importància dins del procés de conquesta catalanoaragonesa del sud del Regne de València i que van contribuir en gran part a la construcció de la història que envolta al personatge al-Àzraq, guarden una relació més indirecta amb aquest últim.
Finalment, també s’han incorporat esdeveniments festius i de recreació històrics com són les festes de Moros i Cristians, unes festivitats molt esteses pel territori valencià i que es creu tenen origen en la revolta encapçalada per al-Azraq l'any 1276 en contra de Jaume I, encara que també s’hi han incorporat fires de caràcter medieval i tradicional.
Amb quines modalitats es podria fer aquesta ruta? A peu, en bici, en cotxe, etc.
Aquesta ruta admet diferents tipus de modalitats que ve condicionada per dos aspectes. El primer és la gran extensió territorial que comprén la ruta, i el segon és la localització i l’entorn on podem trobar molts dels atractius dels municipis per on transcorre la ruta, podent combinar diverses modalitats de mobilitat.
Així doncs, la primera d’aquestes modalitats serà la de vehicles motoritzats particulars, la manera més senzilla d’arribar als municipis i localitzacions més aïllades, podent-se utilitzar la carretera per arribar a tots els punts que conformen la ruta, òbviament aquesta és la més directa i còmoda per al públic Per altra banda, l’ús de la bicicleta com a alternativa és també possible, potenciant així el cicloturisme, sens dubte, més sostenible i respectuosa amb l’entorn.
Finalment, una de les més interessants seria potenciar la modalitat de recórrer la ruta a peu o la senderista, ja que molts dels recursos inclosos en la ruta estan en entorns muntanyencs i naturals, fora dels nuclis urbans.
No obstant, la gran majoria d’ells es troben en recorreguts homologats, numerats i amb una adequada senyalística. Referent a aquesta modalitat, en el pla de creació de la ruta es destaca que seria interessant el desenvolupament i implementació d’un sender de llarg recorregut que reunira i adaptara les rutes ja existents.
Juny de 2023