Entrevista a Cristina Real Margalef, Doctora en el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Historia Antiga
Cristina Real Margalef, resident a Foios, ens parla sobre la seua tesi doctoral sobre “Estudi arqueozoològic i tafonòmic del Magdalenià de la Cova de les Cendres (Teulada-Moraira, Alacant). Una visió des de la regió central del Mediterrani Ibèric”.
Aquesta tesi es centra en l'estudi del comportament dels grups humans del Paleolític superior final, més concretament al llarg del Magdalenià. S'han perseguit dos objectius fonamentals amb el present treball. En primer lloc, la creació d'una Base de dades i nous codis alfanumèrics aplicables a l'estudi arqueozoològic i tafonòmic. En segon lloc, descriure les activitats de subsistència dels grups humans que van ocupar la Cova de les Cendres en el Magdalenià mitjà, superior i superior final. La Cova de les Cendres és un jaciment arqueològic de llarga tradició investigadora que proporciona una àmplia seqüència paleolítica. S'han estudiat tres nivells estratigràfics d'aquest jaciment tant a nivell taxonòmic i anatòmic com tafonòmic. Els resultats obtinguts ofereixen una visió completa de les activitats de caça i subsistència d'aquests grups, les quals se centren en l'aprovisionament d'una espècie de talla mitjana, com és el cérvol, a més de la caça d'altres espècies d'ungulats i carnívors. Entre la mostra també destaca la presència abundant de conills. Els exemplars es transporten complets al jaciment i s'aprofiten tots els recursos. En resum el treball proporciona dades rellevants per al coneixement de les poblacions d'humans moderns en la zona central del mediterrani ibèric.
Amb un vocabulari més simple, perquè tots/es aconseguim entendre, què és un estudi arqueozoològic i tafonòmic?
Un estudi arqueozoològic consisteix en l'anàlisi dels ossos d'animals trobats en jaciments arqueològics. Després d'una excavació arqueològica, les restes de fauna són traslladats a un laboratori especialitzat, on l'arqueozoòleg els estudia ajudant-se de col·leccions de referència d'ossos, atles anatòmics i microscopis. Aquest treball inclou la identificació de les espècies presents en el conjunt de restes, els ossos que les componen, així com l'edat i el sexe dels individus.
D'altra banda, la tafonomia pretén reconstruir tot el procés des de la mort de l'animal fins a la seua excavació en el jaciment, per a intentar determinar els agents que van participar en l'acumulació dels ossos. Per a això, primer s'analitza si els ossos estan complets o fragmentats, així com la morfologia de les fractures. En segon lloc, s'observa la superfície de les restes òssies utilitzant lupes binoculars i microscopis amb l'objectiu d'identificar marques que van deixar els humans paleolítics, així com altres depredadors (carnívors i ocells rapaços) després de consumir els animals. Entre les marques podem destacar, per exemple, els talls deixats pels útils a l'hora de pelar, desarticular o descarnar als animals, o les marques de foc conseqüència del cuinat dels aliments i que poden deixar coloracions negres, grises o blanques sobre els ossos. D'aquesta manera, podem saber si els ossos trobats en el jaciment són conseqüència de les activitats dels humans o si l'espai també va ser usat per altres depredadors.
Amb quin objectiu o finalitat vas fer aquest treball?
El treball de tesi doctoral tenia com a principal punt de partida corroborar el model econòmic que s'havia establert feia anys per als grups humans del Paleolític superior final en la zona del Mediterrani de la península Ibèrica. És a dir, comprovar si la composició de la dieta que s'havia definit era correcta, i sobre la base de nous estudis arqueozoològics i tafonòmics, completar les dades sobre les pautes de caça i explicar les maneres de processar i consumir que havien seguit en funció de les diferents espècies animals.
Després d'aquesta idea principal, s'inclouen una sèrie d'objectius més específics. En primer lloc, volia determinar les característiques econòmiques dels grups caçadors-recol·lectors que van habitar en la Cova de les Cendres, és a dir, el tipus de dieta que tenia i el tipus de recursos que aprofitaven dels animals (carn, greix, pells, ossos, etc.). En segon lloc, volia saber si la cova va ser habitada només per grups humans o, en canvi, altres depredadors també la van usar i van deixar restes d'animals. D'altra banda, volia valorar com van ser les ocupacions humanes: funcionalitat, estacionalitat, temporalitat i mobilitat dels grups humans. I, finalment, realitzar una reconstrucció paleoambiental de la zona: vegetació del paisatge, espècies d'animals disponibles, proximitat dels recursos aquàtics i clima (temperatura, pluja).
Contemplant la densitat del teu projecte, vas rebre algun tipus de col·laboració per a realització del treball d’investigació?
Un projecte de doctorat és un treball de recerca dut a terme al llarg de diversos anys, normalment entre quatre i cinc anys, i que compta amb un o diversos tutors que t'ajuden i et guien tant en la teua pròpia formació com en l'elaboració del treball final. Pel que, encara que la tesi doctoral és un treball escrit personal, els doctorats sempre compten amb el suport i l'ajuda dels seus tutors. A més, durant tot aquell temps el normal és que formes part d'un equip d'investigació més ampli, el qual integra especialistes de diferents àmbits, per exemple, aquells que estudien les restes de plantes, les restes d'útils de pedra, els sediments, etc. Tots junts formen un equip d'investigació que treballa de manera col·laborativa i interdisciplinària sobre àrees geogràfiques o jaciments concrets. Entre tots s'elaboren treballs conjunts per a congressos o publicacions científiques en les quals es donen a conéixer els resultats combinats de cada especialista sobre un mateix jaciment.
Quina és la raó per la qual la investigació es centra en la Cova de les Cendres?
La Cova de les Cendres és un jaciment clau dins de la investigació de la Prehistòria de la península Ibèrica. Té una llarga tradició que ha proporcionat una de les seqüències estratigràfiques més completes, ja que inclou ocupacions humanes del Paleolític superior i neolític.
El jaciment de la Cova de les Cendres s'emplaça en el terme municipal de Teulada-Moraira (Alacant, Espanya), en una serra que s'estén al llarg de 5 km entre el Cap de la Nau i la Punta de Moraira. En aquest tram muntanyenc se succeeixen continus penya-segats marins pronunciats, entre els quals s'obri la cova a uns 60 m sobre el nivell de la mar, coincidint amb la mateixa línia de costa.
La seua història com a jaciment arqueològic comença a principis del segle XX, amb la visita, entre altres investigadors, d'Henri Breuil i la seua cita de la mateixa en relació amb els treballs desenvolupats a Espanya durant 1913. Per desgràcia la sala interior de la cavitat es va veure afectada en diversos moments, arribant a alterar els nivells arqueològics. No obstant això, la importància de la seua localització costanera dins del context de jaciments neolítics, juntament amb la rellevància dels materials recuperats, va motivar l’inici de les primeres intervencions arqueològiques en els anys 70. Posteriorment, a partir de 1995, es van posar en marxa les accions que comprenien els nivells plistocens. Els treballs s'han dut a terme quasi ininterrompudament fins a l'actualitat.
Aquests treballs d'excavació han proporcionat una seqüència del Paleolític superior en la qual tenim reflectits tots els períodes culturals: Aurinyacià, Gravetià, Solutrià i Magdalenià, amb una densitat molt alta de materials arqueològics entre els quals no sols s'inclouen restes d'animals (ungulats, carnívors, peixos, ocells, amfibis i micromamífers) sinó també restes de vegetals (carbons, llavors), restes d'útils utilitzats per a les activitats domèstiques i de caça, restes de llars i objectes d'adorn personal com a penjants fabricats sobre petxines, dents i ossos d'animals. Tot això fa que siga interessant estudiar els materials arqueològics i li atorga una gran importància a l'hora de comprendre el comportament dels caçadors-recol·lectors paleolítics.
Quina conclusió has obtingut amb aquest estudi arqueozoològic i tafonòmic del Magdalenià de la Cova de les Cendres?
Els grups humans del Paleolític superior final que van habitar la Cova de les Cendres tenien una dieta que combinava el consum de carn i vegetals. Els recursos alimentosos els obtenien mitjançant la caça i la recol·lecció als voltants de la cova. S'ha comprovat que la cova, actualment a vora mar, estaria a uns 10 km de la línia de costa. Això va permetre l'existència de zones de plana i dunes davant de la cova. Els grups humans explotarien diferents biòtops pròxims a la cova, com a zones de mitja muntanya, planes, boscos, àrees lacustres i de dunes, on obtindrien una gran varietat de recursos que van incloure en la seua dieta diària.
En relació amb l'estudi de les restes d'animals, s'han obtingut les següents conclusions:
- La caça se centra en una espècie de talla mitjana de migració i mobilitat reduïda. En funció de l'orografia pròxima a l'assentament aquesta espècie pot ser la cabra o el cérvol. No es tracta d'una caça completament especialitzada, sinó en procés d'això, ja que es complementa amb la caça d'altres espècies d'ungulats i carnívors. En aquest sentit, es registren espècies com: senglar, cabirol, isard, ur, cavall, linx, gat muntés, rabosa, llop o algun mustèlid. Les espècies de talla gran (cavall i ur) perden importància en relació amb els conjunts d'inicis de Paleolític superior.
- Les espècies d'ungulats una vegada caçades són transportades de manera completa a l'assentament, on es processen obtenint així pell, carn, tendons, medul·la i greix. Es realitza un aprofitament intensiu de cada exemplar, com a mostra la fracturació sistemàtica no sols d'ossos llargs amb medul·la, sinó també de falanges i ossos xicotets. És possible l’ús el foc per a ajudar en la fractura dels ossos i per a coure els fragments d’epífisi amb contingut gras.
- Els carnívors es cacen per a aprofitar tots els seus recursos, tant la pell com carn, medul·la i greix, i possiblement els ossos per a la fabricació d'indústria òssia.
- Es dona un consum continu i recurrent d'animals de talla xicoteta com els conills i les llebres, encara que també s'han trobat altres exemples com ara l'eriçó. Els conills es podien caçar amb sistemes de parany o xarxes. El seu transport és complet fins a l'assentament i el seu consum també. S'aprofita pell, carn i medul·la. S'empren tan útils de pedra com les mans i les dents per a pelar, desarticular, descarnar i fracturar. La carn es podria consumir emprant el foc per a rostir-la; o també conservar-la (assecat, fumat) després del seu filetejat per a un consum posterior. Els ossos llargs (húmer, fèmur, tíbia) són fracturats per a aprofitar la medul·la.
- És possible la utilització de les llars com a forma de neteja dels residus produïts després del processament i consum dels animals caçats.
- Els grups humans tenien una mobilitat residencial reduïda, en la qual s'alternen assentaments en planes litorals i en zones d'interior o muntanya mitjana. Les ocupacions són més estables en comparació amb períodes anteriors, però continuen sent temporals i estacionals.
Abril de 2023