ENTREVISTA A MERCÉ CANTÓ I BARBER AUTORA DE “LES METÀFORES I LES METONÍMIES EN LES RELACIONS AMOROSES: ESTUDI D’UN CORPUS ORAL DEL CATALÀ DE PEDREGUER”
Graduada en filologia catalana i professora. Mercé Cantó i Barber va nàixer l’any 1993 a Pedreguer, tot i que viu a la Llosa de Camatxo des de fa cinc anys. És graduada en Filologia Catalana a la Universitat de València, on també va realitzar el Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària i el Màster en professor/a d’educació secundària. Actualment, treballa de professora de Llengua i Literatura Catalana a secundària. Col·labora amb diverses entitats locals de la vila de Pedreguer com el Centre Excursionista de Pedreguer i el BonaventuraFest.
Quines van ser les motivacions per realitzar un estudi sobre les metàfores i metonímies en les relacions amoroses del corpus oral de Pedreguer?
La primera motivació fou quan vaig cursar Semàntica, lexicologia i fraseologia catalanes. En aquesta assignatura vaig aprendre que les metàfores i les metonímies no només són un recurs literari, sinó que impregnen la vida quotidiana i que, a més a més, resultaria impossible comunicar-nos sense utilitzar-les.
La segona motivació va ser que, a mesura que anava analitzant la parla col·loquial de les meues amistats, dels meus familiars i de persones conegudes, vaig comprovar que era cert que el llenguatge metafòric ens acompanya diàriament, i que un dels camps on més les utilitzem és quan parlem de les nostres experiències amoroses.
Va ser per això que vaig decidir fer el Treball Final de Grau sobre aquest tema i així esbrinar de quina manera conceptualitzem l’amor i quines diferències generacionals hi ha a l’hora d’exterioritzar aquesta emoció.
Has rebut suport institucional per fer el teu estudi?
Des del punt de vista acadèmic, comptava amb el suport del meu tutor de TFG, Andreu Sentí i Pons, qui impartia l’assignatura de Semàntica, lexicologia i fraseologia catalanes i, per tant, qui em va endinsar en l’estudi dels significats de les paraules. També, posteriorment, em va encoratjar per tal de realitzar una anàlisi de les projeccions semàntiques que fan servir els parlants de la vila de Pedreguer a l’hora d’expressar els seus sentiments.
Per què l'estudi se centra en el corpus oral de la vila de Pedreguer?
L’estudi se centra en el corpus oral de la vila de Pedreguer perquè, com que el nostre objectiu era investigar sobre un dels temes més íntims de les persones, en aquest cas l’amor, els informants havien de ser persones pròximes o amb una mica de confiança cap a l’entrevistador i, a més, era necessari crear un ambient acollidor i còmode per tal d’obtenir les dades, amb les quals elaborar l’estudi.
Pel que fa a les edats objecte d'estudi, quines semblances i diferències veus entre les persones joves i les de més edat en l'ús de metàfores i metonímies en les relacions amoroses?
Quant a les semblances, vaig poder comprovar que les tres generacions, és a dir, joves, adults i ancians, comprenen l’amor com la unió de dues parts i la relació amorosa com un viatge o camí, ja que utilitzen expressions com: “van junts” o “estan junts”; “han trencat / tallat” o “s’han barallat” i “s’han embolicat” o “s’han liat”.
Pel que fa a les diferències, he pogut corroborar que els joves comprenen aquest concepte de manera més intensa, passatgera i mutable, a causa de la llibertat que tenen a l’hora d’escollir amb qui volen estar en eixe moment i que poden decidir en qualsevol moment no continuar amb la relació i començar un altre camí nou amb una altra persona. Per contra, les anteriors generacions, conceben l’amor com un sentiment perdurable en el temps i amb una única persona.
Així, hem pogut afirmar que les generacions més grans utilitzen majoritàriament el verb “anar”, mentre que els joves empren l’“estar” i l’“eixir”, de manera que els majors focalitzen en el transcurs de la relació, que perdura en el temps i els joves, en canvi, se centren en què la relació té un principi i un final.
Hi ha algunes metàfores o metonímies que perduren entre generacions?
Sí, trobem exemples en les tres generacions que conceptualitzen l’amor com una necessitat imprescindible “No puc viure sense tu” i com un producte valuós en una transacció econòmica “He invertit molt de temps en aquesta relació”. Així mateix, totes tres veuen l’objecte de l’amor com alguna cosa bonica “Hola, perla!” i la seua bellesa com una força física “S’atreuen molt”.
A partir del teu estudi, es poden concebre com a perilloses algunes metàfores i metonímies pel que fa a relacions no sanes?
És probable que algunes expressions puguen caure en actituds o pensaments tòxics, ja que fan referència a una dependència, passivitat i manca d’autocontrol. Alguns exemples que palesen aquesta toxicitat de l’amor són: “Ho vaig donar tot per ell”, “Em vaig desviure per ell” o “Em fas falta”, entre d’altres.
Des de sempre, les persones han pensat que l’amor és una necessitat que li exigeix la vida, però realment l’amor, quan es percep d’aquesta manera, pot arribar a ser una imposició social ja que, per una banda, fa que pensem que la gent que no està enamorada, està incompleta com a individu i, per tant, sentim llàstima per ella; i per l’altra, anteposem la felicitat del nostre estimat o estimada per damunt de la nostra.
En el teu treball anomenes també diferències entre la percepció del concepte amor en els parlants anglesos i en el del corpus oral de Pedreguer, quines conclusions extreus?
Les conclusions que he extret és que les expressions resultants no són exactament les mateixes sinó que varien d’una llengua a l’altra; algunes es podrien traduir literalment com per exemple “I want to be with you all my life” (“Vull estar amb tu tota la vida”), però d’altres haurien de ser substituïdes per altres expressions com per exemple “He’s my sweet and sugar”, que el seu equivalent seria “És més dolça que la mel”.
Tens pensat continuar investigant en aquest tema en un futur? Tens alguna altra línia d'investigació?
En aquests moments, estic immersa en el món de l’educació i el meu objectiu principal radica en elaborar propostes didàctiques per tal que el meu alumnat parle i estime el català.
Octubre de 2023