Èxit de l’Aplec Excursionista a la Vall d'Ebo amb més de 800 participants.
El passat cap de setmana va tindre lloc a la Vall d’Ebo un Aplec excursionista amb vocació comarcal que es va organitzar des de la MACMA i la Mancomunitat de Turisme de Pego i les Valls. Es tracta de l’últim a acció conjunta que des de les dues Mancomunitats es porta a terme com a colofó a una Plans de dinamització turístic a i governança que han posat en marxa en els darrers mesos aquestes dues entitats.
El cap de setmana arrancava amb diferents marxes senderistes que ixqueren des de 5 punts diferents dels territoris afectats per l’incendi de la Vall d’Ebo de 2022 i que tenien la seua fi al municipi acollidor de l’Aplec. Un total de 82 persones inscrites a aquesta activitat mostrava ja l'interès que havia generat la programació especial del cap de setmana.
La vesprada donava lloc a diferents xerrades i presentacions que també van fer que l’Espai Polivalent de les Antigues escoles estiguera ple durant tota la vesprada: Amb la presentació dels Plans de Turisme Sostenible, els projectes pilot dels Jardins rebrotadors que s’han generat en diferents municipis, la presentació del llibre ‘De pastor a pastor’ de Joan Besalduch o la pel·lícula galardonada ‘Las 8 montañas’. La jornada es va acabar amb un sopar popular i una revetlla amenitzada per la Unió Musical de la Vall d’Ebo.
L’endemà diumenge el gros es va centrar en les activitats de turisme actiu amb rutes senderistes, barranquisme, etnobotànica, espeleologia i un mercat de proximitat artesà que va omplir el carrer principal de l’Aplec.
Es va comptar també amb un sarau popular on balladores i balladors d’arreu de la Marina i altres comarques amenitzaren la plaça santa Margalida i l’Avinguda Marina Alta. I per últim el colofó final va tenir lloc amb la lectura del manifest per part de 5 xiquets i xiquetes vinguts de Pego, la Vall d’Ebo, Sagra, l’Atzúbia i Orba per posar punt i final a un aplec molt especial. A continuació deixem el text del manifest llegit:
MANIFEST "D'aquelles cendres, aquestes pedres"
La vall d’Ebo, 28 i 29 d’octubre del 2023
Bon dia.
Em dic Amaia, tinc 7 anys i sóc de la Vall d’Ebo.
L’agost de 2022 el meu poble es va cremar.
Aquell va ser el primer incendi de la meua vida i espere no viure’n més.
Van ser uns dies de molta por perquè la gent del meu poble va haver d’abandonar les cases sense saber si acabarien cremant-se.
Un foc tan i tan gran! que es va convertir en un mar de flames que corria i corria per les sendes i els camins.
Les muntanyes del meu poble van passar de ser verdes a ser de color negre com si fos un conte de por.
La cosa no va quedar ahí, perquè del meu poble s’estengué a 10 pobles de la Marina Alta i 7 pobles del Comtat. Em fa molta pena quan ho recorde!
Aquells dies d'agost la gent sols pensàvem: Què quedarà de les nostres muntanyes després del foc?
****
Em dic Carla, tinc 7 anys i sóc de Pego. Jo també recorde molt bé els dies del foc, perquè vaig estar preocupada pel meu poble i pel meu pare que és bomber.
El foc va baixar cap a la Verdala que és on nosaltres vivim i jo i el veïnat vam deixar les cases i vam baixar al poble, mentrestant mon pare amb altres companys treballaven per apagar el foc.
Van ser uns dies molt tristos per a tot el món. Eixa nit vaig dormir a casa de ma uela i ma uelo, que també estaven molt preocupats.
Però va haver altres persones que no podien anar a dormir a cap altra casa. la gent de les Valls van baixar a Pego i les vam acollir a l’antic institut. Tota la gent portava el que podia per ajudar, menjar i mantes. Va haver gent que va obrir les seues cases perquè pogueren dormir allí.
És bonic veure com si ens fa falta, les persones ens ajudem unes a les altres. Però el millor va vindre quan el foc es va apagar, vam poder tornar a les nostres cases i per fi vaig estar de nou amb el meu pare.
****
Jo sóc Miquel de l'Atzúbia i tinc 14 anys. Ja ha passat un any des d’aquell incendi, un dels més grans que recordaven les nostres persones majors.
Aquells dies els nostres pobles van ser protagonistes de periòdics, ràdios i televisions, van dir que s’havien cremat cent-trenta quilòmetres quadrats. Sabeu que suposa això? Quasi un desset per cent de tota la nostra comarca!
Els nostres paisatges, aquells que es van cremar, són molt més que simples espais, són els llocs on juguem, on creixem, on fem esport, on aprenem, on ens conten històries i on ens fem majors.
Un any després la Natura, com sempre, ha tornat a fer camí. Per sort comptem amb moltes espècies rebrotadores que han fet possible que ara haja tornat el verd al paisatge, però és qüestió de temps que un nou incendi torne a arrasar sinó es netegen les muntanyes.
Cal ajudar al Medi Ambient perquè la recuperació siga més ràpida i més efectiva. A la meua generació li ha tocat viure un temps on el Planeta cada vegada està més malalt, és treball de totes i de tots saber cuidar i mantindre la Natura, tant se val quina edat tinguem, no tenim excusa per cuidar el nostre territori i el món on vivim, la nostra terra.
****
Jo sóc David, tinc 10 anys i sóc de Sagra, aquest curs hem tingut una visita especial, uns educadors ambientals ens van visitar per explicar-nos la importància de conéixer el nostre entorn, ens van ensenyar a plantar, vam aprendre a fer germinar llavors i vam ajudar a crear un jardí rebrotador al nostre poble.
Altres xiquets i xiquetes de la resta dels pobles també han fet més activitats. I als nostres pobles s’han fet moltes rutes, excursions i tallers per a les famílies del poble i altres que ens han visitat.
Les activitats s’han fet als pobles de la Marina afectats per aquell incendi: La Vall d'Ebo, La Vall d'Alcalà, Pego, L'Atzúbia, La Vall de Gallinera, Sagra, Orba, La Vall de Laguar i Castell de Castells. Tots ells estan hui presents a este Aplec.
Un Aplec que ha donat a conéixer el nostres entorns a la gent, perquè puguen estimar les nostres muntanyes, perquè sols així podem valorar el que tenim i ho podem cuidar per al futur.
****
I jo em dic Mireia, tinc 11 anys i vinc d’Orba. Hui en aquest Aplec tan especial volem aprofitar per dir-li al món sencer que el nostres pobles i les nostres muntanyes són tresors per al Medi Ambient. Per les flors, arbres, plantes i animals que habiten ací, però sobretot també per les persones, totes elles: les més menudes i les no tan menudes també.
Per què… Què seria dels nostres pobles sense els bancals de tarongers, les terres d’arròs, els bancals de cirera o els cultius de perelló? Què serien de les nostres muntanyes sense els margallons, el romer, els corrals, els pastors i les ovelles? Seria un desert, sense vida.
Nosaltres volem vida als nostres pobles i a les nostres muntanyes, escoles als pobles, sendes per fer excursions, bancals on poder sembrar i pinars on anar a berenar la mona.
"D'aquelles cendres, aquestes pedres" és el títol d’aquest manifest tot esperant que les nostres veus siguen d’esperança i futur per al nostre territori. I que aquesta siga la primera pedra de moltes altres que vindran.
Salut i comarca!
Des de les dues entitats han destacat l’alta participació on 500 persones es van inscriure a les diferents activitats programades, sense comptar la gent visitan al mercat. També es va destacar la participació dels diferents col·lectius com les associacions de la Vall d’Ebo es van bolcar en l’esdeveniment, especialment en el servei de menjars populars.
Per la seua banda els tres polítics que dirigien unes xicotets paraules: Sara Moll com alcaldessa de la Vall d’Ebo, Enrique Moll com a president de Pego i les Valls i Sergi Ferrús com a president de la MACMA, van destacar la unió que s’havia respirat durant l’Aplec i els tres van coincidir en remarcar que esperaven que fora el principi de moltes altres trobades per reivindicar el nostre territori i els nostres municipis.
