L'entrevista d'octubre: Núria Mengual Santacreu

Sociolingüística

NÚRIA MENGUAL SANTACREU

Núria Mengual Santacreu (Pego, 1993) exerceix actualment com a mestra d’audició i llenguatge. El curs 2021-2022 va treballar al CEIP Jaume I d’Elx i al CEIP Les Vessanes de Dénia.  

És graduada en Educació Primària per la Universitat d’Alacant, a més, és especialista en Audició i Llenguatge i ha desenvolupat el seu Treball de Fi de Grau sobre Percepcions entorn de la llengua en un centre educatiu amb PPEC a Pego durant el curs 2015-2016 arran de la seua experiència amb el pràcticum del grau. 

El 2020 es va embarcar en una nova aventura, tornar als estudis per a completar la seua formació en l’àmbit educatiu; és per això que va estudiar el Màster en Lideratge i Direcció de Centres Educatius per la Universitat Internacional de La Rioja.

 

Quines van ser les teues motivacions per a decidir ser mestra de primària?

Arribat el moment de decidir quins eren els estudis universitaris que havia d’estudiar, el nostre país es trobava immers en una gran crisi, per tant les persones del meu voltant sempre m’aconsellaven que estudiara alguna cosa amb eixida professional. Des de menuda sempre m’havia agradat l’opció de ser mestra, admirava profundament la tasca dels mestres, però en 2011 vaig decidir estudiar ADE, i després d’un curs coneixent el món administratiu, vaig veure que no trobava la calidesa humana que jo buscava per a desenvolupar la meua labor en el futur, i per això havia d’estudiar allò que m’apassionava. Al curs següent vaig canviar de grau i vaig començar el que realment m’agradava: magisteri.

 

Per què vas voler fer el teu TFG sobre la situació sociolingüística d’un centre educatiu?

Estudiar a la Universitat d’Alacant em va fer veure que la nostra llengua no estava igual de considerada al meu poble que al sud del País Valencià. Rumiava molt a sovint si açò que em passava era una percepció meua o una evidència. Quan vaig començar les meues estades de Practicum em va cridar l’atenció com podia influir el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Castellà (PPEC) en un municipi amb un alt percentatge de valencianoparlants, i per això vaig veure que elaborar el Treball de Fi de Grau al voltant d’aquesta incertesa que jo tenia em podia ajudar a veure quina era la situació sociolingüística del meu entorn.

 

Com es desenvolupa el PPEC (Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Castellà) d’aquest centre educatiu en el context d’un poble majoritàriament valencianoparlant com és Pego? Quins aspectes en destacaries?

L’objectiu d’aquest programa plurilingüe és l’adquisició per part de l’alumnat d’una competència lingüística en castellà, però com he dit abans, Pego és un poble valencianoparlant i açò fa que el valencià estiga integrat en el nostre dia a dia, tal com el castellà. Per això, en les enquestes que vaig realitzar, quan preguntava sobre l’ús de la llengua hi havia una casella on posava “No ho sé”, i la raó d’aquesta resposta és que ambdues llengües estan integrades des de la infància en els xiquets i moltes vegades no són conscients de quina llengua parlen en cada moment. El castellà ens acompanya diàriament en tots els àmbits de la nostra vida. Des del meu punt de vista el que cal és reforçar el valencià a l’escola, ja que tenim el castellà al nostre abast. Ser bilingües ens dóna eines i patrons per a adquirir noves llengües amb facilitat.

 

Com trobes la salut de la llengua valenciana en l’àmbit educatiu? Creus que la minorització i la diglòssia afecten el seu aprenentatge?

Crec que la llengua està en la unitat de cures intensives, estem patint una pèrdua de valencianoparlants des de fa uns anys cap ací per diversos motius, des de la relaxació del requisit del valencià a les institucions públiques fins als enfrontaments entre grups polítics i la escassa promoció de la llengua. Tot això fa que aquesta vaja perdent parlants i afecta l’aprenentatge, i desde l’àmbit educatiu són cada vegada més famílies les qui matriculen els seus fills en castellà perquè pensen que fer-ho en valencià és posar-los una barrera, quan és totalment al contrari: és donar-los l’oportunitat que els seus fills puguen tindre una educació en valencià. En definitiva, és obrir-los moltes portes.

 

Quines propostes penses, a nivell d’ensenyament, que ajudarien a millorar la situació del valencià?

Primer que tot pense que és molt important comptar amb docents qualificats amb una bona competència lingüística del valencià. És un pilar fonamental, no es pot ensenyar sense saber i per això la conselleria s’hauria de posar seriosa. També crec que cal impulsar la llengua en tots els seus àmbits, i conèixer la cultura i tradicions pròpies.

 

En el context actual, quins aspectes d’organització creus que han de millorar-se a l’escola?

Està clar que la burocràcia als centre cada vegada és més abundant, la qual cosa dificulta la tasca docent. Ens passem els dies entre paperassa i a vegades se’ns oblida que som docents i que el que hem de procurar és garantir un procés d’ensenyança-aprenentatge exitós.

 

Per què vas decidir especialitzar-te en audició i llenguatge?

Acabant el grau em vaig interessar per la situació sociolingüística del meu voltant, i això em va portar a estudiar la parla. Em cridava molt l’atenció el treball dels logopedes, les seues dimensions, els trastorns del llenguatge, la veu, la rehabilitació de la parla, etc., així que vaig decidir que podia aportar el meu gra de sorra ajudant la gent que ho pateix.

També et pot interessar:

On trobar-nos

MACMA. Seu Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta

C/ Blasco Ibáñez, 50 baix - 03760 - Ondara

Tel. 965757237 - Email: macma@macma.org

Contacte

Cultura i Patrimoni:

659 219 476 - macma@macma.org

Joventut. Xarxa Jove Marina Alta:

680 516 149 - xarxajove@macma.org

Esports. Xarxa Esportiva Marina Alta:

635 636 023 - xarxaesportiva@macma.org

Servei Mancomunat d’Arxius:

620 85 22 83 - arxius@macma.org

Secretaria:

96 575 72 37 - secretaria@macma.org

Xarxes Socials

Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta:

Xarxa Jove Marina Alta:

Xarxa Esportiva Marina Alta:

© MACMA 2022