Pepa Guardiola Chorro va nàixer a Xàbia, la Marina Alta, l’any 1953. És mestra jubilada, escriptora i feminista. Viu a Xàbia, bressolada per les velles oliveres del Montgó i la brisa de la Mediterrània. Exercí la docència durant 40 anys, i va intervindre en projectes educatius innovadors (Mini-empreses, Biblioteca escolar, Pla Lector de Centre, Animació lecto-escriptora, pionera en l’ús de les TIC a l’aula).
“Ensenyar a llegir, a escriure i a estimar els llibres és mostrar la forma d'aprendre a respirar l'aire de la cultura".
Com a escriptora, des de 1988, ha publicat més de trenta llibres de literatura infantil i juvenil, dues novel·les per a públic lector adult, un munt de contes per a totes les edats apareguts en diferents mitjans, i ha participat en nombrosos llibres col·lectius de narracions.
Ha rebut diversos premis literaris: Premi Carmesina, Premi Vila d’Ibi, Premi Samaruc, Premi Mediterrani, Premi Enric Valor de Novel·la. I ha sigut guardonada per la trajectòria literària amb el Premi Lletra Lila de l’AELC 2019, el Premi Joan Roís de Corella 2021, el Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes de Silla 2022.
Altres reconeixements: “Donatge” 8 de març del 2002 de la Xarxa de Dones de la Marina Alta; Sòcia d’Honor de Riuraus Vius 2004; Premi 9 d’Octubre 2009 Vila de Xàbia als Valors Cívics; Premi Ocell 2015; Reconeixement Matria 2019. http://llibresdepepa.blogspot.com.es/
La “Xarxa de dones de la Marina Alta” vau publicar a 2020 un llibre que porta el títol “25 anys de feminisme a la Marina Alta”. Ens agradaria saber quin tipus de treball s’ha materialitzat en aquesta publicació, i que s’ha aconseguit?
En el llibre “25 anys de feminisme a la Marina Alta" vam voler deixar testimoni de la tasca realitzada per la Xarxa de Dones de la Marina Alta des de la seua creació, a 1994 fins a 2019, en favor de la igualtat, llibertat, dignitat i drets de les dones. Així doncs, el motiu generador és la història de la Xarxa i els seus 25 anys de feminisme a la comarca de la Marina Alta.
Al llarg de 250 pàgines, recollim, documentem i materialitzem per escrit la memòria de l’intens treball feminista, compromisos, accions, actuacions, propostes, jornades, xarrades, manifestos… duts a terme per les dones de la Xarxa. En diferents apartats, exposem el relat dels principals projectes realitzats, els esdeveniments més importants en els quals ha participat i s’ha implicat la Xarxa, els testimonis d’algunes de nosaltres, la visibilització de les dones que han rebut els premis “Donatge” 8 de Març…
Explique breument la trajectòria. Durant els primers anys, la Xarxa va centrar el treball en programes encaminats a sensibilitzar la societat en la igualtat de drets, i en fer avançar l’administració pública i les institucions de la nostra comarca cap a la Democràcia Paritària. El treball es va concretar en encontres, campanyes de difusió i en potenciar la creació de regidories d’Igualtat en els Ajuntaments de la Marina Alta.
L’any 2000, organitzàrem la primera concentració i manifest del 25 de novembre, declarat per l’ONU a 1999 “Dia Internacional contra la Violència de Gènere”. Durant el segle XXI, tres són els esdeveniments més importants en els quals ens vam implicar al cent per cent: “El tren de la llibertat”, “La marxa 7N” i la “Vaga feminista del 8 de Març”. Un apartat molt destacable és el que dediquem a la col·laboració amb altres associacions feministes, en especial les que s’han creat en les últimes dècades a la comarca: Matria de Dénia, dones Cabal de Pego, Xarxa de Dones de Teulada-Moraira, Associació Feminista de dones de Calp, Femme Força.
Entre els actes més significatius ressenyaré la celebració del 8 de Març. Des de 2002 fins a 2020, per al “Dia Internacional de la Dona” vam organitzar manifestacions, sopars comarcals de dones i l’atorgament dels Premis 8 de març que anomenarem “Donatge”.
Sobre l’aconseguit amb aquest llibre, com he dit, s’ha documentat extensament i visibilitzat tot el treball feminista de la Xarxa de Dones de la Marina Alta.
“25 anys de feminisme a la Marina Alta” https://xarxadonesmarinaalta.blogspot.com/
En aquest panorama internacional en el qual ens trobem, de guerres, ocupacions territorials, conflictes, etc. Quina és la situació de les dones?
Pareix mentida, però anem a pitjor. La indústria armamentística mou molts diners en la societat contemporània i les guerres s’acarnissen cada vegada més, i ho fan sobre les persones més febles i desprotegides. Una dada: en les guerres del segle XXI les víctimes de la població civil, desarmada i constituïda en la seua majoria per dones, xiquets i xiquetes, arriben al 90% (vegem la guerra de Gaza).
El cos de les dones s’ha utilitzat com a camp de batalla, arma i botí pels exèrcits enfrontats. Un drama que ha succeït sempre. Però que haja passat sempre no em consola. No presumim de viure en una societat desenvolupada?
I el trauma de la guerra és terrible: incrementa la desigualtat, marginació i l'explotació, produeix greus trastorns psicològics i emocionals en la població, i exacerba totes les violències, en especial les físiques, que suposen desplaçaments, exili, tortures, segrests, misèries, fam, vexacions, genocidis, mort. Les dones són les pitjors tractades: violades, prostituïdes, esclavitzades, esterilitzades, sotmeses a neteja ètnica, a la violència sexual grupal, l'explotació sexual i reproductiva,... forçades a matrimonis, assassinades. Endemés, els conflictes deixen les dones en situació de major vulnerabilitat front a la pobresa, la pèrdua del treball, la destrucció de béns, els serveis bàsics de salut desapareixen i la taxa de mortalitat materna s’incrementa 2,5 voltes (dades ACNUR).
I què en fem? No soc de les persones que es conforma amb l’exposició d’una realitat que, m’atrevís a dir, qui no la veu és perquè no vol, o per comoditat, o...
Ja he dit que la violència sexual contra les dones com a tàctica de guerra és un crim històric, però no s’ha visibilitzat ni denunciat ni considerat de manera ferma fins a principis del segle XX. Va ser a 1915, al Primer Congrés Internacional de Dones, a la Haia. Del congrés sorgí la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat.
No faré un memoràndum, només esmentaré també la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona, de Beijing (1995), dones de totes les parts del món i de diferents cultures acordaren dos principis fonamentals: la importància de la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones. S’han desenvolupat altres normes internacionals importants, sense rang de tractat.
Però la possible reparació per a les víctimes resulta complicada, perquè els països enfrontats no s’avenen a reconéixer-les. A hores d’ara, en són més de 50 els conflictes bèl·lics en el món. El totalitarisme misogin s’exacerba en Afganistan, Iran, Nicaragua; les guerres en Palestina, Ucraïna o els països del Sahel ens mostren en directe la cruesa i els interessos de la guerra.
Una vegada més les feministes denunciem la situació perquè sabem que fan falta vies fermes per intervenir en els processos de Pau.
Com a escriptora he tractat en diversos dels meus llibres el tema de la guerra, perquè em resulta colpidor, recorre dramàticament el planeta, determina tota la història passada i present, i necessite reflectir-lo en les meues obres: com en les novel.les històriques “Collidors de Neu” (1995) i “El desordre de les dames”(2009); el recull de contes “Una Llar en món”(2001) , la novel.la infantil “Una caravana màgica”(2023), o els relats històrics “La Batalla d’Almansa”(2016) i “Asunción busca la Pau i la igualtat”(2018). https://llibresdepepa.blogspot.com/
El consum de pornografia en adolescents, com afecta a la dona tant en l'àmbit individual com social?
Passem de parlar de les misèries i violències seculars de les guerres contra les dones a les misèries i violències que la moderníssima era digital segueix fomentant contra nosaltres. I no diré que anem a pitjor, perquè hem avançat molt en drets i igualtat, però costen de canviar els principis culturals patriarcals, i per tant continuen establint-se camps per relegar-nos i sotmetre’ns a les dones, especialment en el sexual.
Internet amb els seus productes, les xarxes socials amb les seues connexions han esdevingut una via de fàcil manipulació i desinformació. La pornografia d’internet és cada vegada més influent entre l’adolescència i s’ha convertit en referent i escola d’estereotips sexuals masclistes, amb models, usos i actituds violentes que fomenten unes relacions de domini dels homes amb sotmetiments i humiliació de les dones. Clar ho diu Rosa Cobo Bedía que la pornografia és un “retaule de rituals en el qual les dones són objetualizades i mercantilitzades per satisfer els desitjos de poder masculins”.
Si tirem mà de dades, el consum de pornografia entre joves i adolescents és preocupant: el 90% dels joves consumeix pornografia. Un de cada quatre xics adolescents ha vist pornografia per primera vegada abans dels 12 anys. Les xiques retarden l’accés als 13 anys. Per contra, quasi la meitat dels joves entre 16 i 29 anys reconeixen no haver rebut una educació sexual de qualitat en les famílies, i el 45,9% assenyala la falta d’educació en els seus centres escolares.
I torne a preguntar, què en fem? És precís promoure campanyes per sensibilitzar la població; és imprescindible l’educació sexual entre adolescents de manera reglada, perquè no s’està fent; i és necessària una formació per un bon ús d’internet i les xarxes socials.
Com s'haurien de garantir els drets sexuals i reproductius de les dones a partir d’avui i en un futur?
Començaré recordant, i reivindicant, que els drets sexuals i reproductius es consideren drets fonamentals, i haurien de ser els governs els qui els garantiren. A Espanya estan protegits per diverses lleis nacionals i per tractats internacionals.
Amb independència de les millores a l’actual legislació, existeix un hàndicap important, i és que els partits de la dreta n’estan en contra i si accedeixen al govern perillen les lleis que defensen els drets de les dones. Ja ho vam patir a 2014 amb l’intent del govern del PP i el seu ministre Gallardón de restringir el dret a l’avortament. L’actuació del moviment feminista en el Tren de la llibertat va aconseguir frenar el despropòsit i mantenir la llei de l'avortament vigent del 2010. Malgrat que poc després el senat va aprovar una reforma restringint el dret de les menors de 16 i 17 anys.
Així, l’experiència ens demostra, i em demostra, que la manera més segura de garantir els drets i millorar–los és l’alerta continuada de les organitzacions feministes i de totes les persones conscienciades i entitats que treballen per a promoure i defensar els drets sexuals i reproductius. Endemés, cal dur a terme campanyes de sensibilització, donar suport a les persones, advocar per canvis legislatius i pressupostaris que garanteixen una major igualtat i accés als serveis públics de salut sexual i reproductiva amb perspectiva feminista...
Quin paper hauria de tindre l’educació per a promoure la inclusió de les dones en la història i la cultura?
L’educació és fonamental, és la porta que obri l’accés a la cultura, a la participació i integració social, al coneixement a l’enteniment i al desenvolupament com a persona. He exercit la docència com a mestra de Primària durant quasi quaranta anys, sempre en centres públics, i en sé prou del paper de l’educació en la societat, en les persones, en promoure la visibilitat de les dones, en la necessitat de la coeducació i en què els drets per la igualtat es manifesten com a realitats i comportaments en la societat.
Ha costat segles que les dones ens integràrem amb normalitat al món educatiu, als estudis, a les carreres universitàries. La societat patriarcal s’ha organitzat jeràrquicament amb dos pilars “poder i saber” que han creat tot un entramat ideològic de principis, normes, models, imatges, tòpics, ritus, tabús que conformen els grups dirigents, sectaris i elitistes. Les dones hem estat secularment marginades del poder i de la cultura i les nostres aportacions i treballs s’han ocultat, són models que no interessen perquè transgredeixen la norma de les elits. I encara hi ha una part del món que continua privant les dones de la cultura, la mostra més flagrant és Afganistan.
Quan jo estudiava eren poquíssimes les dones que figuraven als llibres de text, i les que apareixien eren santes o reines. Quins referents ens oferien a les xiques per animar-nos a seguir estudiant?
Presentar dones destacades en la història, ciència, art, literatura va ser també, i és una de les lluites i reivindicacions feministes. En el món de la literatura, que conec prou bé, fins finals del segle XX a penes apareixien unes poques escriptores. Un estudi recent de la fundació FULL ha catalogat al País Valencià més de 500 escriptores des del segle XI fins l’actualitat. On estaven? amagades per la misogínia, el masclisme i l’androcentrisme.
A hores d’ara les dones referenciades als llibres de text, no sobrepassen el 8%.
I torne a la pregunta, què en fem? No en queda altra: continuar exigint una educació pública de qualitat, laica i feminista que visibilitze l'aportació feta per les dones en la ciència, les arts, la cultura, la història. Promoure la igualtat d'oportunitats a les aules. Reclamar la coeducació i educació afectiva i sexual. I també cal anar més enllà dels programes educatius, cal incrementar la presència de les dones en els mitjans de comunicació, establir un ús no sexista del llenguatge, acabar amb les imatges estereotipades, revisar el tractament de la informació. Els mitjans de comunicació són les institucions amb major poder per a elaborar i traçar directament o indirectament les pautes culturals de les societats.
En els meus llibres he tractat de visibilitzar les dones en la història, en especial: la novel.la històrica “El desordre de les dames” o el relat biogràfic “Asunción busca la Pau i la igualtat”. https://llibresdepepa.blogspot.com/
De quina manera influeixen els sostres de vidre en les oportunitats laborals i de lideratge en l’àmbit empresarial sobre les dones?
Això de sostres de vidre és un terme nou i molt gràfic. Sovint parlem de les bretxes de gènere que aboquen les dones a faenes precaritzades suportant majors taxes de desocupació i d’atur de llarga durada, pitjors condicions laborals, major contractació temporal i parcial, retribucions i pensions més baixes, infravaloració dels treballs de cures. Per si no fora prou, els sostres de vidre ens venen afegits i són les dificultats amb les quals ens enfrontem per a promocionar en l’escala professional i en llocs de direcció. Novament, ensopeguem amb els estereotips de gènere de les jeràrquiques, on predomina la figura de l’home, endemés de les interrupcions de la carrera professional a causa d'una falta de corresponsabilitat familiar plena, i també la falta d’estímuls amb inseguretats personals influïdes per la consideració social. Una frase que solem escoltar les dones que volem promocionar és: “i tu qui et penses que eres? On creus que vas?”. En quantes ocasions l’he sentida, tantes com no li he fet cas.
Sí abans parlava de com se’ns ha frenat l’accés a la cultura, l’accés al poder encara és més difícil. Si les dones, després de molts menyspreus, hem accedit a la cultura és per ocupar l’espai que ens correspon i crear la cultura que ens contemple des de la igualtat. Si les dones, després de moltes lluites, hem accedit a la política és per assumir el poder que ens pertoca i fer política en defensa dels drets de les dones i dels drets humans. Si les dones que portem treballant tota la història de la humanitat hem accedit a àmbit públic, és també per ocupar els espais de lideratge que ens corresponen, tenim molt a dir i molt a aportar.
Quines mesures creu que són necessàries per frenar la Violència de gènere?
Començaré per fer un parell de puntualitzacions. Em compte de violència de gènere, em resulta més significatiu parlar de “Violència masclista contra les dones”. I una altra, sovint es diu que és una “xacra social”, considere que és més que una xacra, és la vulneració sistemàtica dels Drets Humans de més de la meitat de la població mundial.
Al llarg de l’entrevista he parlat de moltes formes de violència, a força de repetir-me en faré un repàs, tot i que me’n deixaré sense esmentar, perquè en són massa a tot el món i van des dels miscromasclismes fins als feminicidis. I no es tracta només de la violència física, també psicològica, emocional, cultural, educativa, laboral, social, política, econòmica… amb maltractaments que van des del menyspreu del llenguatge fins a les mutilacions genitals, matrimonis forçats, pornografia, explotació, tracta, prostitució, ventres de lloguer, assetjament per la diversitat en la identitat sexual o per raó de sexe, prohibició de l’avortament, violacions, relacions opressives de parella..., o vestimentes com el burka.
Sembla mentida, que no fora fins a la dècada dels 90 del segle passat quan entitats governaments, administracions nacionals o supranacionals es feren ressò dels crits i reclamacions feministes per adoptar mesures necessàries que posaren fre a la violència per raó de sexe. De llavors ençà, en trenta anys s’ha avançat en conscienciació, legislació i practiques socials, però no en tots els països, ni ha sigut suficient.
Conscienciar la societat s’ha convertit en una de les tasques que més estan ajudant a adoptar mesures i canviar comportaments per frenar les violències masclistes. El fet de denunciar públicament les xifres de feminicidis comptabilitzades oficialment a l’estat Espanyol des de 2010 resulta esborronador: més de1340 dones víctimes dels assassins masclistes, 63 xiquets-xiquetes assassinats, i 450 menors orfes (dades del Ministeri d’Igualtat, 2024) són dades espantoses.
Estem fent prou com a societat per prevenir i acabar amb aquest terrorisme contra les dones? Com hem de millorar l’eficàcia de les lleis, la cultura, l’educació, canviar les nostres pràctiques diàries per assegurar que cap dona o xiqueta continue suportant la violència masclista?
També al llarg de l’entrevista he deixat apunts de com anar superant-les. No em repetiré. Em remetré al Pacte d’Estat que les feministes vam aconseguir a patir de la Marxa 7N, a 2015, o als manifestos dels 25 de novembre “Dia per erradicar la violència contra les dones” dels grups i associacions feministes que són una proposta clara de necessitats i actuacions, i als quals moltes administracions i Ajuntaments venen adherint-se i posant en pràctica.
I ara faig una crida a tota la població a intervenir i a actuar de manera ferma, perquè confie en la conscienciació, bons propòsits i bon fer d’homes i dones per acabar amb les violències masclistes, amb tot tipus de violències
La sororitat ens pot ajudar a avançar?
M’alegra que em demanes parlar de sororitat. És una paraula preciosa, tant pel que fa a la grafia, com al so i sobretot al contingut, perquè guarda l’essència del feminisme per crear relacions positives de germandat, amb tot el que comporta de solidaritat, suport, reconeixement, ajuda, aliança, experiència compartida entre dones a l’hora de treballar pel canvi social, eliminar les formes d’opressió i marginació, d’aconseguir la igualtat, la llibertat, la justícia, els drets humans, l’empoderament i construir un món més just i millor.
Marcela Lagarde, una de les principals impulsores de la paraula a partir dels anys 90 del segle XX, entén que la sororitat té una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani.
Quan vaig començar a participar en el Moviment Democràtic de Dones, a la dècada dels 70, no estava en ús la paraula sororitat, la desconeixíem, i ben cert que trobàvem a faltar un terme que designara eixe sentiment que ens unia, la força que ens feia anar totes a una, les ànsies de parlar sobre les desigualtats que patíem cadascuna, la marginació de totes, la necessitat d’actuar juntes, de pactar acords i aliances. Un sentiment que anava més enllà de l’amistat, la comprensió, l’enteniment, el compartir… no teníem la paraula sororitat, però la sororitat impregnava cadascun dels nostres propòsits, actuacions, reivindicacions… i avançàrem, ja ho crec que avançàrem, grans són les diferències de com estàvem les dones en aquells temps a com estem ara, no debades déiem que la gran revolució del segle XX que continua al segle XXI és la feminista. I malgrat les mancances en igualtat de drets reals de les quals he parlat al llarg de l’entrevista, grans són els avanços aconseguits. I ha sigut gràcies a la sororitat que compartíem, que hem compartit i compartim les feministes, d’aquells anys i les d’ara, la mateixa que ens ha unit i ens uneix a totes les dones que participem en el treball per eliminar les formes d’opressió i construir una societat més justa i millor.
I crec que amb això deixe clara la importància de la sororitat per a seguir avançant.
En tots els meus llibres i contes la sororitat és una tema transversal, recomane especialment “La memòria de ones”(2017), i de la LIJ “Tres titelles embruixats” (2000)
Quin és el futur de les dones en general en Marina Alta, des del teu punt de vista?
A la força he de ser positiva, com si no seguiria convençuda en la capacitat del treball que hem fet i fem per avançar en la igualtat? I a la nostra comarca tenim moltes persones que treballen per a aconseguir un present i un futur millor per a les dones i per tota la societat. Vull esmentar de nou les associacions feministes perquè elles són les salvaguardes i l’ànima de totes les millores. I també els Ajuntaments i les Regidories d’Igualtat i les anime a seguir sense defallir. Molt importants són els centres educatius perquè com hem vist l’educació és la base de tota millora i evolució humana i social. I tantes associacions, grups i organitzacions culturals, esportives, humanitàries, laborals, empresarials... que, en la seua mesura, sé i espere que treballen per la igualtat i els drets de les dones, de totes les dones, vinguen d’on vinguen.