ENTREVISTA A CARLOS MENGUAL CANTAUTOR DE “ELS CAMACHO D’OLIVA I EL SENYORIU DE LA LLOSA”.
Treballador Social i Llicenciat en Història de L'art. Forma part de l'Associació "Sebastià Camatxo" que vetlla per la recuperació i promoció d'aspectes culturals de la Llosa de Camatxo, com són xerrades, visites guiades i treballs de documentació de l'associació.
Com a autor ha publicat diversos articles de temàtica etnològica i patrimonial en la revista de festes. El 2011 l'Ajuntament de la Llosa va publicar la seua investigació Toquen a... aniversari. Cinquantenari del campanar (1961-2011), on recollia la memòria col·lectiva sobre aquesta efemèride del poble.
El seu llibre, Els Camacho d'Oliva i el senyoriu de la Llosa, suposa un salt quantitatiu i qualitatiu en la seua trajectòria investigadora, tant per la complexitat del tema (biografies i història social) com per la profunditat que finalment ha assolit l'obra. El llibre ofereix una aproximació a la història de la Llosa a través de la família Camacho, els quals van posseir el poble com a senyoriu per més de tres segles i mig.
Actualment, està becat per l'Associació Cultural "Centelles i Riusec" d'Oliva, amb el propòsit de continuar investigant sobre aquesta família saforenca i poder contextualitzar-la en el marc social i cultural de la seua ciutat natal.
En primer lloc, què et va portar a fer una investigació i, en segon lloc, a escriure "Els Camacho d'Oliva i el senyoriu de la Llosa"?
Al meu poble, la Llosa de Camacho, existeixen diverses contalles sobre 'el senyor Camacho' –un personatge a mitjan camí entre la història i la llegenda–, amb les quals hem crescut i conviscut els que hem nascut en aquest xicotet poble de la Marina Alta. Els més majors contaven com el senyor Camacho havia fet açò i allò per la Llosa, i ho feien amb to seré, considerat. Pense que aquelles contalles i l'afany per conéixer més coses sobre el personatge es troben en el germen d'aquesta investigació, si bé no ha sigut fins als darrers anys quan he mamprés seriosament el tema. L'origen de tot, per tant, està en una curiositat personal que havia d'assaciar, i així vaig començar a consultar els arxius, primer els locals i comarcals, després els autonòmics i estatals. A poc a poc, les dades i les dates anaren apareixent i acumulant-se, revelant des d'un principi que el senyor Camacho era més bé 'els senyors Camacho', és a dir, una família senyorial que va posseir la Llosa des del s. XVI al XIX, així com que la història vital d'aquesta família era la mateixa història del poble. Degut a l'allau de dades localitzades i a la necessitat de posar orde, vaig començar a redactar la informació, sense imaginar que aquelles ratlles inicials per a ús particular acabarien multiplicades i arrodonides en aquesta publicació que hem presentat. Desconec com s'originen les històries que expliquen els altres, però aquesta s'ha forjat així.s projectes per al col·lectiu.
Quins antecedents en investigacions trobem sobre la Llosa?
És trist, però sobre història de la Llosa estava tot per fer. Es tracta d'un poble menut i ja se sap... Encara més, del poquíssim que s'havia estudiat i trobem publicat era evident que contenia errades, i precisament eixa voluntat de comprovar i corregir ha sigut un altre dels estímuls d'aquesta investigació, per a la qual he revisat amb esperit crític la historiografia dels anys setanta ençà. I si del passat de la Llosa s'havia escrit poc i roí, de la família Camacho tampoc no hi havia dades rellevants conegudes. Com he dit adés, estava tot per fer.
Què podem trobar a "Els Camacho d'Oliva i el senyoriu de la Llosa"?
Per una banda, el llibre ofereix una visió sintètica sobre la història de la Llosa durant l'Antic Règim, prenent com a fil conductor la família dels Camacho i la relació que mantingueren amb el seu feu durant vora quatre segles. Etapes crucials com la fundació de la Llosa, la població morisca i la seua expulsió, l'anguniosa repoblació i altres aspectes de la vida camperola posterior han aparegut en el transcurs de la investigació i ofereixen una visió de conjunt bastant completa sobre els senyorius de la Marina Alta durant l'Edat Moderna. És per això que, per altra banda, el valor d'aquest llibre excedeix el mer interés que la Llosa pot sentir per la seua història, ja que no sols ompli un buit documental que existIa a la nostra comarca, sinó que també ofereix conclusions extrapolables a la resta de municipis que compartim espai geogràfic. Els nostres pobles i la nostra gent apareixen representats en les vicissituds de la Llosa de Camacho.
Quines semblances trobem entre la Llosa investigada i l'actual?
El model de societat que hi havia en l'Antic Règim és tan diferent del contemporani que resulta difícil trobar coincidències en l'àmbit polític, econòmic, social o cultural entre el poble antic i l'actual. Tot i això, és obvi que som els hereus d'aquell món de senyors i vassalls, encara visible en l'estructura i la forma del paisatge que ens envolta (bancals estrets, cultius de secà, riuraus i pansa!), en la parla o també en el patrimoni històric i etnològic que ha sobreviscut. En termes poblacionals, les xifres demogràfiques de la Llosa no han variat massa en els darrers segles (vora 200 habitants) i, per descomptat, la pervivència en l'actualitat d'alguns llinatges que es remunten al segle XVII. Entre ells, cal destacar el cognom Cantó, sens dubte el més representatiu de la Llosa. Hi ha qui diu, inclòs, que després de llegir el llibre té clar que les lloseres i els llosers de hui en dia conservem el mateix tarannà dels nostres avantpassats, açò és, conscients de la nostra identitat i defensors de la nostra llibertat. Qui sap! (Comenta entre riures l'entrevistat).
Quines èpoques o personatges rellevants destacaries en la història de la Llosa de Camacho?
La història de la Llosa i dels Camacho no haguera sigut la que ha sigut sense un personatge crucial: el secretari de la Inquisició Sebastià Camacho (s. XVI), un home de gran fortuna i lucidesa que va ensolcar l'arbre genealògic de la família al llarg de successives generacions. Tanmateix, possiblement el personatge més atractiu siga el primer capellà de la Llosa (s. XVIII), qui des de la seua influent posició sembla que va ordir un pla per a destronar a l'aleshores senyor per tal de col·locar a un parent seu. Aquest parent, per cert, era un pobre jornaler a qui el destí va convertir en senyor de vassalls, i per això em diverteix imaginar aquesta figura grotesca de l'aspre jornaler revestit de brocats, i quins desficacis faria i diria i què pensarien els altres.
En l'àmbit institucional, amb quins suports has comptat per a la teua investigació?
Com tot va començar com un entreteniment, a poc a poc jo anava fent... Tanmateix, estic molt agraït a l´Ajuntament de la Llosa, ja que des que van saber el que tenia entre mans van mostrar la seua predisposició a publicar el resultat de la investigació. I així ha sigut. També he d'agrair a l'IECMA el seu suport, especialment a Rosa Seser i Joan Ivars. Gràcies a tots dos organismes s'ha fet una bona edició, la qual convide a descobrir a les lectores i els lectors de la Guia de la MACMA.
Parlant de futur, seguiràs investigant sobre el teu poble? Tens altres projectes oberts?
Com que l'eix d'aquest llibre era la relació entre la família dels Camacho i el senyoriu, he hagut de seleccionar la informació perquè s'ajustara al tema. Això significa que moltes dades sobre la història de la Llosa i la comarca per ara han quedat fora, però que espere reprendre pròximament. En l'àmbit local també estem recopilant, de forma voluntària, fotografies antigues i testimonis sobre la vida quotidiana al s. XX. Ara bé, la meua prioritat és el projecte que l'Associació Cultural "Centelles i Riusec" ha escollit per a la VI edició de les beques d'investigació que convoquen, el qual reprén als Camacho com a protagonistes, però ara des d'una altra perspectiva. És per això que línies de treball no en falten!
Agost de 2023