Entrevista a Núria Busquet Isart, filòloga i professora.
Núria Busquet Isart, resident a Barcelona, ens parla sobre la seua tesi doctoral anomenada “El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús”.
Segons el qual confirmen els estudis actualment vigents, el parlar salat abraça un territori que es defineix per una sola isoglossa morfològica: l’ús de l’article salat, l’article derivat del demostratiu llatí IPSE, que coincideix amb el balear, tret del plural masculí davant de vocal, que és ses, i de l’absència de la variant so (s) precedida de la preposició amb. D’acord amb les anotacions d’Antoni M. Alcover, a principi del segle XX, l’ús de l’article salat també es localitzava en algunes localitats interiors del nord-est de Catalunya. En els estudis més recents que s’han consultat (Teixidó 1988, Sala 1993, Veny 2003 i Perea 2006, entre d’altres) a totes les poblacions de l’àrea del parlar salat, excepte a Cadaqués, l’article que defineix i dona nom a aquesta varietat experimenta una manca de prestigi i s’ha substituït progressivament per la forma d’article derivat del demostratiu ILLE.
Per què vas decidir fer la tesi doctoral sobre el parlar salat?
Quan vaig acabar Filologia Catalana, una professora de Dialectologia Catalana de la Universitat de Barcelona (Maria Pilar Perea) em va proposar de continuar els meus estudis fent un Doctorat. Prèviament, el darrer curs de la carrera, havia començat a col·laborar en el Departament de Lingüística Catalana de la Universitat de Barcelona gràcies a una beca predoctoral.
La professora Maria Pilar Perea estava fent un projecte sobre el parlar salat i em va semblar molt interessant fer-ne una recerca més minuciosa a través d’una tesi doctoral que s’hi centrés. Teníem mostres que hi havia hagut una pèrdua del tret que definia el subdialecte del parlar salat, però calia determinar-ne amb exactitud l’abast real d’aquesta pèrdua. També era necessari establir quan s’havia originat i per quins motius. Era una recerca amb un fort component de treball de camp: havia de parlar amb molta gent de la contrada, cosa que feia molt atractiva la recerca per a mi.
Amb quina finalitat o objectiu has fet aquest projecte?
El mapa dialectal dels Països Catalans es basa, sobretot, en dades d’inicis del segle passat. Sens dubte, vaig pensar que era important actualitzar-lo i descriure’n la situació actual. El parlar salat és un exemple de pèrdua d’un tret dialectal que determina (o potser hauríem de dir determinava) un subdialecte.
Què és el parlar salat? D’on prové?
El parlar salat és un subdialecte del català oriental que s’ubicava al nord-est del Principat de Catalunya, en una àrea de poblacions entre Blanes i Begur, i després aïlladament a Cadaqués.
El llatí és una llengua que no tenia article. Les llengües romàniques van derivar els seus articles dels demostratius llatins. En català, convivien en un inici les dues formes d’article: la derivada d’ILLE i la derivada d’IPSE. L’article salat prové d’aquesta darrera forma i era molt habitual en la llengua oral. Com he dit, convivien les dues formes, els dos tipus d’article, però l’article salat va adquirir connotacions pejoratives i va ser relegat de la llengua escrita. Per una qüestió de prestigi, doncs, va caure en desús progressiu, exceptuant una zona molt concreta del nord-est de Catalunya, les Illes Balears i les àrees valencianes de la Vall de Gallinera i Tàrbena.
Actualment, el parlat salat es continua parlant o ha desaparegut?
Durant molt de temps, fins a pràcticament a mitjan segle passat, aquest tret va ser molt viu a tota la zona del litoral del nord-est de Catalunya, però va desaparéixer, ja que, entre altres factors, era mal vist i estava connotat molt negativament. Per tant, els seus parlants se n’amagaven i el van deixar d’emprar progressivament. Actualment, només és encara viu a Cadaqués, malgrat que també hi ha certa recessió en la població més jove.
D’on has extret aquesta informació sobre el parlar salat? Aproximadament, quants pobles i/o persones has investigat per a obtenir aquestes dades?
Per tal de poder dur a terme aquesta recerca, vaig parlar amb més de cent parlants d’una trentena de poblacions catalanes on Antoni Maria Alcover havia detectat l’ús de l’article salat a inicis del segle XX. Tots els informants eren persones de més de 65 anys, nascuts a les poblacions d’estudi i amb preferiblement progenitors de la mateixa localitat. Les persones entrevistades no sabien que l’objecte del meu treball era analitzar la seua parla. Els explicava que volia conéixer com es vivia abans, quins costums tenien, les tradicions del poble, etc. Era important crear un clima de confiança i espontaneïtat en la conversa. Tot sovint, tenia la sort que una persona del poble que els coneixia m’ajudava fent d’intermediària per tal que la recerca fora el màxim de natural possible. Volia detectar un article connotat negativament i que havia quedat relegat a un àmbit privat i familiar. Era molt possible que els parlants l’amagaren davant meu. Per això, calia crear aquest clima de distensió i familiaritat.
D’altra banda, abans, vaig dur a terme una lectura de tots els articles i treballs publicats relacionats amb el meu objecte d’estudi: el parlar salat. També em vaig interessar per conéixer altres processos de desdialectalització o mort dialectal.
Després de tota informació que has recaptat sobre el parlar salat, quina seria la teua conclusió?
La veritat és que em dol pensar que estem davant de la pèrdua d’un tret dialectal com ho és aquest article, que és comú en territoris diferents dels Països Catalans. A Cadaqués sembla que hi ha certa voluntat que això no passi entre alguns parlants, que senten que els identifica i n’estan orgullosos. A Tàrbena, aquest article és vivíssim i aquest moviment de preservació és encara molt més fort. En Joan-Lluís Monjo, amb la seua tasca d’estudi i divulgació, n’ha fet una contribució impressionant i de gran valor. Amb tot, en el territori valencià, també ja s’ha perdut a la Vall de Gallinera. Tant de bo es continue mantenint tant a Tàrbena com a Cadaqués, i es prenga consciència arreu de la importància de no perdre els trets genuïns dels diferents parlars, atés que atorguen una gran riquesa a la llengua catalana i són un patrimoni lingüístic i cultural que hem de preservar.
Març de 2023