Entrevista a Joan Josep Cardona Ivars
Cronista, estudiós, escriptor, erudit, la trajectòria de Joan Josep Cardona Ivars (Benissa, 1944) és també un testimoni de com l’activisme i el compromís pel món del pensament i la cultura prenen mil i una formes per tal de bastir un discurs ampli en dimensions i perspectiva. No debades, la seua vasta obra amb més de vint publicacions entre treballs de recerca, narrativa i diferents tipologies d’estudis marca el caràcter pioner d’un benisser tan versàtil com incansable. Ideòleg i coordinador del Calendari dels Brillants des de fa més de trenta anys, hem conversat amb Joan Josep Cardona Ivars en ple confinament per veure com el món de la raó s’imposa sempre al desencís.
En primer lloc, com estàs vivint aquest confinament a causa del COVID-19? Com creus que afectarà aquesta crisi a la Cultura?
Fa anys que visc al Pla dels Molins de Benissa en la casa pairal dels meus avantpassats. Mantenir una casa de camp antiga en condicions d’habitabilitat sempre exigeix treball i dedicació de temps. Dit això és dir un extra d’ocupació d’hores, cosa que sempre he assumit amb normalitat. Per altra part la meua tendència a tenir poca vida social, i ara més restringida a causa de l’obligat confinament, tampoc és res que no em vinga de nou. Però una cosa és ser elegida i l’altra ser imposada, però que es porta amb esperit solidari i absolut convenciment. No obstant ja va per a dos mesos i mig que no es veu pel sequer l'alegre jugar de nétes i néts i això, amb sentiment, ho patim la meua dona i jo. La resta de les coses es porten com sempre, amb pau, que ja és, i molt.
La present situació, en ser general pel al comú dels mortals, ha originat una aturada de grans dimensions que afecta a la productivitat de tot ordre, on s'inclou també la cultura. Com que hi ha prioritats inqüestionables on entra la sanitat,l'educació, l'assistència social i la investigació científica el pensament universal actual i peremptori fa estar present amb molta força l’adagi llatí de primum vivere,deinde philosophari. Això vol dir la humana supervivència centrada en el pa nostre de cada dia. Però veient que en els dies més durs del confinament s'han donat ànims des dels balcons amb música, que les xarxes socials van plenes de poemes i que la lectura ha esta benèfica durant moltes hores de reclusió pense que el seu paper ha estat importantíssim per enlairar la moral col·lectiva. La creativitat cultural ha fet present el seu esforç per alliberar-nos de les pors. Crec que eixe compromís, no tan visible i de primera fila, però transcendent, també hauria de contemplar-se entre les prioritats, i perquè no domèstiques, en una inversió en cultura tan necessària, com de fet s'ha vist en aquests dies de reclusió forçada.
L’últim any ha sigut molt intens en la teua trajectòria. Nomenament de soci d’honor de l’ECMA i nomenament de fill predilecte de la vila de Benissa. En primer lloc, enhorabona des de la MACMA. Què han suposat per a tu aquests reconeixements?
Lògicament, una alegria i que seria injust dir el contrari per quant són distincions que han rebut amb anterioritat persones que estimes, són amigues de sempre i d’una trajectòria humana i intel·lectual digna de tota la consideració. Pense també en el sentit pedagògic que això significa per a la gent jove que ve darrere de nosaltres i que no deu sentir la impressió que “canta en un teatre buit d’espectadors”. La societat que és responsable observa el nostre treball sempre fet amb gratuïtat i generosa entrega i en un moment o altre el reconeix i el valora. Indubtablement en la nostra comarca hem fet un treball sens dubte titànic i ser part d’eixa construcció cultural m’ompli de satisfacció.
Crear en temps complicats l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta obtenint uns resultats mai observats en el nostre món més immediat és un fet, a més de patriòtic, d’un valor incontestable. Dones i homes, en la seua edat més jove i il·lusionada el projectaren i el portaren a terme amb una inquebrantable voluntat d’amor per la seua terra. Ser membre fundador d’eixa honorable entitat és per a mi un orgull i una satisfacció. I, en un pla més íntim, haver estat cinquanta anys el cronista oficial de Benissa, m’ha omplit de responsabilitat i alegria en haver obert un solc de producció cultural que compta amb una continuació, i que ara és porta avant gràcies a gent jove benissera de positiva formació i plenament implicada en fer coses pel seu poble.
Tal com hem comentat sovint en relació amb el contingut i intencionalitat del Calendari dels Brillants, creus que cada vegada perilla més el concepte d’intel·lectualitat i reflexió?
Reflexionar forma part de la condició humana. En un moment o altre apareix la necessitat de pensar i encara que siga una cosa banal no deixa de ser un fet que obliga a parar i mirar què convé fer. El problema rau precisament en no voler tenir temps per a pensar. Dic de la meditació recolzada en un coneixement ample i solvent d'allò que es pensa i amb la pretensió de trobar camins que ens traguen dels dilemes. Altra cosa és un barrinar malaltís i de camí trillat. Espere que aquesta experiència que vivim amb la pandèmia que ha trastocat la nostra vida trobem el gust per l'experimentació de pensar amb una mica més de profunditat i de transcendència.
Crec, conforme tu bé dius, que des del Calendari dels Brillants, i des de sempre, hem procurat totes les persones que el fem possible construir un espai de trobada seré, amè i molt patriòtic on es donen les pautes de conversa constructiva. És una forma de reflexionar molt nostra i mediterrània feta des de l’honestedat i llibertat que és amable, respectuosa i sempre amb aquell punt de bon humor que alegra l'esperit. Pense que la intel·lectualitat del Calendari no pot ser d'altra manera. Respon a la nostra forma de contribuir al progrés de la humanitat des de la nostra històrica vocació de ser terra d'acollida a tot allò que es diu humanisme i civilització.
Per al que no conega la teua obra escrita, com la presentaries al lector novell? Com t’agrada definir-te? Assagista, pensador, erudit?
Està clar que la vocació per practicar l'escriptura és una aptitud innata que es fa amb més o menys habilitat i qualitat, però que a mida que vas progressant en eixe camí et reconeixes amb més comoditat en una determinada forma literària que no en una altra que et resulta més complicada de fer. Però quan te n'adones d'eixa descoberta, i sense haver-te importat per a res l'encasellament, unes vegades per obligació, altres per responsabilitat, i quasi sempre per curiositat has fet cròniques del present més immediat, assaig històric, etnografia, costumisme i literatura purament descriptiva. Per tant, en eixe caminar he anat fent de tot i amb satisfacció personal. La conclusió no pot ser altra més que era el que en eixe instant m’abellia fer. Ara, per edat, cert esgotament natural i propi de la maduresa, i també per sentir-me a gust, em torbe practicant el memorialisme, que no és literatura del jo, sinó la simple recordança de instants sempre grats i feliços que paga la pena fer a mena d’annals com a memòria col·lectiva, d'altra banda sempre interessant. I si es publiquen poden tenir la seua més o menys acceptació pel públic amb la mateixa curiositat del qui li agrada passejar o mirar el paisatge sense, per part meua, cap altra pretensió.
Quins projectes o recerques tens en procés?
Mentre en permeta la salut i el bon humor seguiré al front del Calendari dels Brillants. Eixa és una grata feina que comença a ordir-se després de la festa de Sant Joan, recent fetes les pràctiques màgiques d’eixa nit. Són molts anys de traure’l avant amb l'ajuda de la MACMA i una benemèrita colla d’excel·lents amics i amigues, escriptors i escriptores de primer nivell dins del nostre àmbit territorial i que fan possible el miracle de ser fidels a una cita esperada pel públic lector. Això és molt important. El Calendari vertebra comarca i t’obliga a una constant superació. Però el sine dia sine linea, agradable verí permanent, et porta a descobrir altres camins. Fer les revisions a dos exemplars més de la sèrie “Llibres del tramuntanal” permetran que la col·lecció aplegue, de moment, als sis exemplars. Una història de les festes tradicionals de la Puríssima Xiqueta i revisar la voluminosa inèdita edició de Temes d'etnografia de Benissa que un dia o altre ha de sortir són les més immediates ocupacions del dia a dia.
Ja per últim, quina crida d’ànim faries a la societat en crisi, a eixa societat líquida de Bauman que sovint has al·ludit?
Hi som dins d'una situació històrica desconeguda per la nostra generació. Malgrat ser majors en dies no som aliens a una preocupació per com serà la societat més pròxima sortida després de la pandèmia actual. La literatura, en especial la del pensament, es presenta en aquest instants com una valuosa recurrència. La sentència aquella de Marc Aureli, de la que m'he fet addicte de per vida, aquella que diu: “Ama l'art que vas aprendre i respira tranquil amb ell, i passa la resta de la teua vida com qui ha confiat en ell tots els assumptes“. És un savi consell que et confirma que tot allò que has aprés de la vida de bo, solvent i eficaç et pot acompanyar el que et resta d’ella amb serenitat intentant sempre comprendre les coses des de la bona formació, que no lleva que sempre siga continuada i permanent.
Juny de 2020