ENTREVISTA A EMPAR FERRER, PERIODISTA I ESCRIPTORA
Empar Ferrer, nascuda al Poble Nou de Benitatxell, és periodista i escriptora. Ha treballat com a presentadora i guionista en televisió. L'any 2000 va rebre un accèssit en el Primer Concurs de Narrativa per a Dones de la Generalitat Valenciana pel seu relat Giboulée de fraises.
És autora d'una novel·la i de diversos llibres infantils, sempre prenent com a base les tradicions de la nostra comarca i la nostra llengua, que està molt present als seus escrits, on trobem paraules que ens són pròpies com escaldà o cep.
L'obra d'Empar Ferrer reivindica també la fauna i l'entorn de la Marina Alta. Constitueix una defensa del medi ambient, de la biodiversitat i de les arrels de la comarca, sense deixar de banda valors més amplis i universals com els drets LGTBI o la lluita feminista.
Cada escriptor o escriptora sou més creatius en certs moments del dia. Per a conéixer-te un poc millor Empar, tu quan escrius millor als matins o a les nits?
És cert, la veritat és que m'agrada escriure de matí. Si escric a la nit, de vegades l'obsessió i exaltació intel·lectual i creativa em lleva la son...
En el teu cas, eres periodista i, per tant, et permet ser una escriptora més a temps complet que altres autors. Quantes hores li dediques a l'escriptura?
Quan estic treballant en algun projecte solc escriure els caps de setmana. Entre setmana, en treballar de professora, es fa més difícil.
Les teues obres desprenen una estima especial pel teu poble i els teus orígens. Podries definir amb un sentiment la teua infància al Poble Nou de Benitatxell?
Jo diria que una caixeta de llumins, com deia Àngels Gregori en els seus versos: “Al poble es va quedar la meua adolescència guardada en una capsa de llumins”.
D’on et ve o quan va començar la teua passió per l'escriptura?
Ho recorde perfectament, llegint versos de Walt Whitman un migdia d'estiu a l'ombra d'un garrofer. Tindria 11 o 12 anys, Vaig sentir uns sacsons interns, com si un raig de llum m'il·luminara. Vaig saber immediatament que volia dedicar-me a la literatura.
La teua primera novel·la és “El que vaig perdre entre els núvols”, d'ella has dit en alguna entrevista que està escrita amb el cor. Creus que podríem definir aquesta obra com una història d'amor, de famílies i també de reconciliació amb les nostres arrels? Com la presentaries per a convidar als nostres lectors a descobrir-la?
Una història de maduració i de pèrdues, dels cops del destí i de famílies imperfectes. Una trobada amb la nostàlgia en un viatge de tornada a la natura i a la vida.
L'any 2000 reps un accèssit en el 1r concurs de Narrativa per a dones de la Generalitat Valenciana pel teu relat "Giboulée de fraises", gran èxit editorial, amb diverses edicions. Va ser un moment molt dur durant la pandèmia, com ho vas viure tu?
No vaig escriure eixe relat en pandèmia, sinó en el 2000, molt abans. Va ser el primer que vaig escriure i enviar a un premi literari. Recorde l'emoció del moment en el qual l'escrivia, el vaig escriure a màquina, recorde que quan em van donar el premi, vaig anar a arreplegar-lo a València, de la mà de Susanna Fortes. Em va animar moltíssim a continuar escrivint.
Eres autora de diversos contes infantils com "El Gegant Mitjafava”, “El secret de les panses”, “Bragat, el gat influencer del Puig Llorença” Arrepleguen paisatges i Història de la Marina Alta, és així?
Tenim una natura increïble, jo de vegades he dit que la Marina és molt cinematogràfica, fins i tot té paisatges de conte. Penya-segats, mar, muntanya…
Per cert, Bragat té un compte en Instagram, com va sorgir aquesta idea i per què?
Com Bragat és un gat influenciador, a banda d'un poc presumit addicte al mòbil, vam considerar que ell mateix devia tindre el seu propi Instagram per promocionar la gastronomia del seu poble...
Tots els teus contes estan lligats entre ells i sembla que tinguen una clara intenció de fer valdre la cultura poble entre els més menuts i les menudes. És així? Ens podries fer una reflexió final d'aquests contes?
El que vull és que tradicions com l'escaldà de la pansa (El secret de la pansa) o les pesqueres de cingle així com l'origen dels nostres malnoms com per exemple "mitjafava" (El gegant mitjafava) no caiguen en l'oblit. Si perdem eixe fil, perdem tot un món. El fil està en la literatura i els contes que uneixen el passat amb el futur.
I com a lectora Empar? Quins altres autors t’agrada llegir? Algun/a especialment?
Haruki Murakami, David Foenkinos, Amelie Nothomb, dels autors que podem trobar ara en actualitat, però també llegisc molta literatura del segle XIX, és un segle que sempre m'ha agradat. I dels novel·listes realistes del XIX m'agrada molt el rus Tolstoi i el francés Flaubert. És increïble la penetració psicològica d'aquests autors retratant Anna Karènina i Madame Bovary.
A abril celebrem el dia del llibre. Si hagueres de recomanar a algú un llibre per regalar-li a alguna persona enamorada de la terra com tu, quin li recomanaries?
El roig humit de les cireres, jaja. Els recomanaria que llegiren Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés, o Matèria de Bretanya de Carmelina Sànchez Cutillas.